El dador – Lois Lowry (240 pàgines)
El Dador es el típic llibre semi-conegut amb argument que te pinta de ser interessant i que pot cridar l’atenció però que després acaba decepcionant. Molt malament senyora Lois, m’ha ben enganyat, espero que estigui contenta. Sort que només son 170 pàgines escasses amb lletra força grossa.
Va vinga, parlarem una mica sobre l’argument. Ens trobem en una societat molt estructura. On les estructures familiars venen imposades per la societat, igual que la resta d’aspectes importants de la teva vida personal. Una família sempre està composta per un pare, un mare i dos fills. Els pares no son els pares biològics, per això ja estan les paridores. El pare no tria la mare, ni al revés tampoc, per això ja hi ha un consell de savis, que al ser savis en saben molt més d’aquestes coses… Evidentment cadascú té una feina imposada pel mateix consell de savis, son la hòstia aquests savis, oi? Els nens creixen amb una estructura any per any, on cada any van aconseguint més “privilegis”, per exemple, a partir de cert any tenen el luxe de tenir butxaques els pantalons, anar amb bici, deixar de portar cuetes en el cas de les noies, etc.
Doncs molt bé, el llibre segueix la vida d’un nano de 12 anys que es converteix en aprenent del Dador, la única persona que té el deure de recordar totes les coses que han passat abans fora la comunitat, pel cas que els savis necessitin consell sobre algun tema. Per tan aquest nano es converteix en el segon membre de la comunitat que aprèn que passa fora de la comunitat, i això el farà reflexionar sobre lo realment fantàstica que es la comunitat.
Per una banda sempre fa gracia conèixer estils de societats inventades totalment diferents a la actual, però no se com s’ho fa aquest llibre que avorreix. I el que és més important al final no passa res de gaire impactant. Tan costa fer alguna sorpreseta final? Mai més senyora Lowry.
Nota: 4/10
Pons's blog 