Cas típic 1314: noi li agrada noia, noi li agraden els aparells electrònics programats per morir

Posted: 2012-08-13 in Articles

A vegades arreplego La Vanguardia d’algun lloc, el problema es que no es precisament el diari del dia, sinó que ja te un temps, però hi ha articles atemporals que m’agraden, com per exemple el de l’obsolescencia programada dels aparells electrònics.

Us deixo amb l’article en qüestió:

Yun buen día dejó de funcionar…
Se llama obsolescencia programada: los fabricantes de todo tipo de aparatos electrónicos los programan para que duren un tiempo determinado.

Eso no pasaba en tiempos de mi abuela.
Antes un frigorífico duraba treinta años, ahora seis. Unas medias de nailon prácticamente irrompibles se dejaron de fabricar.

¿Quién inventó esa atrocidad?
La revolución industrial. El concepto se desarrolló entre 1920 y 1930. Antes, un empresario o sus suministradores de materia prima montaban su negocio con dinero familiar. Entonces los bancos les dijeron: “Amplíen su negocio, vendan más, yo les dejo el dinero”.

Y lanzaron los créditos al consumo.
Y ya tenían controlado todo el ciclo de vida del producto. Pero querían más y decidieron acortar la vida de los productos. Así llegamos a los años setenta, en que el 80% de la riqueza del mundo se concentraba en el 20% de la población, esos que controlaban.

Ahora se la reparte un 7%.
Sí, bancos que tienen empresas y empresas que tienen bancos: las multinacionales, que hacen que los productos duren menos y se vendan más. El resultado es la explotación de los recursos de la Tierra y toneladas de residuos innecesarios que se están cargando el planeta.

Pero ahí está esa bombilla que lleva 111 años encendida.
Sí, en un parque de bomberos en Livermore (California). Decidí crear, junto con 22 ingenieros, una línea de iluminación aplicada a la tecnología led y contribuir a detener la locura de la obsolescencia programada.

Otros fabricantes lo intentaron.
Hay una decena de patentes de bombillas con más de 100.000 horas de uso (entre 60 y 70 años encendidas), pero nunca han llegado a salir al mercado. Hay una organización que controla a los fabricantes de bombillas; no es oficial, pero yo doy fe de que existe.

¿Por eso las comercializa por internet?
Las distribuidoras nos dicen que viven de las que se funden, y los grandes almacenes nos proponen duplicar su precio, a lo que nos hemos negado. Hemos tenido ofertas millonarias para no sacarla al mercado y amenazas de muerte, que están en manos de la policía.

¿Cuánto consume su bombilla?
Ahorra un 92% respecto a las bombillas incandescentes y un 68,42% respecto a las de bajo consumo. En España, las compañías eléctricas tienen que fabricar 47 millones de megavatios al año que dan servicio a toda la industria. A la iluminación general se destinan siete millones de megavatios.

Lo que fabrican las ocho centrales nucleares activas en España.
Sí, pero no es suficiente, hay que importar entre 6 y 7 millones de megavatios de Francia.

Carísimo.
Si utilizáramos una tecnología como la que propongo, nos los ahorraríamos. Estamos hablando de más de 20.000 millones de euros al año. Bombillas que emiten un 70% menos de CO2 a la atmósfera porque trabajan con muy pocos grados de temperatura.

¿Cuánto duraría una lavadora o un frigorífico sin obsolescencia programada?
Entre 40 y 70 años, pero hay que utilizar los componentes electrónicos y materiales adecuados. He creado el movimiento SOP (Sin Obsolescencia Programada).

¿Qué espera de él?
Que se unan fabricantes conscientes de que crisis de endeudamiento como la que vivimos son evitables, y que podemos detener el crimen ecológico y la injusticia que provoca: todas esas materias primas que se extraen del tercer mundo a precios reventados les son devueltas en forma de basura.

Eso roza la inmoralidad.
Cambiar la manera de fabricar supone un cambio socioeconómico. El sistema está diseñado para comprar y tirar, fabricar barato, en China, y comercializar en Europa.

Si acabamos con el crecer por crecer, ¿acabamos con el mercado?
Muchos economistas dicen que la única forma de crear empleo es a través del crecimiento. Falso. Si creas un producto que dura mucho, tendrás un mercado de segunda mano y florecerán negocios de reparación.

Y haremos un bien al planeta.
Cuando competimos para conquistar mercados internacionales consumimos petróleo de forma innecesaria. ¿Por qué importar electrodomésticos de Alemania si podemos hacerlos aquí? Eso encarece el producto y consumimos recursos innecesariamente.

¿Ha habido demandas?
Sí, un grupo de personas demandaron a Apple y ganaron al demostrar que sus iPod estaban fabricados con obsolescencia programada.

¿Ha servido de algo?
Prefieren pagar las demandas que dejar de fabricar con ese sistema. Las impresoras las programan introduciendo un chip contador: cuando llega un determinado número de copias deja de funcionar y comprar una nueva es más económico que repararla. Lo mismo ocurre con las calderas. De hecho, todos los componentes electrónicos los fabrican tres o cuatro empresas en el mundo.

