Arxivar per 2012-10-17

Pórtico – Frederik Pohl

El llibre ens situa en l’any… bé, l’any no el sé, ni tan sols se quin segle es. Tan és, el cas es que es tracta d’un futur no massa proper però tampoc molt llunyà. La terra està ple de gent, total que bàsicament el que es necessita es menjar, molt de menjar. Les condicions de vida en general no son massa bones; bé, sempre hi ha els rics que viuen bé, però sembla que aquests sempre hi seran passi el que passi. El cas es que primer es van descobrir un túnels buits a Venus. Era molt curiosos que hi fossin allà però tampoc aportaven res de bo a part de un nou lloc per viure uns quants humans. Però lo que realment és sorprenent i que crida l’atenció per les seves inimaginables possibilitats és Pórtico. Però què es Pórtico? Doncs per saber-ho haureu de llegir gairebé una tercera part del llibre o bé mirar resums per internet que siguin menys misteriosos que aquest, com ara el de la Wikipèdia.
El llibre va alternant capítols entre el present, on el protagonista va a un psiquiatre robòtic a intentar afrontar i superar els seus traumes, i la història passada on el protagonista surt de la seva miserable vida fins a aconseguir arribar a Pórtico on la seva vida canviarà radicalment. Per sort els capítols del psiquiatre són més curts, mentre que els altres, on hi ha l’acció són més llargs i entretinguts. La llàstima que es per culpa dels capítols del present sabem que el protagonista acaba sortint viu, com a mínim del primer llibre d’aquesta trilogia dels Heechee que es el nom que s’els hi dona als extraterrestres que han fet això del Pórtico. Si no voleu llegir molts espoilers no li feu massa cas als enllaços, bé com a molt li podeu fer un cop d’ull ràpid al del autor, però tampoc ha fet res de bo a part d’aquesta saga.

No sé hasta qué punto era realmente mareo. El miedo tenía gran parte de culpa. Es imposible no tener miedo cuando sabes que lo único que te separa de una muerte instantánea y horrible es una fina pared de metal hecha por tipos excéntricos desconocidos hace medio millón de años; cuando sabes que estás condenado a ir a algún lugar sobre el que ya no tienes ningún control, y que puede resultar extremadamente desagradable.

Recuerdo una especie de libro en broma que vendían en las ferias cuando yo era pequeño. Se titulaba Todo lo que sabemos sobre los Heechees. Tenía ciento veintiocho páginas, y todas estaban en blanco.

Nota:6/10