Arxivar per 2012-10-11

Terry Pratchett – Cartas en el asunto

Sabia que acabaria llegint Going Postal i m’agradaria, per això vaig fer el cas típic 1664. I per fi ara me l’he llegit i no solament no m’ha agradat sinó que m’ha encantat!
La veritat es que em feia por llegir un llibre que en principi era independent, vull dir que no estava dins de cap saga del Mundodisco, perquè no hi hauria com a protagonista cap dels personatges que ja conec i tan de carinyo que ja els hi tinc. El cas es que al final en Terry ha decidit començat una nova saga amb amb en Moist von Lipwig com a protagonista. De moment la saga només té aquest llibre i Making money, però si el segon llibre es tan bo com el primer segur hi haurà més llibres, no en tinc cap dubte.
Els últims llibres d’en Terry que havia llegit no eren de Mundodisco sinó d’en Johnny Maxwell, i la veritat, no son massa bons. Però Going Postal té poc a veure amb en Johnny, Going postal es Mundodisco 100%. Té tots els elements d’un autèntic llibre Pratchett amb un protagonista molt carismàtic, mai honrat, mai valent. I tot i que el llibre no es massa llarg en Lipwig té una gran evolució, de fet, podríem dir que comença una vida nova, de fet mai aquesta expressió havia estat tan literal, els que se l’hagin llegit ja saben de què parlo. I no només el protagonista es genial, sinó que el seu antagonista està a la alçada. En Reacher Gilt es un empresari sense escrúpols que ni tan sols pensa en el millor per l’empresa sinó en com guanyar més diners i poder, i es astut i ho aconseguix gràcies a la companyia de Claks que vindria a ser una espècie de telègraf amb torres de senyals operades manualment. Però en Lipwig li farà la competència amb una enfonsada i totalment arruïnada companyia de correus.
Tot i que en el llibre no apareix cap protagonista principal d’altres sagues si que apareixen molt bons secundaris com es el cas dels mags de la universitat invisible. I en especial, el meu secundari preferit que es Lord Vetinari, el tirà dèspota que governa Ankh-Morpork. Això no vol dir que sigui un mal governant, de fet, es una persona molt pragmàtica, i fins hi tot sempre et deixa escollir una alternativa a la seva proposta, tot i que si la proposta no t’agrada, es molt possible que l’alternativa sigui molt pitjor. Es el governant perfecte sempre i quan acceptis aconseguir les coses a qualsevol preu. Si la meva memòria no falla, aquest es el llibre que en Havelock Vetinari gaudeix de més estona de protagonisme, regalant segons el meu parer els millors moment del llibre.
Per cert, si voleu una crítica amb més contingut d’algú amb experiència i gràcia fent crítiques de debò no dubteu en visitar l’article del meu admirat Tipo de la Brocha.
En fi, no cal dir que recomano el llibre, oi?
Nota: 9/10