Assassinat a l’Orient Express – Agatha Christie (240 pàgines)
Fins ara no havia llegit cap llegit de la mestra del misteri, efectivament parlo d’Agatha Christie, així doncs encara que agafant la seva obra cronològicament no seria el més correcte, he triat la que segurament es el seu llibre més famós: Assassinat en l’Orient Express i no m’ha decepcionat gens!
Tal com el títol del llibre ens indica, l’acció succeeix a l’Orient Express procedent d’Istanbul direcció París. En el tren viatja un americà ric (la víctima), els empleats del tren, un doctor (que sempre va bé per determinar l’hora de la mort), un directiu de la companyia del tren, tretze passatgers (els sospitosos) i el famós detectiu Hercule Poirot. Durant la nit el tren queda bloquejat per culpa de la neu, per tan l’assassí no pot fugir del tren, qui de tots ells serà?! Quina emoció! Quin misteri!
Al principi vaig pensar que em faria un embolic amb tanta gent pul·lulant pel tren e intentant quadrar totes les quartades amb les hores durant la nit dels fets, però els personatges son força característics i cadascú té trets que son fàcils d’identificar. També ajuda que bona part de llibre està dedicat a les entrevistes individuals amb els sospitosos.
Normalment no em criden els llibres d’aquests tipus, però realment aquest es llegeix molt bé i en tot moment manté l’interès, bé, potser una mica al principi passa poca cosa, però de seguida tenim el cadàver en el tren. A més a més l’Hercule es un crack que no en deixa passar ni una, es una espècie de doctor House però amb menys mala llet. Si no fos perquè li falten potser algunes frases memorables i algun toc d’humor segurament s’emportaria el 9 sense problemes.
Es un llibre no massa llarg, així doncs recomano que per no perdre el fill i oblidar detalls llegir-lo bastant seguit, tot i així al final es complicat intentar endevinar què ha passat abans no ens ho expliquin, així que abans de llegir el capítol final vaig optar per llançar les sospites sobre el majordom, perquè allò que diuen els tòpics que sempre es el majordom i resulta que… No us puc explicar qui es l’assassí! Llegiu el llibre!
— Jo tinc un enemic.
— Només un?
— Què vol dir, exactament, amb aquesta pregunta? —preguntà Ratchett, sorprès.
— Monsieur, segons la meva experiència, quan un home està en situació de tenir enemics, generalment no es redueixen a un de sol.
Nota: 8/10
Pons's blog 