Cas típic 1319: noi li agrada noia, noi no li agrada el Dador

Posted: 2012-08-24 in Llibres

El dador – Lois Lowry (240 pàgines)

El Dador es el típic llibre semi-conegut amb argument que te pinta de ser interessant i que pot cridar l’atenció però que després acaba decepcionant. Molt malament senyora Lois, m’ha ben enganyat, espero que estigui contenta. Sort que només son 170 pàgines escasses amb lletra força grossa.
Va vinga, parlarem una mica sobre l’argument. Ens trobem en una societat molt estructura. On les estructures familiars venen imposades per la societat, igual que la resta d’aspectes importants de la teva vida personal. Una família sempre està composta per un pare, un mare i dos fills. Els pares no son els pares biològics, per això ja estan les paridores. El pare no tria la mare, ni al revés tampoc, per això ja hi ha un consell de savis, que al ser savis en saben molt més d’aquestes coses… Evidentment cadascú té una feina imposada pel mateix consell de savis, son la hòstia aquests savis, oi? Els nens creixen amb una estructura any per any, on cada any van aconseguint més “privilegis”, per exemple, a partir de cert any tenen el luxe de tenir butxaques els pantalons, anar amb bici, deixar de portar cuetes en el cas de les noies, etc.
Doncs molt bé, el llibre segueix la vida d’un nano de 12 anys que es converteix en aprenent del Dador, la única persona que té el deure de recordar totes les coses que han passat abans fora la comunitat, pel cas que els savis necessitin consell sobre algun tema. Per tan aquest nano es converteix en el segon membre de la comunitat que aprèn que passa fora de la comunitat, i això el farà reflexionar sobre lo realment fantàstica que es la comunitat.
Per una banda sempre fa gracia conèixer estils de societats inventades totalment diferents a la actual, però no se com s’ho fa aquest llibre que avorreix. I el que és més important al final no passa res de gaire impactant. Tan costa fer alguna sorpreseta final? Mai més senyora Lowry.
Nota: 4/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Ostres, quina p… Realment hi ha dones que no tenen imaginació per a res, aquest és un llibre que només aconsegueix que la gent es torni sexista. :-(

  2. Crític de cine ha dit:

    Doncs res, una lectura descartada.

  3. elfreelang ha dit:

    Un dador ens cal urgentment ja tenim massa gent que rep…..

  4. el porquet ha dit:

    I per què l’has llegit fins al final? Jo vaig deixar aquest mal costum fa un temps. Hi ha molts llibres llegits esperant-nos com per perdre el temps amb aquells que ens avorreixen!

  5. ÒscarAzAl ha dit:

    Home, la idea sembla bona, encara que l’execució sigui nefasta.

    Per cert, si hi ha un que dóna, n’hi ha un que rep, no? (bubum chas! fins aquí el comentari gai de l’any)

  6. XeXu ha dit:

    Doncs un cop més, la idea no em sembla dolenta, encara que de llibres així n’hi ha molts. Si el deixessis bé, penso que et faria cas, perquè també em fan gràcia aquests arguments, però aquest cop em guiaré per la teva opinió i no pel que em sembla, que ja he tingut algun disgust en el passat. Per cert, que jo no el coneixia, aquest.

  7. Mireia ha dit:

    upps, ni acostar-m’hi! Tot i que l’argument inicial no feia mala cara, no?

  8. No n’havia sentit a parlar mai… quins llibres més rarus</i que llegeixes PONS… tot i que… original sí que ho sembla, no? :-)

    • ahse ha dit:

      És una xorrada escrita per una persona que es creu interessant però evidentment no ho és, d’original no en té res.

  9. Yáiza ha dit:

    M’has fet pensat en una sèrie de llibres que havia començat (però no acabat, perquè me’ls havien prestat i no els tenien tots) de joveneta. Venia a ser això que tu expliques però en versió juvenil. Les famílies estaves estructurades en diferents “classes” i vestien roba d’un color i tenien cases d’un color o altre segons a quina classe pertanyien. Per pujar de classe social hi havia uns mèrits a realitzar, en el cas dels nens protagonistes, doncs ser millors a l’escola i coses així. La veritat és que no en recordo ni el títol i em sap greu perquè els que vaig llegir em van agradar!

    • Pons ha dit:

      per si de cas, deixaré passar aquest tipus de llibres de societats diferents fins d’aquí un temps…

      • ahse ha dit:

        Millor oblida’t, és un llibre infantil, només pot agradar mentre el cervell encara no té les conexions neuronals ben estructurades. A més a més, no voldries tornar a fer un post com aquest, no? Al mercat també hi ha llibres interessants i tu has de descobrir-los!
        (imagina’t lo maco que quedaria que un bon dia digui “he llegit un llibre molt interessant recomanat pel Pons”)

  10. Tomàs ha dit:

    No he llegit el llibre, però he vist que li dones un 4/10. Malgrat ai`xò, en llegir el teu comentari (abans de veure la nota atorgada), l’argument em semblava prou interessant.

    Potser el que passa és que l’argument no està desenvolupat o explicat d’una manera interessant, potser l’argument podria haver acabat en un millor llibre si l’autor l’hagués explicat d’una altra manera.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s