Arxivar per 2012-11-13

Vencer al dragon – Barbara Hambly

Vèncer al drac està considerada la primera novel·la fantàstica antiheroica  es a dir, que una terra inventada de cavallers, màgia i criatures mitològiques com ara dracs no ens trobem cap heroi que fa cap gesta excepcional, simplement ens trobem gent normal i corrent que intenten sobreviure com podem que al trobar-se en una situació excepcional en comptes de comportar-se amb heroïcitat com tocaria tòpicament s’espavilen com poden. Per remarcar més aquest ambient antiheroic dins la pròpia narració hi ha en Garet, un personatge que creu cegament en les gestes heroiques i que cada cop que descobreix que realment les coses no són així se li cau l’ànima als peus. Tot i això no treu que hi hagi un drac molt gros i molt punxegut que s’ha de treure del mig perquè es realment molest.
S’ha de reconèixer que tota aquesta antiheroicitat té una pega molt i gran i es que en no hi ha gaire acció interessant en el llibre. A més l’autor no es massa àgil escrivint, tota situació ha de ser ben descrita. Per exemple, la llum no pot ser tènue i prou, no, la llum ha de ser tènue com la poca llum que es filtra a través d’un bosc pins espesos en el capvespre. Doncs mira, resulta que puc passar perfectament sense saber el grau exacte de la intensitat de la llum, i com això mil coses.
A la tercera part del llibre, al cap d’unes quantes penuries de pa sucat amb oli, els protagonistes arriben a la cort del amb tota aquella gent tan reial i noble. Això fa que el llibre canviï. Cap a millor? Tot el contrari… Moment en el qual he decidit que ja en tenia prou. Hi ha llibres molt més bons que esperen ser llegits i com de moment encara no tinc del tot ben negociat el pacte amb el Senyor de les Tenebres per aconseguir la immortalitat, el meu temps es limitat.
Nota:2/10