¿Cómo desmontar esta locura del usar y tirar?
No serán los políticos, deben ser los ciudadanos quienes impulsen el cambio; pero no es tan difícil: tenemos las redes sociales y hemos de ponernos de acuerdo. ¡Intentémoslo al menos!

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Ostres, un article antisemita! Volen carregar-se a la nació que heretarà la terra, no crec que els que manen ho permetran.

  2. Alba ha dit:

    No sabia això de l’obsolecència programada…… la veritat és que s’ho inventen tot! Deuen tenir gelos perquè saben que un dia ells moriran…. o bé la síndrome de voler sentir-se una mica com Déu….

  3. el porquet ha dit:

    Una mostra més de l’espiral de bogeria en que hem entrat com a espècie patètica

  4. McAbeu ha dit:

    Fa temps, vaig veure un interessant documental que tractava de l’obsolescència programada. Hi sortia aquesta bombeta que porta encesa més d’un segle i també explicaven el moment que els fabricants de bombetes van decidir deixar de competir entre ells per fer unes bombetes que duressin cada vegada més i van acordar fabricar-les amb materials de pitjor qualitat perquè es fonguessin després d’un cert temps per poder vendre’n més. Ho has dit tu mateix, en aquest mon no hi ha ètica…

  5. jpmerch ha dit:

    Tens tota la raó són uns malparits. Sense anar més lluny, jo tenia un rotllo de paper penjat de la paret i un bon dia es va quedar obsolet i a més sense avisar.

  6. Elfreelang ha dit:

    per quan l’obsolescència a la política?

  7. Yáiza ha dit:

    Déu ni do, quina tela, oi? És un concepte del qual ja havia sentit a parlar, però no d’una manera tan clara com en aquesta entrevista. És ben bé que ens tenen a tots enganyats… Però el mateix passa amb els cotxes, oi? Abans duraven una burrada d’anys, ara al cap d’un temps ja no trobes peces per a la reparació i han d’anar a la deixalleria. Mmmfff… Però és complicat veure com canviar-ho a nivell d’usuari, trobo. I per cert, que jo encara veig iPods que tenen anys i panys i segueixen tirant!

    • Pons ha dit:

      a es clar, apple no aplica la obsolescència programada, apple es dels bons…

      • Yáiza ha dit:

        Llavors hem de posar en dubte al fiabilitat de l’entrevista!! El meu estimat macbook aviat tindrà 3 anys i n’ha de viure moooolts més. Vaja, tants com per a què jo me’n pugui pagar un de nou… u_u

  8. Joan Comellas ha dit:

    llavors no cal que patim per una invasió robòtica?

  9. XeXu ha dit:

    Conec el concepte d’obsolència programada i em sembla una aberració, però convivim amb ella ho sàpiguem o no, i ja fa temps. Hauria de fer pensar a la gent el fet de que ara tenim molta més tecnologia que fa uns anys, les coses funcionen millori tenen més prestacions, però duren menys. Com pot ser, si també hem millorat molt en coneixement dels materials? Doncs això, societat de consum, canvia tot el que tens cada poc temps. Ara, tal i com estan els preus, i com no estan els sous, no sé quant temps pensen mantenir la situació així.

  10. Ферран ha dit:

    Aquest és dels (articles) que recordo haver llegit, deu fer un parell de mesos. És ben bé així: tot ha de durar ben poc per obligar a consumir, consumir i consumir, sense que (els) importi un rave el cost mediambiental ni cap altra consideració.

  11. maria ha dit:

    Diuen que existeix una bombeta que dura tota la vida.
    Que consti que no l’he vist.

  12. http://zel.aramateix,blogspot.com/ ha dit:

    Conye, jo sabia que tot durava menys, però això de les còpies i deixar de funcionar m’ha deixat parada. I sí, hi ha bombetes que duren un dia, els molt ..brons!

  13. Crític de cine ha dit:

    Ja fa un temps que vaig veure aquest home per TV3 presentant la seva bombeta i queixant-se d’aquesta maleïda obsolescència. És vergonyós que això existeixi i que, a sobre es vetin tots els intents per que quedi obsoleta (i mai millor dit)

  14. El meu ordinador crec que comença a tenir els primers símptomes d’ O.P.

  15. Montse ha dit:

    El més “divertit” és quan et montes el piset i compres TOTS els electrodomèstics alhora i al cap d’uns anyets se’n van TOTS en orris alhora. Et puc assegurar que t’agafen TOTS els mals :-(

  16. Tomàs ha dit:

    Un tema controvertit però molt real.

    Podríem promoure l’obsolescència dels nostres deutes amb els bancs!

  17. Francesc Moré ha dit:

    Apple si que té aparells amb obsolescencia programada, fa temps varen treuren un ipod que fallava al cap d’un any, per això tenen una demanda conjunts, tot això surt en el documental esmentat més a dalt.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s