Arxivar per Novembre, 2012

Avui un post sobre el “bonic” mon de la informàtica

Un programa que escrius programes en altres llenguatges.

Un programa escrito en Haskell, que al ejecutarse imprime un programa en Perl, que al ejecutarse imprime un programa en Python, que al ejecutarse imprime un programa en Ruby, que al ejecutarse imprime un programa en C, que al ejecutarse imprime un programa en Java, que al ejecutarse imprime el programa original

Recull de 10 llenguatges de programació realment estranys

  1. INTERCAL:
  2. brainfuck:
  3. Redcode:
  4. Perl 6:
  5. Befunge:
  6. Unlambda:
  7. colorForth:
  8. El Juego de la Vida:
  9. APL:
  10. Haskell:

Recull de 13 llenguatges de programació realment absurds

  • 1. Lolcode
  • 2.Befunge
  • 3. Brainfuck
  • 4. Chef
  • 5. Piet
  • 6.Shakespeare
  • 7. Whitespace
  • 8. INTERCAL
  • 9. Malbolge
  • 10. BIT
  • 11. Ook!
  • 12. ZOMBIE
  • 13.HQ9+

Linux es com un tipi

Infografia de com arreglar qualsevol ordinador.

Com netejar el ordinador

Java 4 ever: La pel·lícula

El arte de amargarse la vida – Paul Watzlawik (82 pàgines)

No tinc ni idea com aquest llibre ha anat a parar dins del meu Kindle, no el recordo absolutament de res. Potser amazon me l’ha enviat? Si amazon esborra llibres també potser que t’en envii, no? potser algú me l’ha pasat a través del meu mail del kindle?
El cas es que me l’he llegit igualment, i està clar que no hauria d’haver-ho fet, ha sigut un rotllo de llibre, això que no arriba ni a 100 pàgines! En comptes de ser un dels molts manuals d’autoajuda sobre com ser feliç es tracta d’un manual d’ajuda de com ser un desgraciat. Amb una temàtica així té tota la pinta de ser un llibre de broma, no? Doncs no! Bé, de fet ho intenta, però ni per casualitat ho aconsegueix… De fet s’embolica amb psicològics complexes i de fet està ple de referencies a psicòlegs coneguts (suposo, jo no en coneixia cap tret d’en Freud…).
Però no tot es teoria, el llibre també dona exemples pràctics (i estúpids) de com aconseguir la infelicitat, i bàsicament sol ser fer tornar bojos a la gent del teu voltant. En teoria hauria de ser un llibre per reflexionar sobre el desig de la felicitat, les motivacions humanes i bla bla bla, però es fàstic. Podria allargar la llista de despropòsits sobre el llibre però no es mereix ni tan sols això. Així doncs li donaré la nota més baixa que he donat mai a un llibre i passaré a altres assumptes.
Nota:1/10


Recordeu el cas típic 1232 on us vaig comentar que em vaig apuntar en un estudi sobre els cognoms catalans? Es clar que el recordeu! no podeu tenir res millor a fer que estudiar-vos els casos típics de memòria…
El cas es que m’han informat que han rebut la meva mostra de saliva i diuen que ja ho tenen tot apunt per clonar-me i fer un món molt millor amb un munt de Pons!! No… no… no es això, llàstima! Mitjançant estudis genètics amb el meu ADN junt amb l’ADN d’altres Pons i junt amb l’ADN d’altres cognoms no tan guais com Pons però també cognoms catalans faran un estudi que no tinc molt clar perquè servirà…
Com que el mail que m’han enviat no diu res de confidencialitat ni res, el copio en aquest post, a risc de ser expulsat de l’estudi:

Benvolgut voluntari,
t’escrivim aquest missatge per confirmar que vam rebre la teva mostra i que hem iniciat el procés de la seva anàlisi genètica. A la nostra pàgina web, http://cognoms.upf.edu, podreu seguir el progrés del projecte. Esperem poder-vos donar resultats al llarg del 2013. Quan sigui el moment, rebreu un missatge en què us donarem les instruccions sobre com accedir als vostres resultats.
Us restem agraïts per la vostra col.laboració.
Cordialment,
Francesc Calafell

Doncs ja ho veieu, si tot va bé, sobre el 2013 tindran els resultats i depèn del que diguin potser els faig públics i tot. Tot sigui per la ciència i la història dels cognoms catalans!

I avui per ser dimarts em sento generós: Post especial de Lego.

Com blanquejar les peces velles de Lego

Tiroteig en Lego

No tinc clar com definir el següent vídeo. Potser com una màquina de Lego per passejar pilotetes xD. Poca broma amb la feina que deu haver costat.

