Cas típic 1361: noi li agrada noia, noi li agrada el misteri de la cripta embruixada

Posted: 2012-10-22 in Llibres

El misterio de la cripta embrujada – Eduardo Mendoza (178 pàgines)

Estem en l’època post franquista. Un policia demana ajuda a un pacient d’un manicomi per resoldre una misteriosa desaparició d’una noia en un internat de monges. Curiosament fa 6 anys, una noia de la mateixa edat va desaparèixer en les mateixes misterioses circumstàncies i va tornar a aparèixer dos dies més tard com si res no hagués passat i sense recordar absolutament res. S’ha de dir que sortir d’un sanatori mental el protagonista s’espavila prou bé. Té els seus moments de lucidesa que li permeten anar treien l’entrellat de tan misteriós assumpte. Afegint la dificultat que no té ni un cèntim i s’ha d’espavilar com pot per anar vivint mentre investiga.
La trama en si no està malament, però l’estil narratiu del senyor Mendoza em cansa bastant. Ja havia llegit altres llibres seus com La aventura del tocador de senyores, el últim trajecte de Horatio Dos o sens dubte el més divertit Sense noticies de Gurb.. El cas es que si que recordava la seva manera d’escriure de manera tan formal i vocabulari tan no se… podríem dir Mendozil? Però no recordava pas que se m’hagués fet tan pesat com en aquest llibre. Suposo que té la seva gràcia quan es compara la narració en primera persona del protagonista i la manera de parlar en els diàlegs amb els altres personatges, però que vols que et digui… En fi, els extractes:

Mientras el inspector, con una sonrisa que dejaba al descubierto muelas de oro, puentes, coronas, empastes y una considerable dosis de sarro, nos exigía que nos identificáramos con esta fórmula:
—¡Identificarse, cabrones!

No tiene nada que temer de mí. Soy un ex delincuente, libre sólo desde ayer. Me busca la policía para encerrarme otra vez en el manicomio, porque creen que estoy envuelto en la muerte de un hombre o quizá de dos, según si los de la metralleta acertaron o no al jardinero. También ando metido en un asunto de drogas: cocaína, anfetaminas y ácido. Y mi pobre hermana, que es puta, está en chirona por mi culpa. Ya ve usted en qué dramática tesitura me hallo. Repito que no tiene nada que temer

Trabajando muchos años como mujer de hacer faenas, que es como el vulgo llama al servicio doméstico supernumerario, aunque los trabajos le duraban poco por su incontrolable afán de robar de las casas los objetos más visibles, tales cuales relojes de pared, butacones y, una vez, un niño.

Y cogiendo por el gollete una botella de vino vacía, la estrelló contra el mostrador de mármol, clavándose en la mano los cristales y sangrando con profusión.
—¡Mierda! —exclamó—. En las películas siempre sale bien.

Nota:5/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Jo els extrets els veig prou bé, llastima que aquesta cripta estigui escrita en un idioma que em posa massa nerviosa com per voler llegir-ne cap llibre.

  2. el porquet ha dit:

    Doncs no serà per l’èxit que assoleix el senyor Mendoza llibre rere llibre! Jo vaig llegir fa moooolts anys Sin notícias de Gurb i la veritat és que ja no en recordo pràcticament res… ni si em va agradar o no!

    • Pons ha dit:

      Segurament et deuria agradar Sin notícias de Gurb, en general a la gent li sol agradar…

    • ahse ha dit:

      Millor fes-li cas al Pons, si no recordes i ell diu que et va agradar és segur que et va agradar, si no ja ho recordaries! Doncs l’has llegit i et va agradar, ja pots anar dient-ho a la gent.

  3. Mireia ha dit:

    Vaig llegir aquest fa mooolts anys a l’institut i el vaig trobar entretingut .Es clar que en aquella època els altres llibres obligatoris eren tipus “Rinconete y Cortadillo”. He estat temptada més d’una vgada a agafar-ne algun però no m’he decidir

    • Pons ha dit:

      buff Rinconete y Cortadillo té pinta de ser infumable, no entenc perquè les lectures obligatóries han de ser tan horribles. Es una conspiració per què els nens aborreixin la lectura?

  4. Quan has començat amb un “estem a l’època post franquista”, em pensava que era un post d’actualitat…

    Sin noticias de Gurb és un d’aquells que em tornaria a llegir!!! A veure si trobo un moment.

    Bona setmana!

    • Pons ha dit:

      has vist la etiqueta de “actualitat” en el post? o has vist la etiqueta “llibres”? a vegades no se perquè em molesto a posar els posts en categories…

      • ahse ha dit:

        És molt fort que la gent no sapiga llegir la lletra petita, no? Ja pots demanar que et firmi algun contracte…

      • jajja no he vist cap etiqueta! Les etiquetes a vegades són per la gent que rebusca per la web o posts antics… però jo amb prou feines puc llegir-te cada dia, tot i que últimament m’estic posant l’obligació de cada matí: obrir el correu i llegir el pons… (avui ja m’ho he saltat)… els meus propòsits duren poc.

      • ahse ha dit:

        Infidel!! Resa 5 Pater noster-s i 5 Ave Marias i a veure si el Pons et perdonarà el pecat.

  5. Crític de cine ha dit:

    Encara ric quan penso en ‘Sin noticias de Gurb’. Hi ha algú que encara no l’hagi llegit?

  6. XeXu ha dit:

    Aquest és dels pocs que he llegit de Mendoza ja fa força anys, i crec que em va quedar una bona impressió. No tant com amb ‘Sin noticias de Gurb’, però aquest darrer el vaig llegir un segon cop i ja no em va semblar tan divertit. Tinc pendent llegir-ne algun altre, però és cert que no em desperta tanta simpatia com sembla que ha de despertar.

    • Pons ha dit:

      Realment pocs llibres aguante una reelectura. Per si de cas només me n’he rellegit 3 i de moment no ho penso tornar a fer.

  7. Tomàs ha dit:

    Vols dir que un 5/10 no és poc pel mestre Eduardo Mendoza? Potser ho dic perquè en a mi m’agraden tots els seus llibres, però penso que és una valoració baixa.

  8. Elfreelang ha dit:

    A mi si em va agradar el llibre, el vocabulari que gasta el personatge és crec, deliberat, però vaja contra gustos…

  9. Ostres, de tots només he llegit “Sin noticias de Gurb”… Com vaig riure!!! :-)))

  10. Montse ha dit:

    Recordo haver llegit el llibre i recordo que em va agradar. El que no recordo és ni una paraula de què anava (és que fa molt de temps). Amb tot, m’arrisco a deixar un comentari: Però Pons, només un cinc? Un cinc! Que és en Mendoza, home!!!

    • Pons ha dit:

      un 5 tampoc es una nota terrible, està aprovat, què més vol? què vols que et digui si els meus gusts no son més afins a la literatura “mendozil”…

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s