Arxivar per 2012-10-23

Sempre em poso una mica trist quan acabo una serie. Aquest últim cop ha sigut per culpa de House. L’altre dia vaig veure el capítol 22 de la vuitena temporada i per tan l’últim capítol de la serie.
D’acord que era la serie més repetitiva que he vist mai. D’acord que tots els termes mèdics eren avorrits perquè no hi entenc un borrall. De fet, encara no se que coi es el Lupus, només ser que bo no és. D’acord que hi havia capítols que eren avorrits. Però tot i aquests problemes i molts d’altres que no mencionaré per no enfonsar la reputació de la serie, haig de reconèixer que era una bona serie. D’acord, no ha sigut la millor serie. Tampoc era una serie excepcional. No era una serie imprescindible. Però era una bona serie, i de fet, tampoc hi ha tantes series que pugui dir que siguin bones.
Suposo que no serà cap sorpressa si dic que el millor de la serie es el propi Gregory House. Tota la serie gira entorn a ell, entorn al seu mal caracter, al seu filldeputisme per ser més clars. Es com contradictori que una de les professions més altruistes que hi ha com es la medicina, hi hagi un metge que es preocupi tan poc per les persones. Però tot i això es un personatge que cau bé, com a mínim a mi… Es aquest un motiu suficient per seguir la serie durant 8 temporades? Doncs per mi si. Per si vosaltres no ho és, teniu altres motius com ara l’atractiu de la doctora Cameron que queda ràpidament aclaparat en la tercera temporada (o era la quarta?) la doctora “tretze”. Si sou el tipus de gent que preferiu els nois, els guionistes també han pensat en vosaltres, han posat el doctor Chaise (espero que s’escrigui així) durant 6 (o 7) temporades.
La estructura típica d’un capitol seria: Persona que ingresa amb una maltia xunga, el diagnostiquen, sembla que es recupera, empitjora molt, diuen que es lupus, ho descarten, li apliquen un tractament, sembla que es recupera altre cop, fins que torna a empitjorar fins a gairebé palmar-la i després en un acte de il·luminació gairebé divina en House endevina què li passa i el salva. Però sobretot ens les últimes temporades, en especial els capitols inicials de temporada i finals, rarament trobem aquesta estructura, així doncs tenim un nou alicient per seguir la serie sense perdre cap capítol.
Sobre el final res que objectar. Té la seva part de drama i té la seva part de sorpressa, què més ha de tenir un final? que al final sigui tot un somni? es evident que no.
Apa, que feu aquí parats en comptes de mirar House?!