Cas típic 1309: noi li agrada noia, noi li agrada Fundació i Imperi

Fundació e Imperi – Isaac Asimov (336 pàgines)

Segon llibre de la trilogia més famosa d’Asimov.
< spoiler >En aquesta segona part ja tenim la Fundació ben assentada en el domini de la seva zona remota deixada de la ma de Deu. Tot va bé amb el seu comerç interplanetari fins que un general de l’imperi es planteja aturar la seva expansió. Tot i que l’imperi galàctic està en decadència encara compta amb la major part dels planetes de la galàxia i amb dos terceres parts de la població total de la galàxia, per tan es tracta d’un enemic més que respectable. Podrà el pla Seldon continuar endavant davant de tan fort enemic? i per si encara no n’hi ha prou apareix el “Mulo”, sí es tracta d’un nom ridícul, però es tracta d’un mutant amb uns poders mentals els quals el pla Seldon no va contemplar ja que es tracta d’un sol individu, però aquest individu serà capaç de capgirar totalment els esdeveniments planejats amb tanta cura per en Hari Seldon.< /spoiler >.
Aquesta segona part ja no són cinc talls en moments claus de la història com el primer llibre. Es tracta de tan sols dos parts i prou, les quals, segons el meu parer, fa que t’enganxis més a la trama. Tot i que aquesta segona part ja no sorprèn tan ja que la organització de l’imperi en galàxia ja està explicada, la narració es fa més interessant per què realment sembla que els problemes plantejats no tinguin solució i la Fundació estigui condemnada, i potser ho està… petri misteri, petri emoció xD A més a més està clar que aquesta segona part no acaba, bé, si que acaba, però no pas com hauria d’acabar i clarament et fa llegir la tercera i última part. I per últim no oblidem que comencen a circular rumors sobre la misteriosa i fins ara desapareguda segona fundació.

Nota: 7/10