El cementiri sense làpides i altres històries negres – Neil Gaiman (99 de 197 pàgines)
El cementiri sense làpides no es un llibre sinó una col·lecció de contes. Vol dir que prefereixo els contes a la novel·les? No pas. Vol dir que m’agrada en Neil Gaiman? No pas, vaig intentar llegir el llibre del cementiri i no ho vaig aconseguir de dolent que era… Em va agradar Els mons de Coraline (peli basada en un llibre seu)? No pas, ni tan sols l’he vist, ni ganes. Així doncs què coi faig llegint aquest llibre? Molt bona pregunta.
Com tot llibre d’històries hi ha històries dolentes i n’hi ha de pitjors… Però totes tenen en comú aquest component surrealista típic d’en Gaiman, amb una bona dosis de gent morta. Ei! que a vosaltres potser us agrada, què se jo…
Confia en els llops, però no els diguis on vas.
A l’altra riba del riu s’hi arriba amb barca.
El barquer t’hi durà.
(La resposta a la seva pregunta és la següent:
Si dóna el rem al seu passatger, ell podrà per fi abandonar la barca.
Quan contestis, fes-ho des d’una distància prudencial.)
Nota:2/10
Pons's blog 
Mare de deu nostrusenyor, quines porqueries s’estan imprimint avui dia!! Si el pobre arbre que ha mort perquè surtin aquestes històries ho hagues sabut…
No creguis, hi ha molta gent que es fan del senyor Gaiman
És el cas típic per investigar quan no saps qui és l’autor. Ara també sé que Sr. Neil Gaiman viu en una casa estil Família Addams. Mira tu!
quan un es ric es pot permetre aquestes excentricitats…
Les col·leccions de relats m’acostumen a agradar com a format. Ara, si els relats no valen la pena, no hi ha format que ho salvi.
Compro! Vull dir l’opinió, perquè amb aquestes expectatives no crec que m’hi posi amb el llibre
així m’agrada, no posis mai en dubte el meu criteri
I després em dius a mi que no pots perdre el temps amb llibres que són bons, però no tant…
si no posés tresos quina credibilitat tindria quan poso notes altes?
I això que el look Burnonià de la portada sembla prometedor.
es veu que son força amics amb en Tim
És a dir, malgrat cap conte t’estava agradant, passaves al següent amb l’esperança de que el següent t’agradés. Quina fe! Sembla la del PSC, que pensa que convencerà el PP i el PSOE per fer d’España un país federal.
soc optimista, però això no vol dir que em saltés pàgines del mig de cada història per arribar ràpid al final (decepcionant)
Ets molt responsable com a lector, si en comences un (quasi bé sempre) l’acabes de llegir. Un home d’ordre.
Per què sempre són més bones les crítiques de llibres que no han agradat?
perquè tenim un talent millor per despotricar que per fer la pilota
La humanitat en general o només els criticaires?
la humanitat en general
Per la puntuació que li dones no crec que nli doni massa temps.
fe cega en el meu criteri, bona tria
Quina castanya, un 3/10, aquests no aixecaran cap després d’això.
t’haig de confessar un secret, molta gent pensa que el senyor Gaiman es bo, i gent que no es família seva!
Doncs molt no motiva, no, a llegir-lo, el passatge de la barca tampoc hi ajuda gaire, eh?
el passatge de la barca el vaig triar més per raro que per representatiu
Jo, per si de cas, no confiaria mai en els llops.
Ara bé, tinc clar que, només pujar a la barca, li prendria de cop el rem al barquer i de ben segur que, així, com a mínim, em podria salvar d’en Gaiman, que a mi tampoc m’acaba de fer el pes.
fem un club anti-Gaiman?
Jo seré la primera en apuntar-me.
[…] dir això no es dir gran cosa, ja que els dos llibres que havia llegit d’ell son: American Gods i El cementiri sense làpides i altres històries negres. A part del Buenos Presagios que el compto més com a propietat de Terry Pratchett que no pas […]
[…] l’amor seria Buenos presagios i Neverwhere l’odi seria American Gods i el cementiri sense làpides. Stardust s’afegeix a la categoria de l’odi. La trama es aburridota, un pagès de poble […]