El arte de amargarse la vida – Paul Watzlawik (82 pàgines)
No tinc ni idea com aquest llibre ha anat a parar dins del meu Kindle, no el recordo absolutament de res. Potser amazon me l’ha enviat? Si amazon esborra llibres també potser que t’en envii, no? potser algú me l’ha pasat a través del meu mail del kindle?
El cas es que me l’he llegit igualment, i està clar que no hauria d’haver-ho fet, ha sigut un rotllo de llibre, això que no arriba ni a 100 pàgines! En comptes de ser un dels molts manuals d’autoajuda sobre com ser feliç es tracta d’un manual d’ajuda de com ser un desgraciat. Amb una temàtica així té tota la pinta de ser un llibre de broma, no? Doncs no! Bé, de fet ho intenta, però ni per casualitat ho aconsegueix… De fet s’embolica amb psicològics complexes i de fet està ple de referencies a psicòlegs coneguts (suposo, jo no en coneixia cap tret d’en Freud…).
Però no tot es teoria, el llibre també dona exemples pràctics (i estúpids) de com aconseguir la infelicitat, i bàsicament sol ser fer tornar bojos a la gent del teu voltant. En teoria hauria de ser un llibre per reflexionar sobre el desig de la felicitat, les motivacions humanes i bla bla bla, però es fàstic. Podria allargar la llista de despropòsits sobre el llibre però no es mereix ni tan sols això. Així doncs li donaré la nota més baixa que he donat mai a un llibre i passaré a altres assumptes.
Nota:1/10
Pons's blog 