Arxivar per Novembre, 2012

Us heu preguntat mai quina física intervé en un tret?

  • El aire
  • El efecte Magnus
  • El moment angular de rotació
  • El efecte Coriolis
  • La gravetat

Míssils balístics intercontinentals (ICBM): Entre en 30 minuts o menys, sinó el proper es gratis

Impactes de bala a 1.000.000 frames per segon

T’has preguntat mai com funcionen els míssils rastrejadors? Guaiteu! contramesures!

Sabeu quants Watts de potencia té el laser més potent? 500.000.000.000.000 Watts

T’has preguntat mai que es veu des de la punta d’una espasa?

xkcd patrocina aquest, encara que ell no ho sàpiga…



Las puertas de Anubis – Tim Powers

Les portes d’Anubis es una novel·la de ciència ficció on es barregen elements històrics reals amb ficció pura i dura. Aquesta es la primera novel·la que em llegeixo del meu bloguista fetitxe el tipo de la brocha. Evidentment ell n’ha fet una crítica molt més divertida o sigui que millor que acabeu de llegir-vos la meva abans de llegir la seva sinó la meva quedarà enfosquida per la seva.
Un vell multimilionari descobreix l’existència de les portes d’Anubis, uns forats en l’espai que s’obren durant un període temps que et permeten saltar en una altra època del temps on també hi hagi obert un altre d’aquests forats. El multimilionari contracta al nostre protagonista per fer de guia a un grup de rics que volen assistir en viu a una mítica conferència d’en Taylor Coleridge va fer a Londres a principis del segle XIX. Però a partir d’aquí tot es torça per culpa d’una misteriosa organització amb poders màgics provinents de l’antic imperi d’Egipte. Si màgia, Egipte, Londres i poetes del segle XIX us sona una barreja curiosa, espereu perquè encara falta afegir a la mescla organitzacions secretes de vagabunds, un home llop que canvia de cos com qui es canvia de mitjons, salts en el temps, duplicats màgics, elementals de foc i d’aire, conspiracions varies per derrocar el poder, pallassos que controlen els baixos fons de Londres, organitzacions secrets que van en contra de les organitzacions secretes màgiques i moltes més coses que en un principi no enganxarien en un context històric real però en Tim Powers sap cohesionar bé per aconseguir una novel·la d’acció força distreta.

Cuando dos grupos evidentemente poderosos combaten por tu posesión, uno queriendo matarte, mientras que el otro se conforma meramente con torturarte, es difícil conservar un trabajo

Apretó fuertemente la jarra, lo bastante fuerte para que se le volvieran blancos los nudillos (las conversaciones habían cesado y todos, incluido el posadero, le estaban observando con interés) y luego aumentó la presión, notando cómo todas las pequeñas irregularidades de la jarra se le clavaban en los dedos. El brazo le dolía terriblemente y todo su cuerpo temblaba…, pero la jarra no cedió. Tras unos segundos más de esforzarse inútilmente aflojó su presión y, con mucho cuidado, puso nuevamente la jarra sobre la mesa. —Una artesanía excelente —musitó.

Doyle contempló durante unos instantes el flaco rostro de aquel hombre, que daba la impresión de haber sido tallado a golpes de cincel, y con cierto nerviosismo intentó imaginarle en alguna agradable actividad doméstica, como por ejemplo acariciar a un gato. Le resultaba imposible lograrlo.

Ara ja si, ja podeu llegir el resum del tipo de la brocha.
Nota: 6/10

Un, dos, tres i Calvin!


