Aprofitant un dia tan especial com es la celebració del cas típic 1400, us explicaré uns dels secrets més ben guardats de l’història de la humanitat: Com funciona internament aquest bloc.
Us heu fixat que amb total eficiència i puntualitat suïssa sempre teniu publicat a primera hora del matí un post cada dia que no sigui cap de setmana? Doncs aconseguir aquest alt nivell de quantitat i qualitat requereix una important feina previsora. Modèstia a part… Aquí es on la gent pensa que realment Pons es tota una poderosa organització que gestiona un complex sistema de sistemes el qual el bloc es el més important, això o que el Pons es coreà. La realitat es molt més simple. Tot es basa en el sistema de programació i emmagatzematge de posts de wordpress, res comparable amb el precari sistema que ofereix blogger… Encara recordo que fins el cas típic 288 vaig funcionar amb blogger, m’agafen calfreds només de pensar-ho!
Corren rumors per la catosfera (si no heu sentit aquests rumors, es que no esteu prou integrats en la castosfera…) que tinc dotzenes de posts programats per endavant. Ho desmenteixo completament mai tinc programat més de 3 setmanes per avançat. Sense anar més lluny, ara tan sols tinc programats els posts de la setmana vinent i gràcies. Quina mena de persona programadora i maniàtica us heu pensat que soc?! Ara bé, tinc els posts “Pendents de revisió”. Son posts totalment acabats els quals només falta posar el número de cas típic i la data de publicació, i d’aquests en tinc una reserva… ehem… podríem dir que suficient, si, suficient seria la paraula. Actualment tinc 169 posts d’aquest tipus. Es a dir, contant a 5 posts setmanals, tindria una reserva de més de 7 mesos de posts. Ben bé que la línia que separa la previsió de la bogeria es línia molt fina…
Espera, això vol dir que si tinc més de 100 posts guardats, vol dir que el post que celebra el cas típic 1500 ja hauria d’estar escrit. Doncs sí i no, com que una cosa es quan es publicarà el cas típic 1400 i l’altra es quan s’està escrivint, vol dir que ara estic en el passat, i estic escrivint aquest post cap al futur, de fet, a hores d’ara el bloc ni tan sols ha arribat al cas típic 1300. Per tan en el meu “ara” el 1500 no està escrit, però en el vostre “ara” com a lectors, si que hauria d’estar escrit el 1500. Tampoc es tan difícil d’entendre, no? Si no enteneu això no us plantegeu mai veure primer, de fet xkcd li ha dedicat una gràfica relacionant els personatges amb el temps, parla per si sola…
En resum, feliç cas típic 1400!
Pons's blog 
Quin gran dia ens ha tocat avui!! El Pons ens està parlant des del passat, què fort! Què romàntic! Què emocionant! A un cert moment el Pons d’ara estarà mirant al Pons del passat amb afecte, intentant comunicar-se amb ell i fer-lo entendre que ha rebut el missatge. Ahhh! Els viatges en el temps d’aquest bloc són una veritable miracle del MEV…
P.S.
Es veu ben interessant el gràfic del Xkcd, realment em costa entendre *com* l’han fet.
No he vist la peli, la provaria però algú m’ha d’assegurar primer que no hi ha cap cosa retorçudament violenta de la tal que se’m podria colar als somnis i espatllar-me les nits. Ja he vist que no l’etiqueten de “horror”, però és que un “thriller” amb complicacions tampoc no sona gaire safe. Tu què opines? Publica ja el cas típic que fa el resum d’aquesta peli!
No hi ha res terrorífic, però si que et deixa molts punts intrigants oberts. Diguem que no son feliços salts en el temps a l’estil back to the future.
On dius que es pot baixar?
Malgrat aquest post intentat espolsar-te de sobre els dits que t’assenyalen jo no me’l crec. És ben sabut que tens una colla de “negres” (no m’agafeu la paraula per la banda políticament incorrecte) que treballen escrivint els teus posts de sol a sol.
Per la meva part no sé ni quin post escriuré ni quan…
demostra-ho, si pots!
Això vol dir que et passes el caps de setmana fent posts??
