Cas típic 1376: noi li agrada noia, noi li agrada preocupar-se pel rellotge

Tinc un problema: El rellotge em balla. La corretja es de metall, per tan dificilment s’haurà donat. Tampoc m’he aprimat el canell, de fet, en global continuo en el meu pes (ideal) de sempre. Què pot haver passat doncs? Follets que durant la nit m’han agafat el rellotge hi han posat un eslavó més?
Ara que hi penso no es la primera vegada que el rellotge apareix en aquest bloc, els que tingueu més bona memòria recordareu el cas típic 715 on també parlava del meu antic rellotge i en el cas típic 1700 on parlava del meu actual rellotge. Es una mica curiós que pràcticament mai parli de coses personals meves i el rellotge ja hagi sortit tres vegades. Potser es una obsessió que tinc? una obsessió amb l’aprell del rellotge en concret? una obsessió en el temps? serà per això que sempre intento tenir els posts ben programats a la mateixa hora i al dia que toquen?
Soc jo o cada vegada els posts de la categoria “Divagacions meves” tenen menys sentit? Potser fer posts de menys qualitat es una tàctica per tal que altres posts amb més qualitat destaquin encara més? Realment tinc un subconcient d’un blocaire excel·lent…