Així doncs ja som independents?
PD: Perquè després diguin que aquest bloc no s’implica en política…

Tema d’avui: La moderació de comentaris.
No m’agrada la moderació de comentaris. Sembla que retallin la llibertat d’expressió, com si tornéssim a l’època de la censura. Què passa? hi ha coses que no es poden dir? No fos cas que algú defensés unes idees contraries a les de l’autor del bloc, potser?
No em serveix l’excusa de l’spam. Fins hi tot blogger es capaç de detectar decentment els comentaris de spam! ja no cal parlar de l’eficàcia aclaparadora de l’akismet de wordpress. A més, si no us fieu del filtre antispam de blogger sempre podeu activar la validació de comentaris amb les captxes dels collons, que també ho odio bastant, però no tan com la moderació de comentaris.
Quina es la raó de la por als comentaris dels altres? La possibilitat de rebre insults directes? De debó tens tans enemics que es dedicaran sistemàticament a insultar sense parar? Siguem realistes quants comentaris amb insults es poden rebre en un bloc normal? un 0,01% potser? I tan horrible es trobar algú que ha caigut en el teu bloc no saps com e insulta gratuïtament sense solta ni volta? Al insultar sense sentit ja queda palesa clarament la seva estupidesa, què millor que demostrar públicament com d’idiota és?
La idea es tenir un bloc totalment pur i cast, totalment immaculat, exempt al cent per cent de mal rotllo on tot sigui pau i amor? Que guai! En un entorn tan artificial segur que faig feliç a la gent! oh! Miram. Estic fent feliç a la gent. Que bé, soc un home màgic! Del país feliç, de la casa de gominola del carrer de la piruleta! Per cert, intentava ser sarcàstic. Llegeixis la frase anterior amb aquesta entonació.
Il·lús de mi pensava que la idea bàsica dels blocs era permetre crear una bonica blogosfera on tothom es lliure d’expressar la seva opinió. La gràcia es contrastar opinions, veure que tothom no pensa igual que tu, reconèixer que hi ha altres punts de vista i tot i no ser el teu també poden tenir raó o no. Com encaixa aquest concepte amb la restricció dels comentaris moderats? Si només estàs disposat a escoltar els comentaris positius afins a tu i ignorar els altres, tan per tan perquè no tancar els comentaris?
Quan jo veig un bloc amb comentaris moderats de seguida penso malament, de fet, jo sempre penso malament. Soc així, sempre pensant lo pitjor. Penso que el bloc deu tenir un munt de comentaris contraris al pensant de l’autor i només ensenya una petita mostra de comentaris que estan d’acord amb les seves idees i afalaguen al blocaire. I potser no es realment així, potser no té comentaris negatius, però com ho sabem els altres?
De la gent que et llegeix només una part es decideix a fer l’esforç i la molèstia de comentar, i tu encara li goses posar més problemes? Primer el comentarista es llegeix el teu post de cap a fi, d’acord, a vegades un llegeix en diagonal, o només una part, o només frases soltes, o el títol i prou, o de fet no es llegeix res de res, llegir el post no es requisit indispensable. Però bé, no ens desviem del tema. Posem per cas que un comentari acceptable requereix:
1)Haver-te llegit el post
2)Entendre el post
3)Reflexionar sobre el tema
4)Formar-te la opinió al respecte
5)Ordenar el teu pensament en paraules
6)Escriure les paraules
7)Revisar la ortografia
8)Intuir la maleïda captxa i escriure-la
9)Repetir el punt 8 fins a encertar-la.
I després de tots aquests punts què? resulta que el propietari del bloc moderat decideix que el teu comentari no es prou bo per publicar-lo i el llença a la paperera. Ves a pastar!
Si algú es sent eludit perquè el seu bloc té activada la moderació de comentaris, que estigui ben segur que aquest post l’he fet pensant en el seu moderat bloc.

