No vau notar que aquest dilluns que la catosfera estava com apagada? No us va semblar que pocs blocs van publicar en dilluns (aquest sí, es clar!)? Sembla ser que molts blocs es preparaven per publicar alhora quelcom en dimarts… Darrera de tot aquest pollastre del dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Mac McAbeu hi ha una culpable que es diu Assumpta, que es va dedicar a cridar histèricament que necessitava la meva col·laboració. Suposo que no vaig ser l’únic que va rebre els mails alarmistes de l’Assumpta perquè veig que ha tingut una gran acollida entre diversos blocs. L’Assumpta no es va limitar a demanar la col·laboració per què escrivíssim un post qualsevol per l’aniversari d’en Mac, no pas. Va començar a marcar directius com si fos la productora executiva del bloc, quins coll.. nassos. Que si el títol havia de ser tal qual: Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Mac McAbeu. Sense cas típic ni res? Sense noi li agrada noia? això hagués sigut una blasfèmia! Així doncs vaig afegir el obligat toc Pons. També va demanar, que coi demanar, va imposar que fos a les 10:00h AM. A mi! que sempre els programo per les 06:00h AM! Per alegrar els matins a la gent! Per favor, si a les 10:00h es gairebé migdia! No vull ni pensar que estaria pensant l’ahse aquestes interminable 4 hores en les que no sortia el post, pobre ahse, l’Assumpta no va pensar en l’ahse! Per si totes aquestes demandes no fossin suficients encara va remarcar que calia esmentar que tot això es feia en honor en Mac, com si el títol no fos prou explicit! No contenta amb això va pressionar a la pobre Carme a fer un parell de dibuixos per penjar-los en el post. Cosa que jo no vaig fer, perquè en alguna cosa m’havia de revelar contra el tirànic sistema de l’Assumpta, no?
Com si amb tot això fos suficient, en els mails para parava de transmetre les seves pors i inquietuds per si tot no sortia bé, per si tot no sortia perfectament com ella ho havia planificat i que si no seriem suficient gent i que amb molta més gent seria més maco i que podia haver fet més i millor i que per en Mac tot el féssim encara seria poc i bla bla bla.
La única cosa que va fer mig bé va ser avisar amb una mínima antelació. Evidentment jo ja tenia un altre post programat pel dia 20, però es el pa de cada dia en l’administració interna moure post d’un dia per l’altre, i així es la mar de normal que us acabi desitjant bon cap de setmana un dimarts, i us digui Bon nadal al març. Però no ens desviem del tema. El resum es que l’Assumpta m’estressa.
PD: Que aquest post serveixi d’amenaça per tots els que en un futur gosin demanar la col·laboració d’aquest bloc.
Pons's blog 