MoLtEs FeLiCiTaTs PONS, per aquest, per tots els del passat que ens han de venir i et desitjo molts més per un bon futur!!!!
Una aferradeta?
una felicitació amb intercalat de majúscules i minúscules, això si que es nivell!
Això és Java, no?
Els temps han canviat molt des del cas típic 288. El sistema d’esborranys i programació de blogger ja no suposa cap problema, almenys jo no n’he tingut cap. Als meus blogs propis no programo gairebé mai, si no és per algun fet aliè a mi, com un homenatge conjunts a en Mac o similars. Però a c@ts sí que es programa, i la gala té 45 posts que surten a l’hora que toca sense cap problema. O et pensaves que els publicàvem al moment.
A banda d’això, no està malament el pool de posts que tens a ‘esborranys’, per més que li diguis ‘pendents de revisió’, són esborranys, és clar. Així ens assegurem Pons per temps, però no en tenia cap dubte. És interessant la manera que té cadascú de gestionar el seu blog, perquè porta el seu temps, variable en funció de la persona. Bé, a mi m’intessa, potser a tu t’és igual com ho fan els altres. Però bé, vaig aprenent noves maneres de fer, ja m’agrada.
a mi també m’interessa saber com gestionen els pots l’altre gent i així poder comprovar com ne’s de millor el meu sistema ^^
Ja es veu que el teu és un sistema d’èxit, sense anar més lluny, aquest post, que ha interessat molt a la gent perquè expliques les intimitats del blog, almenys algunes. Evidentment, és molt millor que el meu sistema, i perquè t’hi puguis recrear i dir un ‘veus, ja t’ho deia’, el meu sistema té només tres passos: 1) Pensar un tema, en qualsevol lloc o moment de la vida. 2) Seure davant de l’ordinador de casa a escriure el tema pensat. 3) Publicar.
El teu sistema és molt desorganitzat i impredictible, no? Com garanteixes l’existència dels nous posts i la freqüència de publicació? Com poden sincronitzar-se els teus lectors amb l’autor dels posts?
El meu ritme de publicació és cada 2-3 dies, algun cop potser més, però és estrany. No és impredictible, perquè generalment la gent a qui interessa, que no són gaires, saben que al tercer dia com a molt hi haurà post. Això és així des del 2008, si no m’equivoco, i no puc garantir que sigui així, o quant temps continuarà, però de moment no ha fallat. La inspiració balla de vegades, no ho negarem, però anem fent. Total, no sóc el Pons, si no publico tampoc no passa res. Respecte als lectors, més o menys saben el ritme, i suposo que agraeixen que els deixi respirar un parell de dies almenys entre post i post. Com veus, no puc donar-te respostes més ‘matemàtiques’, però almenys són certes.
Aha! No ets el Pons, ho has dit! Mentre la gent reconegui la grandesa quan la veu encara no va tot del tot malament :-D
Felicitats pel 1400è postversari!!
(Vull suposar que el fet que l’hagis publicat pocs dies després que jo hagi fet el 1300è és només casualitat i que no intentes demostrar segons què. no? ;-D)
PS: No he vist “Primer” però jo diria que he entès perfectament això que expliques en l’últim paràgraf. El que no tinc tant clar, és que no siguis coreà.
De fet no es un postversari, es un castípiciversari, de posts en porto bastants més ^^
Visca el cas típic 1400! Visca el Pons parlant des del passat! Viscan els viatges en el temps!
(M’he oblidat cap cosa?)
Aquest post és realment tan enrevessat com Primer. Els posts pendents de publicar semblen estar explicats com els problemes de mates de “en un tren pugen 5 persones en tal estació, després en baixen 4 en tal altra i queda mig buit en arribar a l’estació C. Com es deia la dona del periodista que havia escrit l’article que llegia el maquinista mentre es distreia tant com per no veure la limitació de velocitat abans d’entrar catastròficament a l’estació D?”.
Val a dir que ara estic intentant recordar coses de Primer, que vaig veure un cop, fa temps (crec que al festival de Sitges). Oi que la màquina que inventen s’assembla molt a la que fa en Tesla a “El truco final” (Prestige)?