Avui alguns anuncis

Wonderbrà: bon nadal

Veet


Rowenta: 2100 Watt Vacuum Cleaner

Findus:Patates fregides de l’avia sense l’avia

Folgers: Per matins menys complicats

Pattex: cola d’impacte

Nutri Balance: Mal menjar, mal gos

Olympus: Zoom òptic

Lents de gran angular

No vau notar que aquest dilluns que la catosfera estava com apagada? No us va semblar que pocs blocs van publicar en dilluns (aquest sí, es clar!)? Sembla ser que molts blocs es preparaven per publicar alhora quelcom en dimarts… Darrera de tot aquest pollastre del dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Mac McAbeu hi ha una culpable que es diu Assumpta, que es va dedicar a cridar histèricament que necessitava la meva col·laboració. Suposo que no vaig ser l’únic que va rebre els mails alarmistes de l’Assumpta perquè veig que ha tingut una gran acollida entre diversos blocs. L’Assumpta no es va limitar a demanar la col·laboració per què escrivíssim un post qualsevol per l’aniversari d’en Mac, no pas. Va començar a marcar directius com si fos la productora executiva del bloc, quins coll.. nassos. Que si el títol havia de ser tal qual: Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Mac McAbeu. Sense cas típic ni res? Sense noi li agrada noia? això hagués sigut una blasfèmia! Així doncs vaig afegir el obligat toc Pons. També va demanar, que coi demanar, va imposar que fos a les 10:00h AM. A mi! que sempre els programo per les 06:00h AM! Per alegrar els matins a la gent! Per favor, si a les 10:00h es gairebé migdia! No vull ni pensar que estaria pensant l’ahse aquestes interminable 4 hores en les que no sortia el post, pobre ahse, l’Assumpta no va pensar en l’ahse! Per si totes aquestes demandes no fossin suficients encara va remarcar que calia esmentar que tot això es feia en honor en Mac, com si el títol no fos prou explicit! No contenta amb això va pressionar a la pobre Carme a fer un parell de dibuixos per penjar-los en el post. Cosa que jo no vaig fer, perquè en alguna cosa m’havia de revelar contra el tirànic sistema de l’Assumpta, no?
Com si amb tot això fos suficient, en els mails para parava de transmetre les seves pors i inquietuds per si tot no sortia bé, per si tot no sortia perfectament com ella ho havia planificat i que si no seriem suficient gent i que amb molta més gent seria més maco i que podia haver fet més i millor i que per en Mac tot el féssim encara seria poc i bla bla bla.
La única cosa que va fer mig bé va ser avisar amb una mínima antelació. Evidentment jo ja tenia un altre post programat pel dia 20, però es el pa de cada dia en l’administració interna moure post d’un dia per l’altre, i així es la mar de normal que us acabi desitjant bon cap de setmana un dimarts, i us digui Bon nadal al març. Però no ens desviem del tema. El resum es que l’Assumpta m’estressa.

PD: Que aquest post serveixi d’amenaça per tots els que en un futur gosin demanar la col·laboració d’aquest bloc.

Vist el títol del post crec que no em queda alternativa haig d’oferir enigmes i felicitar en Mac pel seu aniversari.

1) Ofereixo 2 premis (A i B), Han de formular un enunciat, si el enunciat es veritat els hi dono un dels premis (el que jo vulgui), si es fals no els i puc donar cap premi.
Quin enunciat garanteix guanyar el premi A?

2) Tenim 200 peces que pesen el mateix tret d’una que pesa més, quantes pesades es necessiten per identificar-la si només comptem amb la ajuda d’una balança de dos plats?

3) Tenim a en Jaume, i 3 venedors (un de gran, un de jove, i un intermedi) que ofereixen collars a dos preus diferents. En Jaume fa una pregunta a cadascun dels venedors:
– El collar del venedor mes vell es mes car que el del jove?
– El collar del venedor de edat intermitja es mes car que el del mes vell?
– Vol vostè vendrem dos collars per 6 euros?
En els tres casos obté la mateixa resposta
Ha comprat en Jaume els dos collars per 6 euros?

4) Joan i Claudi tenen junts 26 boles, Claudi i Nicolau tenen junts 17 boles, Nicolau i Pau tenen junts 31 boles, Pau i Pere tenen junts 13 boles, Pere i Joan tenen junts 23 boles.
Quantes boles tenen en conjunt Joan, Claudi, Nicolau, Pau i Pere?

5) Existeix un nombre de 10 xifres, tal que les seves xifres siguin diferents, i que aquest nombre multiplicat per dos doni un altre nombre amb les xifres també totes diferents?

