Sou hipocondríacs? Doncs no us recomanaria el post d’avui…
Vacuna sense agulles: En comptes de la punxada et posen uns pegasos
La dona flamenc: En la categoria de malalties rares tenim aquesta dona que està obligada a tenir la cama doblegada constantment 
IgNobel de medicina 2009: Per què sonen els artells. 60 anys experimentant sobre el tema.
La plaga de ball de 1518: Article de la wikipedia que ens explica una suposada plaga de ball on la gent no podia parar de ballar i fins i tot moria extenuada.
Epidèmia de riure de 1962: El que va començar com una broma a l’escola va acabar com una epidèmia de riure.
Pons's blog 
Hi ha moltes coses dolentes al món. :-|
i també moltes de bones ^^
Com per exemple? Una epidèmia de patins?
Això de la plaga del ball, no cal anar tan enrere per a veure alguna cosa similar. Recordem la infausta “ruta del bakalao” al “levante peninsular”
també es moria gent de tan ballar o es morien d’altres “coses”…?
Llegeixo una mica l’article de la wiki de l’atac de riure i he d’acabar comprovant que no sigui la frikipèdia ni res semblant. Però quines rucades fa la gent?
es clar, com que a tu no t’agrada ballar…
Home, diuen que el riure allarga la vida, no? Imagina’t una epidèmia només de riure.
el excessos mai son bons…
M’ha en-can-tat això de la plaga del ball, i he tingut un pensament similar al del Porquet. Fa uns anys, als meus amics i a mi ens atacava el virus del ball, i quan ens hi posàvem… (mode historietes_d’avi activat)
la “gent gran” també ballàveu? Es que avui en dia la gent no ho fa xD
O i tant, que ballàvem. Alguns “grans” (bé, sí, grans, sense cometes ;) tenim un passat ;)
Ja has passat dels 60?
Raro, raro, raro! No havia sentit mai res de tot això…ni de la dona flamenc, ni de la plaga del ball, ni l’epidèmia del riure… que ignorant!
ah no? si son malalties de lo més normals! dels refredats has sentit a parlar? xD
Quantes coses estranyes hi ha de les que no en saben gaire coses. Envejo el paio que ha estat 60 anys estudiant els artells, quina pau hi ha d’haver a la seva vida!
Per la resta, solament dir que sempre preferiré un pedaç a una agulla.
per mi 60 anys son masses per estudiar els artells, gairebé podria dir que deu ser avorrit…
Osti! Un post quasi mèdic! Bé, el més mèdic que jo hagi vist després dels teus jocs de la glucèmia… Ja veig que desconnecto uns dies i poses els posts interessants. Hums!
que vol dir quasi? es mèdic del tot!