Cas típic 1381: noi li agrada noia, noi li agrada viatjar amb silenci

El transport públic es la meva tercera residència, la primera es lògicament la feina i la segona el domicili privat. Així doncs podeu contar que al llarg de l’any em passo moltes hores viatjant en transport públic sigui en tren, metro o tram, el bus sempre que puc l’evito. Sempre que puc llegeixo en el transport públic, i quan no puc? quan hi ha massa soroll.
Doncs res, toca fer una iniciativa per aconseguir que metro i tren posin en els seus combois vagons silenciosos. No estic demanant que tot el tren sigui silenciós, deu se’m en guard! no fos cas que la gent que vol gaudir del soroll no pogués! Primer es podria començar amb un sol vagó d’aquests tipus, si veuen que s’omple de bitxos estranys com jo amants del silenci podrien anar augmentat el nombre d’aquests vagons dins de cada comboi.
Lo millor que té aquesta iniciativa es el cost, es molt baix. Més que suficient amb un parell d’etiquetes identificatives en el vagó que toqui, si això els hi causa problemes, ja em passaria jo mateix per la copisteria, no passa res. Si volen acompanyar les etiquetes amb algun avís per megafonia indicant que per exemple el vagó segon es el silenciós millor que millor.
Es més que evident que hi ha mesures molt més necessàries que la dels vagons silenciosos, per exemple la necessitat d’una freqüència de pas en segons quines zones i hores es molt més important, però això comporta calers i està clar que en aquest país ningú se’ls vol gastar.
Espero que ningú em salti amb l’argument demagògic total del fet de que hi ha coses molt més importants que fer abans, que hi ha gent passant gana, etc, etc. Com si haguéssim d’aturar qualsevol mesura en qualsevol àmbit fins que es resolgui la gana al mon…
Hi ha països (més civilitzats, òbviament) que ja tenen d’aquests vagons i sembla que els hi va força bé, voleu dir que s’ofendrien si els hi copiem la iniciativa? Jo crec que no.
Ja dic, que potser es cosa meva, que soc una persona reprimida i amargada que no vol interactuar amb la societat i vol deixar de gaudir amb la conversa de l’altra gent i amb la música que tan generosament ens ofereixen els companys de viatge.
Doncs res, aquí escrit ho deixo, ara ja poden començar les manifestacions multitudinàries a favor o en contra de la causa.