El transport públic es la meva tercera residència, la primera es lògicament la feina i la segona el domicili privat. Així doncs podeu contar que al llarg de l’any em passo moltes hores viatjant en transport públic sigui en tren, metro o tram, el bus sempre que puc l’evito. Sempre que puc llegeixo en el transport públic, i quan no puc? quan hi ha massa soroll.
Doncs res, toca fer una iniciativa per aconseguir que metro i tren posin en els seus combois vagons silenciosos. No estic demanant que tot el tren sigui silenciós, deu se’m en guard! no fos cas que la gent que vol gaudir del soroll no pogués! Primer es podria començar amb un sol vagó d’aquests tipus, si veuen que s’omple de bitxos estranys com jo amants del silenci podrien anar augmentat el nombre d’aquests vagons dins de cada comboi.
Lo millor que té aquesta iniciativa es el cost, es molt baix. Més que suficient amb un parell d’etiquetes identificatives en el vagó que toqui, si això els hi causa problemes, ja em passaria jo mateix per la copisteria, no passa res. Si volen acompanyar les etiquetes amb algun avís per megafonia indicant que per exemple el vagó segon es el silenciós millor que millor.
Es més que evident que hi ha mesures molt més necessàries que la dels vagons silenciosos, per exemple la necessitat d’una freqüència de pas en segons quines zones i hores es molt més important, però això comporta calers i està clar que en aquest país ningú se’ls vol gastar.
Espero que ningú em salti amb l’argument demagògic total del fet de que hi ha coses molt més importants que fer abans, que hi ha gent passant gana, etc, etc. Com si haguéssim d’aturar qualsevol mesura en qualsevol àmbit fins que es resolgui la gana al mon…
Hi ha països (més civilitzats, òbviament) que ja tenen d’aquests vagons i sembla que els hi va força bé, voleu dir que s’ofendrien si els hi copiem la iniciativa? Jo crec que no.
Ja dic, que potser es cosa meva, que soc una persona reprimida i amargada que no vol interactuar amb la societat i vol deixar de gaudir amb la conversa de l’altra gent i amb la música que tan generosament ens ofereixen els companys de viatge.
Doncs res, aquí escrit ho deixo, ara ja poden començar les manifestacions multitudinàries a favor o en contra de la causa.

Just for laughs patrocina aquest post

Carnisseria + lavabo + casament

L’anell del mort

Congelats en el super

Manifestació

El lladre camuflat

El mirall sense reflex

Què voleu? Sexe? Val, molt bé, però això no us ho puc donar per què es un blog per tots els públics… I sinó dieu que voleu un post sobre plantes i vegetals? Perfecte doncs

Mira quin arbre més xulo! no se que coi es, potser a la web diu alguna cosa.

Una flor grossa grossa. N’hi ha més en aquest top 4 de  plantes rares

T’ha passat mai que les plantes s’han menjat casa teva? Doncs a les següents cases de la galeria si…

T’has plantejat mai fer una catedral amb arbres?

Un xic d’humor sobre plantes i la seva adaptació.

I per acabar un video recopilatori d’arbres estranys

Recordeu el cas típic 1363 (segur que si, no fa gaire d’aquest) on us demanava que proposéssiu un bon dia per celebrar el Dia Mundial del Culte al Pons? Doncs ja he pres una decisió!
Molts he vosaltres heu sospitat que acabaria passant olímpicament de les vostres propostes i faria el que passin pels coll… nassos. De debò heu creieu capaç de tal cosa? No contesteu, es una pregunta retòrica d’aquelles…
El cert, es que hi havia propostes molt bones, com la de l’Òscar AzAl (el seu bloc no es gran cosa, però es nota que el pobre s’hi esforça xD) que deia de buscar un dia el més allunyat possible de les moltes festivitats que celebra aquest bloc. Però certament es una feinada. Per exemple, es fàcil saber quin dia serà l’aniversari del bloc, sol ser una data fixa. Amb un xic d’esforç fins hi tot podria calcular quin dia cauran els casos típics acabats en número rodons com els propers 1400 i 1500. Però el que ja es impossible de calcular són els números rodons en visites o en comentaris al bloc. Així doncs queda desestimada la idea, ho sento Oscar, has perdut, però tranquil, com en els millors concursos de la tele, no t’en vas amb les mans buides, t’emportes un fantàstic joc de taula sobre el bloc d’en Pons (Nota: De moment no existeix tal joc de taula, però en un futur no descarto la idea de fer-ne un i quan el faci tu seràs el primer en tenir-lo gratuïtament, bé, gratuïtament potser no, segurament serà un preu simbòlic, posem uns 1000€).
La opció guanyadora per majoria era l’onze de març que coincideix amb Sant Ponç, però com no soc seguidor del calendari cristià (excepte quan es festa), i soc pastafarista aquesta data no em serveix.
Finalment he triat la opció guanyadora, una opció totalment imparcial per part de qui la proposava i influenciada única i exclusivament pel contingut de la proposta. Ha guanyat la proposta de l’ahse:
El dia 26 de maig, que és just després del dia de la tovallola i per tant queda molt bé passar d’una celebració a l’altra i molt més si des de la primera surts amb una tovallola que posa 42.
Un raonament immillorable! Així doncs ja us podeu apuntar el 26 de maig a l’agenda!
No! Espereu! Justament el 26 de maig del 2013 cau en diumenge, per tan no hi ha post, així doncs tatxeu el 26 i ho escriviu al 27 de maig, però en el 2014, el 26 caurà en dilluns per tan ho celebrarem el dilluns 26.

