El arte de amargarse la vida – Paul Watzlawik (82 pàgines)
No tinc ni idea com aquest llibre ha anat a parar dins del meu Kindle, no el recordo absolutament de res. Potser amazon me l’ha enviat? Si amazon esborra llibres també potser que t’en envii, no? potser algú me l’ha pasat a través del meu mail del kindle?
El cas es que me l’he llegit igualment, i està clar que no hauria d’haver-ho fet, ha sigut un rotllo de llibre, això que no arriba ni a 100 pàgines! En comptes de ser un dels molts manuals d’autoajuda sobre com ser feliç es tracta d’un manual d’ajuda de com ser un desgraciat. Amb una temàtica així té tota la pinta de ser un llibre de broma, no? Doncs no! Bé, de fet ho intenta, però ni per casualitat ho aconsegueix… De fet s’embolica amb psicològics complexes i de fet està ple de referencies a psicòlegs coneguts (suposo, jo no en coneixia cap tret d’en Freud…).
Però no tot es teoria, el llibre també dona exemples pràctics (i estúpids) de com aconseguir la infelicitat, i bàsicament sol ser fer tornar bojos a la gent del teu voltant. En teoria hauria de ser un llibre per reflexionar sobre el desig de la felicitat, les motivacions humanes i bla bla bla, però es fàstic. Podria allargar la llista de despropòsits sobre el llibre però no es mereix ni tan sols això. Així doncs li donaré la nota més baixa que he donat mai a un llibre i passaré a altres assumptes.
Nota:1/10
Pons's blog 
i l’has acabat???
de fet no, crec que em faltaven unes 40 pàgines…
No estic segura d’haver trobat l’equivalent anglès del tal, però acabo de llegir un fragment curt d’una porqueria sobre la necessitat de ser miserable del mateix i sí, estic segura que el llibre que has llegit no es mereix ni un 1/10. Podries haver-li posat un 0, no?
No, l’escala va de 1 a 10. Tan sols 10 valors.
Doncs jo crec que podries ampliar-la de 0 a 15. Estas desaprofitant bits.
Hahahaha bona aquest, llàstima que la “gent normal” no estigui familiaritzada amb el sistema hexadecimal
El Pons necessita llibres d’autoajuda??!! Noooooooooooo.
M’apunto el llibre per regalar-li al meu pitjor enemic.
repeteixo que no se com ha arribat dins del meu kindle, es un misteri, i un cop allà que havia de fer sinó llegir-lo?
Esborrar-lo.
Ja veig que aquest llibre, ni regalat. Ja només amb el títol ja no fa venir massa ganes, no?
es més, si mai veus a l’autor insulta’l
Millor encara, busca’l a Internet i envia-li els insults per correu electrònic.
uala!!! un que no fa res dir que no el penso llegir
Ja veig que aquest no farà augmentar la meva llista de pendents.
Amb aquests exemples sembla que tothom pot escriure un llibre!
ja has escrit el teu llibre? pensa que me’l llegiré i segurament en faré escarni públic…
Si fos possible publicar un llibre d’un full, potser m’hi posaria!
[…] El arte de amargarse la vida – Paul Watzlawik 1/10 […]