Es un problema trampa, oi? el maquinista es solter!
Doncs així, des del futur, felicitats per la fita!!!
No he vist ‘Primer’, de fet, no en tenia noticia, però els gràfics m’han picat la curiositat així que apuntada a la llista queda i tant bon la pugui veure, penjo la crítica al blog.
Per cert, ja he fet els deures i he mirat ‘Primer’. M’ha encantat; però això no vol dir que l’hagi entès del tot. Suposo que l’haurè de tornar a veure més endavant per acabar de comprendre-la.
Per moltes vegades que la vegis no l’entendràs si algú no te l’explica, i potser ni així.
On l’has baixat? A mi també m’interessaria veure’l! Em moro de curiositat per saber si el gràfic del Xkcd realment descriu l’història.
La pots trobar a series.ly. Però a mi no m’ha quedat clar si el gràfic és correcte o no. Hi han un parell de corbes que no m’acaben de quadrar.
Llavors quan llegim un post no sabem si és fresc o congelat… Una manera més maca dir-ho, els teus posts arriben com la llum de les estrelles! felicitats!
em quedo amb la versió astronòmica, gràcies
Hola! Els gràfics no els he entès, però tant és, oi?? Una explicació molt bona, si senyor, un post interessant. Però una pregunta… ara vull que ens expliquis QUAN escrius posts! I quants n’escrius de cop? Fas una mica cada dia o descanses i després en fas molts de cop? I cada quan decideixes programar una setmana? Tens una pauta marcada o vas fent segons el temps que tens?
Jo no podria fer el blog així (això és obvi perquè tu i jo som molt diferents!). Quan escric una cosa és súper immediat i vull penjar-ho JA! Si algun cop he escrit un post i penso ‘demà el penges’ i ja em costa esperar-me unes horetes…
Ah! I ara ens podries dir si efectivament el cas típic 1500 ja està fornejat i a punt per d’aquí uns 3 o 4 mesos…
I encara una pregunta. Quin criteri segueixes per decidir quins posts del pool passen a estar programats? Segueixes l’ordre amb què els vas escriure o depèn d’on bufa el vent?
(no et queixaràs, t’he donat matèria pel cas típic 1600…)
(qui diu 1600, diu 1800… acabo de recordar els teusa salts en el temps. I ja callo. Ho prometo!)
1) Escric posts qualsevol dia i qualsevol hora.
2) Normalment només escric un post de cop, però a vegades n’escric molt més.
3) Vaig programant segons el temps que tinc.
4) No discutiré pas que som molt diferents tu i jo.
5) El cas típic 1500 està fet, però crec que potser l’acabaré fent servir en el 1800 i faré una cosa nova pel 1500
6) Els del pool normalment els programo segons l’ordre que els vaig escriure.
7) Hi ha més salts en el temps del que et podries imaginar en aquest bloc perquè de fet el cas típic 1600 ja està publicat, es aquest, fins hi tot el atípicament mundà 1700 ho està.
Ja que estem, jo també he d’afegir a la cua de preguntes:
Quan et poses a escriure, escrius un post sencer o només parts de posts?
Vas comptant les línies de post(s) que estàs escrivint? En tens límits per al número de línies i/o columnes?
Tens una agenda on apuntes quin post(s) toca revisar quin dia, quants n’hi ha terminats, quants s’han de refer?
Fas estadístiques sobre el percentatge de “terminat” (completeness) dels posts?
Tens posts que fallen?
Fas servir eines que et generin els posts d’unes quantes entrades que fan de parametres de configuració? Quines?
Utilitzes algorismes especials per seleccionar els números dels casos típics? Quins?
1) gairebé sempre sencer
2) no conto
3) res d’agenda, ni res de refer, si els refés voldria dir que no soc perfecte!