Vencer al dragon – Barbara Hambly

Vèncer al drac està considerada la primera novel·la fantàstica antiheroica  es a dir, que una terra inventada de cavallers, màgia i criatures mitològiques com ara dracs no ens trobem cap heroi que fa cap gesta excepcional, simplement ens trobem gent normal i corrent que intenten sobreviure com podem que al trobar-se en una situació excepcional en comptes de comportar-se amb heroïcitat com tocaria tòpicament s’espavilen com poden. Per remarcar més aquest ambient antiheroic dins la pròpia narració hi ha en Garet, un personatge que creu cegament en les gestes heroiques i que cada cop que descobreix que realment les coses no són així se li cau l’ànima als peus. Tot i això no treu que hi hagi un drac molt gros i molt punxegut que s’ha de treure del mig perquè es realment molest.
S’ha de reconèixer que tota aquesta antiheroicitat té una pega molt i gran i es que en no hi ha gaire acció interessant en el llibre. A més l’autor no es massa àgil escrivint, tota situació ha de ser ben descrita. Per exemple, la llum no pot ser tènue i prou, no, la llum ha de ser tènue com la poca llum que es filtra a través d’un bosc pins espesos en el capvespre. Doncs mira, resulta que puc passar perfectament sense saber el grau exacte de la intensitat de la llum, i com això mil coses.
A la tercera part del llibre, al cap d’unes quantes penuries de pa sucat amb oli, els protagonistes arriben a la cort del amb tota aquella gent tan reial i noble. Això fa que el llibre canviï. Cap a millor? Tot el contrari… Moment en el qual he decidit que ja en tenia prou. Hi ha llibres molt més bons que esperen ser llegits i com de moment encara no tinc del tot ben negociat el pacte amb el Senyor de les Tenebres per aconseguir la immortalitat, el meu temps es limitat.
Nota:2/10

Tinc un problema: El rellotge em balla. La corretja es de metall, per tan dificilment s’haurà donat. Tampoc m’he aprimat el canell, de fet, en global continuo en el meu pes (ideal) de sempre. Què pot haver passat doncs? Follets que durant la nit m’han agafat el rellotge hi han posat un eslavó més?
Ara que hi penso no es la primera vegada que el rellotge apareix en aquest bloc, els que tingueu més bona memòria recordareu el cas típic 715 on també parlava del meu antic rellotge i en el cas típic 1700 on parlava del meu actual rellotge. Es una mica curiós que pràcticament mai parli de coses personals meves i el rellotge ja hagi sortit tres vegades. Potser es una obsessió que tinc? una obsessió amb l’aprell del rellotge en concret? una obsessió en el temps? serà per això que sempre intento tenir els posts ben programats a la mateixa hora i al dia que toquen?
Soc jo o cada vegada els posts de la categoria “Divagacions meves” tenen menys sentit? Potser fer posts de menys qualitat es una tàctica per tal que altres posts amb més qualitat destaquin encara més? Realment tinc un subconcient d’un blocaire excel·lent…