Monta la teva impressora 3D de Lego que monta Lego

I per acabar lo millor de tot, un vídeo molt amè i emotiu sobre la història de Lego. Dura 17 minuts. Sembla que sigui un pal, però mai us faria veure un vídeo tan llarg si realment no valgués la pena, i aquest es realment maco. De veritat, que es mereix veure’l. Si avui no teniu temps, sempre el podeu guardar pel cap de setmana ;)

Un sombrero de cielo – Terry Pratchett (336 pàgines)

Quin títol més ridícul per tractar-se d’un llibre d’en Terry Pratchett, no? Potser pensareu que es tracta d’un llibre de fora el Mundodisco, però si que ho és sí. Però trampa perquè es tracta de d’un de la Tiffany Dolorido, que es la única saga de dins del Mundodisco més orientada per a joves, si es que dos llibres es poden considerar saga. Quina mania que té en Terry en fer coses per joves… I com se que es per joves? Fàcil, la protagonista té 11 anys, de fet encara bo, perquè en el primer llibre Los Pequeños hombres libres tot just en tenia 9. Per sort aquest llibre queda encreuat amb una altra saga, però per desgràcia es la saga que menys m’agrada, la saga de les bruixes. No es que la saga sigui dolenta, simplement que es la saga que totes les sagues son bones però aquesta es menys bona.
Ara que ja us tinc situats anem cap a l’argument. En aquesta segona aventura la Tiffany es convertirà en l’ajudant d’una bruixa per tal d’aprendre com ser una bruixa, tot i que la nena ja té certes habilitats bruixerils millors que les de la pròpia bruixa. Però es topara amb un ésser desagradable anomenat “colmenero” que té l’habilitat de posseir el cos de la gent quan estan desprotegits i cada vegada controlar-los més i més de tal manera que cada vegada estan més segurs de si mateixos i amb més orgull fins que la megalomania es tal que acaben morint, moment en el qual el “colmenero” va a cercar una altra víctima. Però per lluitar contra aquest ésser la Tiffany no està sola, contarà amb “l’ajuda” dels Nac Mac Feegle una espècie de pixis de 15 centímetres de color blau especialitzats en emborratxar-se, barallar-se i robar.
Es un llibre distret, que supera de llarg les altres aventures juvenils que té en Terry sobre en Johnny Maxwell, però dintre de Mundodisco es de lo més fluix. Els Nac Mac Feegle alegren la història i l’aparició de la Yaya Ceravieja dona un bon toc èpic de bruixa crack, la resta es acceptable.

Por casualidad, Tiffany los había escuchado hablando del tema después de irse a la cama aquella noche. Es bastante sencillo escuchar por casualidad a la gente que habla en el piso de abajo si se pone un vaso al revés en el suelo y, por casualidad, se pega la oreja al vaso.

Doscamisas era muy popular más adelantado el año, cuando la gente acudía desde la friolera de kilómetro y medio de distancia para el Festival de Macerado de Repollos.

Ciertamente, el estofado de ternera sabía a estofado de ternera y no, por poner un ejemplo total y absolutamente aleatorio, a estofado de la última pobre chica que trabajó allí.

A modo de experimento, sacó una cuchara de la sección de cucharas, la liberó entre los tenedores y cerró el cajón. Se volvió de espaldas. Hubo un sonido de deslizamiento y un tilín que era idéntico al tilín que hace una cuchara cuando regresa a la compañía de las otras cucharas, que la han echado de menos y se mueren de ganas de que les explique cómo era la vida con la temible gente puntiaguda.

El jardín estaba lleno de adornos. Eran de los tristes y baratos: conejitos de sonrisa enloquecida, ciervos de porcelana con los ojos muy abiertos y gnomos de puntiagudos gorros rojos en cuyas expresiones se leía que estaban tomando la medicación equivocada.

A la hora de averiguar si una planta era venenosa o beneficiosa tenía que conformarse con el método tradicional, que consistía en probarla con alguna tía anciana que no hiciera mucha falta, pero la señorita Cabal era la precursora de novedosas técnicas con las que esperaba mejorar la vida de todo el mundo (y en el caso de las tías, además alargarla).

Nota:6/10

Quina samarreta em poso avui? Què hem recomaneu?

Potser alguna samarreta d’en Sheldon? De Big Bang

La samarreta amb els punt de pressió més sensibles del sistema nerviós?

La samarreta del ferro?

La samarreta dels joystick?

La samarreta per vendre drogues?

La samarreta realista?

I la samarreta Goodbye Kitty?

O la samarreta Portal?

El gran Gatsby – F.Scott Fitzgerald (192 pàgines)

El gran Gatsby es una novel·la escrita i ambientada a principis del segle XX on després de la primera Guerra Mundial la societat benestant vivia feliçment sense fotre res més enllà de les festes de societat on es trobava tota la classe alta. El protagonista de la novel·la es en Nick, veí de qui dona nom al llibre, el Gran Gatsby. A través dels ulls d’en Nick descobrim tot el que passa en la història.
No soc gens partidari dels llibres ambientats a èpoques tan avorrides per mi com són els principis del segle XX. De fet, no soc partidari dels llibres ambientats en èpoques reals… Però es clar, el Gran Gatsby té tanta fama i gairebé tothom en parla tan bé i com que es curtet doncs vaig caure a la trampa. Ha sigut un error. Es l’últim llibre seu que em llegeixo senyor Fitzgerald.
El principi del llibre costa, et presenten personatges rics i esnobs que t’importen entre gens i gens ni mica. Fins que conèixes en Gatsby que munta festes, i el seu misteri es saber com es guanya la vida. Després comença una història d’amor i bla bla bla fi.
Imagineu si es poca cosa el llibre que fins hi tot he passat d’extreure cap frase remarcable!
Nota:3/10

PD: si teniu la necessitat d’un resum del llibre més fidel de part d’algú que li ha agradat el llibre no deixeu de llegir el comentari de l’ahse. Per cert, vigileu que no dubta en explicar fins hi tot el final del llibre.