Sempre em poso una mica trist quan acabo una serie. Aquest últim cop ha sigut per culpa de House. L’altre dia vaig veure el capítol 22 de la vuitena temporada i per tan l’últim capítol de la serie.
D’acord que era la serie més repetitiva que he vist mai. D’acord que tots els termes mèdics eren avorrits perquè no hi entenc un borrall. De fet, encara no se que coi es el Lupus, només ser que bo no és. D’acord que hi havia capítols que eren avorrits. Però tot i aquests problemes i molts d’altres que no mencionaré per no enfonsar la reputació de la serie, haig de reconèixer que era una bona serie. D’acord, no ha sigut la millor serie. Tampoc era una serie excepcional. No era una serie imprescindible. Però era una bona serie, i de fet, tampoc hi ha tantes series que pugui dir que siguin bones.
Suposo que no serà cap sorpressa si dic que el millor de la serie es el propi Gregory House. Tota la serie gira entorn a ell, entorn al seu mal caracter, al seu filldeputisme per ser més clars. Es com contradictori que una de les professions més altruistes que hi ha com es la medicina, hi hagi un metge que es preocupi tan poc per les persones. Però tot i això es un personatge que cau bé, com a mínim a mi… Es aquest un motiu suficient per seguir la serie durant 8 temporades? Doncs per mi si. Per si vosaltres no ho és, teniu altres motius com ara l’atractiu de la doctora Cameron que queda ràpidament aclaparat en la tercera temporada (o era la quarta?) la doctora “tretze”. Si sou el tipus de gent que preferiu els nois, els guionistes també han pensat en vosaltres, han posat el doctor Chaise (espero que s’escrigui així) durant 6 (o 7) temporades.
La estructura típica d’un capitol seria: Persona que ingresa amb una maltia xunga, el diagnostiquen, sembla que es recupera, empitjora molt, diuen que es lupus, ho descarten, li apliquen un tractament, sembla que es recupera altre cop, fins que torna a empitjorar fins a gairebé palmar-la i després en un acte de il·luminació gairebé divina en House endevina què li passa i el salva. Però sobretot ens les últimes temporades, en especial els capitols inicials de temporada i finals, rarament trobem aquesta estructura, així doncs tenim un nou alicient per seguir la serie sense perdre cap capítol.
Sobre el final res que objectar. Té la seva part de drama i té la seva part de sorpressa, què més ha de tenir un final? que al final sigui tot un somni? es evident que no.
Apa, que feu aquí parats en comptes de mirar House?!
Comentaris
Pons's blog 
Jo miro una serie molt millor, es diu Pons’s blog i va d’un noi que li agrada una noia, a cada capítol es presenta un cas típic del noi que li agrada noia fent coses i tal. És menys repetitiva que House i més divertida, jo personalment com a gran AhSe te la recomano!!
jo també la segueixo!
Ostres, quina coincidència, no?
Visca el Pons!
A dia d’avui encara no he vist ni un sol capítol de House. Sempre he estat molt més del Dr.Corbella.
però el Dr Corbella no salva la gent té malaties rares ni insulta a tothom amb gràcia!
Tu ho has dit, el millor (l’únic?) de la sèrie era en House. A partir de la meitat ja me’n vaig atipar dels guions i vaig començar a posar-la sense so, només perquè ell em mola (què em passa Dr. Corbella?), i al final vaig pensar que tant li feia que em molés, total … O sigui que potser m’he perdut ves a saber què, però ves què vols que et digui, sempre puc mirar les fotos :P
les fotos i els anuncis de schweppes xD
Jo sóc dels que es va enganxar a les primeres temporades i després s’en va cansar d’aquesta, i cito paraules teves, “estructura típica” de cada capítol. Llegint el teu post me n’assabento que a les últimes temporades, això no era tan així… però ara ja he fet tard.
ni tan sols vas arribar a conèixer la 13? la 13 està bona!
Un cop més et faré cas. Un cop acabi la segona temporada de Joc de Trons (subjecte a acabar primer el llibre), pensava continuar amb CSI, però ja m’estava cansant una mica, trobo que ha perdut molt, i això que encara no ha aparegut en Morfeo. Vaig deixar House força avançat, i serà moment de reprendre-la fins el final. A mi la sèrie m’agrada, la trobo molt bona, encara que sempre és igual, és clar. Però el caràcter de House, la seva intel·ligència i totes les coses que fa per aconseguir el que vol són increïbles. Un exemple de paio menyspreable, però collons, com enganxa.
Totalment d’acord, els paios menyspreables sempre hem tingut el nostre què
Vols dir “com avorreix”, no? A més de menyspreable resulta que sempre fa el mateix, bahh!
‘House’ és una de les sèries que m’agrada molt!! També és cert que durant un temps vaig perdre el fil i, de fet, molts capítols de la sisena i la setena temporada encara no els he vist. Però la vuitena me la vaig empassar sencera només per saber-ne el final. A mi em va agradar, però m’esperava una miqueta més. Igualment trobo que és un bon final i, potser, el més addient per a la sèrie i per al House.
Jo també esperava un final molt més destructiu, amb la explosió de l’hospital i tal, però el final real també el trobo adeqüat
Quin final li han ficat?
Hi ha gent que té temps per mirar sèries??
Generalitzant, tele? Ufffff!
hi ha gent que té temps per comentar blogs? ufff!
Què faries sense els comentaris dels teus “fans”? Ufff!!
Hi ha molt gent que ha seguit aquesta sèrie però jo no m’hi he enganxat. Poc puc comentar per tant en aquest post. Així i tot, he sentit dir que era repetitiva, com dius en algun moment.
encara hi ets a temps de veure-la
A casa el seguíem. I ens agradava, vès. Fins i tot el comentàvem, mira quins seguidors!! Clar que era pel Chase, eh? ;) I per tot una mica, tot i les repeticions. Sospir.
[…] tan, em sento lliure d’escriure un post amb espoilers a tutipleni. Bé, de fet crec que el CT1362 ja vaig parlar del final de House, però si en tinc ganes de tornar-hi, qui m’ho impedirà? […]
[…] Doctora Cuddy de House, interpretada per Lisa Edelstein fa el paper d’una […]