Cas típic 1385: noi li agrada noia, noi no li agrada la moderació de comentaris

Tema d’avui: La moderació de comentaris.
No m’agrada la moderació de comentaris. Sembla que retallin la llibertat d’expressió, com si tornéssim a l’època de la censura. Què passa? hi ha coses que no es poden dir? No fos cas que algú defensés unes idees contraries a les de l’autor del bloc, potser?
No em serveix l’excusa de l’spam. Fins hi tot blogger es capaç de detectar decentment els comentaris de spam! ja no cal parlar de l’eficàcia aclaparadora de l’akismet de wordpress. A més, si no us fieu del filtre antispam de blogger sempre podeu activar la validació de comentaris amb les captxes dels collons, que també ho odio bastant, però no tan com la moderació de comentaris.
Quina es la raó de la por als comentaris dels altres? La possibilitat de rebre insults directes? De debó tens tans enemics que es dedicaran sistemàticament a insultar sense parar? Siguem realistes quants comentaris amb insults es poden rebre en un bloc normal? un 0,01% potser? I tan horrible es trobar algú que ha caigut en el teu bloc no saps com e insulta gratuïtament sense solta ni volta? Al insultar sense sentit ja queda palesa clarament la seva estupidesa, què millor que demostrar públicament com d’idiota és?
La idea es tenir un bloc totalment pur i cast, totalment immaculat, exempt al cent per cent de mal rotllo on tot sigui pau i amor? Que guai! En un entorn tan artificial segur que faig feliç a la gent! oh! Miram. Estic fent feliç a la gent. Que bé, soc un home màgic! Del país feliç, de la casa de gominola del carrer de la piruleta! Per cert, intentava ser sarcàstic. Llegeixis la frase anterior amb aquesta entonació.
Il·lús de mi pensava que la idea bàsica dels blocs era permetre crear una bonica blogosfera on tothom es lliure d’expressar la seva opinió. La gràcia es contrastar opinions, veure que tothom no pensa igual que tu, reconèixer que hi ha altres punts de vista i tot i no ser el teu també poden tenir raó o no. Com encaixa aquest concepte amb la restricció dels comentaris moderats? Si només estàs disposat a escoltar els comentaris positius afins a tu i ignorar els altres, tan per tan perquè no tancar els comentaris?
Quan jo veig un bloc amb comentaris moderats de seguida penso malament, de fet, jo sempre penso malament. Soc així, sempre pensant lo pitjor. Penso que el bloc deu tenir un munt de comentaris contraris al pensant de l’autor i només ensenya una petita mostra de comentaris que estan d’acord amb les seves idees i afalaguen al blocaire. I potser no es realment així, potser no té comentaris negatius, però com ho sabem els altres?
De la gent que et llegeix només una part es decideix a fer l’esforç i la molèstia de comentar, i tu encara li goses posar més problemes? Primer el comentarista es llegeix el teu post de cap a fi, d’acord, a vegades un llegeix en diagonal, o només una part, o només frases soltes, o el títol i prou, o de fet no es llegeix res de res, llegir el post no es requisit indispensable. Però bé, no ens desviem del tema. Posem per cas que un comentari acceptable requereix:
1)Haver-te llegit el post
2)Entendre el post
3)Reflexionar sobre el tema
4)Formar-te la opinió al respecte
5)Ordenar el teu pensament en paraules
6)Escriure les paraules
7)Revisar la ortografia
8)Intuir la maleïda captxa i escriure-la
9)Repetir el punt 8 fins a encertar-la.
I després de tots aquests punts què? resulta que el propietari del bloc moderat decideix que el teu comentari no es prou bo per publicar-lo i el llença a la paperera. Ves a pastar!
Si algú es sent eludit perquè el seu bloc té activada la moderació de comentaris, que estigui ben segur que aquest post l’he fet pensant en el seu moderat bloc.