Arxivar per 2012-10-30

American gods – Neil Gaiman

El principi de American Gods es un rotllo. L’únic que fa el protagonista es sortir de la presó, però no us penseu pas que es tracta d’una sortida al estil Prison Break! que va! Simplement surt perquè ja se li ha acabat la condemna de 3 anys. I després fa coses interessants? no pas. Es baralla en un bar. Té somnis estranys. Juga a Dames. En resum un rotllo. Potser la meva impressió que es avorrit ve provocat perquè quan vaig llegir el principi estava constipat i em sentia dèbil i aixafat. Qui sap.
En aquesta història Neil Gaiman comença a explicar coses pel simple fet d’omplir, perquè suposo que s’havia plantejat el repte d’arribar a les 600 pàgines i no volia fallar. Per exemple, que el protagonista ha d’anar d’una ciutat a l’altra? doncs que es trobi amb una autoestopista que li explicarà els seus problemes gratuïtament i que no tenen res a veure amb la trama principal del llibre. A sobre, com si no en tinguéssim prou amb aquests personatges, en mig d’algun capítol ens posa una història de l’arribada d’algun colon a Amèrica, un víking, una anglesa exiliada, etc. Perquè? Per res!
Entre les histories per omplir que no porten enlloc i els somnis estranys del protagonista la trama avança una mica, sense gaire interès, però avança. Però arribat al 42% del llibre he dit prou! i aquí l’he deixat. I si ara començava lo bo? No ho crec pas…
La veritat, no entenc perquè encara intento llegir llibres del senyor Gaiman, si realment no el suporto! De debò que no ho entenc.

—Creo que hay varios aspectos de nuestro matrimonio que tendremos que tratar.
—Cariño, estás muerta.
—Obviamente, ése es uno de ellos.

Llevó el coche al túnel de lavado junto a la gasolinera, esperando que la suciedad no fuera lo que mantenía todas las piezas unidas. Descubrió con gran sorpresa que, una vez limpio y contra todo pronóstico, el coche era blanco y mucho más bonito.

Atravesó un gran río enfangado y no pudo contener las carcajadas alver que según el cartel se llamaba Gran Río Enfangado.

—El forense es un cargo político aquí —dijo Ibis—. Se encargan de darle una patada al cadáver, y si no se la devuelve firma el certificado de defunción.

Nota:3/10