4) tampoc faig estadístiques
5) fallar? vols dir posts falibles? incondedible! Bé, un parell de cops ha passat xD
6) no, tot manual
7) algoritmes especials? No, simplement intento no descomptar-me xD
Hehehe! Gràcies per la informació! Entre el que m’has respost a mi i el que li respons a l’ahse… estic fent un informe per les altes esferes de l’espionatge català. ;) Ja, ja, això dels salts en el temps ho deia precisament per això, perquè vaig recordar el teu salt i al comprovar-ho, vaig veure que 1600 i 1700 ja existien! ^^’ Si és que fas coses ben estranyes, Pons… La gran pregunta és… per què?
per què? fàcil, perquè m’agrada fer feliç a la gent. I com fer-los feliç? amb el millor bloc del mon!! ^^
Visca el Pons! Com podriem mai viatjar en el temps sense el seu bloc?!
Ooo rock me Pons
Rock me Pons…
Rock rock rock rock me Pons
Rock me all the time to the top
Er war ein Punker
Und er lebte in der großen Stadt
Es war Sbd, war Sabadell
Wo er alles tat
Er hatte Beiträge denn er schrieb
Doch ihn liebten alle Frauen
Und jede rief:
Come on and rock me Pons
Pons Pons, Pons
Pons Pons, Pons
Pons Pons, oh oh oh Pons
Er war Superstar
Er war populär
Er war so exaltiert
Because er hatte Flair
Er war ein Virtuose
War ein Blogidol
Und alles rief:
Come on and rock me Pons
Pons Pons, Pons
Pons Pons, Pons
Pons Pons, oh oh oh Pons
Come on and rock me Pons
Pons Pons, Pons
Pons Pons, Pons
Pons Pons, oh oh oh Pons
Ei, que jo no sé alemany! Només m’he assabentat que el Pons és de Sabadell, i diria que això ja ho sabia abans… grrrr…!!
Doncs ja és hora d’aprendre, eh? Així podràs cantar-li gloria al Pons.
Per cert, la melodia-base la trobes aquí
(que deu ser que tampoc no la sabies):
la extended la trobes aquí:
i si tens una mica de fe segur en trobes més variacions pel youtube.
És tot un Món.
Jo quan tinc dos o tres post preparats per anticipat, ja estic content. Imagina si en tingués tants com tu. Ara bé, de vegades depèn de la temàtica de que tracti el post en qüestió. Un post que tracti d’economia, política, salut…., segurament no resistiria el pas del temps (tenir-lo preparat i publicar-lo al cap d’unes setmanes o mesos), i faria que el post hagués perdut sentit o actualitat.
En tot cas, Felicitats!!!
si, tenim estils de bloc molt diferents, el meu es un bon bloc, i el teu… el teu es com es xd
És que hi ha nivells, i nivells. Que hi farem? Aprendre.
Oh! I que puc dir, jo pobra mortal, al davant de tu, gran Pons, Déu omnipotent dels blogs, només podem fer una cosa, aprendre de tu, gran Pons. I sobre tot, pregar, per que no es crei una paradoxa temporal en els teu blog….
El gran Pons ja ha previst el teu comentari i t’ha enllaçat la paradoxa temporal, la pots trobar aquí.
Mare meva! Quantes hores deus passar fent el bloc!!!
Jo no tinc cap post preparat, bé, en tinc uns quants a mitges, em costa taaan fer un post. Però els tinc al word. Perquè primer tinc les ressenyes mal apuntades mentre vaig d’excursió en un full, després passo les fotos a l’ordinador, les selecciono segons el text, li poso l’etiqueta, passo a net el text, faig una fitxa tècnica de l’excursió (aleshores a vegades he de calcular els desnivells, … etc ara m’he baixat una aplicació del mòbil per veure si m’ho diu, però encara no l’he feta servir), i en tinc un munt a mitges, excursions que em falten les fotos, excursions que em falta fer la fitxa, i quan acabo aleshores ja ho poso en el wordpress. Com que moltes vegades ho faig en cap de setmana, doncs aleshores programo que surti dimarts, perquè hi ha més gent que mira els blocs entre setmana que en cap de setmana, tot i que últimament hi ha molta gent que entra al meu bloc per buscar alguna cosa per fer i aleshores la meva teoria ja s’està començant a desmoronar.
