Tinc un problema: El rellotge em balla. La corretja es de metall, per tan dificilment s’haurà donat. Tampoc m’he aprimat el canell, de fet, en global continuo en el meu pes (ideal) de sempre. Què pot haver passat doncs? Follets que durant la nit m’han agafat el rellotge hi han posat un eslavó més?
Ara que hi penso no es la primera vegada que el rellotge apareix en aquest bloc, els que tingueu més bona memòria recordareu el cas típic 715 on també parlava del meu antic rellotge i en el cas típic 1700 on parlava del meu actual rellotge. Es una mica curiós que pràcticament mai parli de coses personals meves i el rellotge ja hagi sortit tres vegades. Potser es una obsessió que tinc? una obsessió amb l’aprell del rellotge en concret? una obsessió en el temps? serà per això que sempre intento tenir els posts ben programats a la mateixa hora i al dia que toquen?
Soc jo o cada vegada els posts de la categoria “Divagacions meves” tenen menys sentit? Potser fer posts de menys qualitat es una tàctica per tal que altres posts amb més qualitat destaquin encara més? Realment tinc un subconcient d’un blocaire excel·lent…
Cas típic 1376: noi li agrada noia, noi li agrada preocupar-se pel rellotge
Posted: 2012-11-12 in Divagacions meves
Comentaris
Pons's blog 
La bola màgica diu que no et preocupis, d’aquí 324 posts el teu rellotge tornarà a ser el mateix. És tot culpa dels salts que fas en el temps, els rellotges no ho aguanten gaire i a vegades pot passar que es posin neuròtics.
no saps el pes que em treus de sobre!
Jo t´aconsellaria no portar rellotge i si és una obsessió desapareixerà amb ell.
Bona setmana, senyor Pons!
Ps: Ja saps el que diuen dels consells, oi? :)
què diuen? no s’han de seguir mai?
Aprèn a mirar l’hora segons la posició del sol, per exemple…
Fes-ne un HowTo i segur que el Pons provarà seguir-lo.
Avui t’has llevat amb més preguntes que respostes. Proposo que tee’n desentenguis del rellotge i facis cas al campanar del poble (o la ciutat). Així si arribes tard a algun lloc sempre pots culpar a l’esglèsia.
així un cop més la culpa es de la religió, bé, bé…
Si la meva ment fos de blogaire excel·lent ara et diria que el rellotge és una cosa molt personal i t’explicaria la meva experiència. Però com que no ho sóc, m’esperaré a demà, perquè si aquest és el post dolent, vol dir que demà la cosa millora, oi?
El rellotge cosa personal??
He viatjat en el futur i he vist que el post de demà no es pas millor que el d’avui.
Visca el Pons i els viatges en el futur!! hahaha
Jo et veia un tiu amb rellotge casio de tota la vida!
Jo una vegada vaig rentar i centrifugar el meu rellotge… i quan ho explicava la gent es pensava que era una innocentada… i era una “veritat” :-))
un casio? si soc ric!
Beneits sigui sigui el rellotge de Pons, ara i sempre! Amen.
Tant de bo tots els problemes que tinguès jo fossij que em ballés el rellotge! Però mira, si els raonaments de l’absurd ens arrenquen un somriure, ja està bé tu.
sempre hi ha algú que posa el comentari negatiu…. catxis dena…
fes cabal al personal, res de rellotges. fa 7 anys me’l vaig treure i, amb tota la franquesa, no faig mai tard i m’estalvio mirar un estri la mar d’antipàtic :P
i com ho sabran les noies que soc un bon partit si no porto un rellotge ben maco….?
Potser t’està intentant dir alguna cosa. Has provat d’obrir-lo i mirar-hi dins? Potser vens de Gallifrey i no ho saps.
si l’obro després perderà la garantia de Water Resistant 10ATM!
És ben curiós, però abans d’ahir (dia 13), vaig haver de canviar la polsera del meu rellotge. Després dels anys, s’havia trencat.
es la conspiració dels rellotges!!
No m’ho recordis que m’ha costat una pasta.