Bé, com pots comprovar, sóc zero eficient ;) Bon sistema el teu, però em sembla flipant poder escriure tants posts!!!
a mi em canvi lo teu em sembla molt d’esforç per un sol post xD
Ostres, vist així també és veritat, però tot sigui per facilitar als lectors poder fer una sortideta!
Moltes felicitats, PONS!! Perdona que arribi tan tard… és que m’he caigut a la cuina i… però no pateixis, que no m’he fet res greu… ah… què?… que no paties? bé… :-))
Jo gairebé mai programo posts, només si és per una cosa molt concreta, alguna cosa catosfèrica que s’ha quedat en que tothom publicarà “tal dia a tal hora”, si no, faig i publico. Això si, m’ho curro moltíssim, eh? Puc estar hores per fer un post (Bé, ja es veu que són molt treballats hehehe)
vigila amb les cuines que les carrega el diable!
Torno per rectificar dues coses del meu primer comentari.
La primera és doncs felicitar-te pel 1400 castípicversari en comptes del postversari. Les coses pel seu nom. :-D
I la segona per dir-te que aquesta nit he vist “Primer”. La pel·lícula no està malament perquè et manté l’interès mentre intentes esbrinar que està passant però és veritat que quan s’acaba et quedes amb la sensació de no acabar d’entendre-ho del tot. Et confesso que vaig haver de “rebobinar” (quina paraula més obsoleta, no? :-D) i tornar a veure l’escena final (a partir de que s’acomiaden a l’aeroport) per intentar lligar caps.
La meva primera intenció hauria estar dir-te que m’havia fet pensar en una barreja de dos episodis dels Simpsons (el dels viatges del temps amb una torradora més el de l’invasió de clons de Homer) però potser abans de dir-t’ho hauria d’esperar a que me l’expliquis.
Certament, jo també em vaig mirar la última escena dos vegades, però evidentment ni així vaig entendre res xD D’això ja deu fer uns 3 o 4 anys. Si en aquell moment no vaig fer l’esforç de buscar per google que coi intentava (sense gaire esforç) explicar la peli, molt menys ho faré ara.
Potser millor així. Imagina’t que ens l’expliquen i continuem sense entendre-la, seria fustrant.
I a més que també té coses bones, allò que diuen que els americans van gastar un munt de temps i diners per inventar un bolígraf que escrivís en gravetat zero mentre que els russos van solucionar el mateix problema fent servir un simple llapis, jo no ho sabia i em va fer força gràcia.
M’ha agradat, això del llapis rus..!! Pensament lateral al poder!
És un cas típic molt típic, el 1400. Sort dels caps de setmana, que permeten els viatges en el temps. ^0^
es molt curiós com n’arriben a ser de típics els casos típics!
Caram, ets realment sorprenent, quina capacitat de programació. Jo vaig amb el temps, depenent del què disposo i del què sento, escric.
Enhorabona per la teva capacitat d’anar i venir i fer i desfer!!!
cadascú té el seu mètode però ara no entrarem a jutjar quin es més eficient xD
Extrec dues conclusions d’aquesta entrada:
1) Blogger no mola. Hi estic totalment d’acord. Jo també vaig fer la mudança.
2) Estàs malalt.
Ostres, vols dir que has trobat la cura i estàs aquí per fer-li publicitat? Una mica cutre, no?
No li he trobat cap cura ni he dit que totes les malalties siguin dolentes. Mira per exemple el catalanisme, l’homosexualitat o ser dona; tenen la seva gràcia.
T’estàs passant molt. A tu segur no et trobaran cap cura aviat.
també en tinc de “congelats”, però ara no em vénen de gust i, per tant, he passat al mode cansament de blog ON. ara com ara, t’envejo la capacitat quefe :P
Vaja, quina desil.lusió!
I jo que em pensava que eres una persona programadora i maniàtica i resulta que tot té una explicació.
El Pons és perfecte. La desil.lusió és una imaginació teva.
Això és una prova
mai entendré com funciona, per molt que m’hi esforci, ja ho veig.
no ha anat bé la prova?
[…] post més visitat escrit aquest any ha estat el cas típic 1400. Tot i que continuen encapçalat el rànquing les vaques i els tornavisos, no em pregunteu el […]