Jo, robot – Isaac Asimov (328 pàgines)
Clàssic entre els clàssics de la ciència ficció, segurament encara es més clàssic que la trilogia de la fundació (veure cas típic 1308, cas típic 1309, cas típic 1310), si es que això es possible.
El llibre son recull de 9 histories independents, però totes sobre la temàtica dels robots. Cada robot es d’una etapa més evolucionada que l’anterior, d’aquesta manera cada robot té unes característiques diferents que provoca un nou comportament imprevisible. Les històries tenen com a nexe conductor una doctora experta en psicologia robot que ha estat en contacte directe amb la majoria dels casos. Els problemes e incidents estan normalment relacionats amb les tres lleis de la robòtica que segurament ja coneixeu o hauríeu de conèixer si tinguéssiu una mica de cultura general… Per si de cas son aquestes:
1. Un robot no debe dañar a un ser humano o, por su inacción, dejar que un ser humano sufra daño.
2. Un robot debe obedecer las órdenes que le son dadas por un ser humano, excepto cuando estas órdenes están en oposición con la Primera Ley.
3. Un robot debe proteger su propia existencia, hasta donde esta protección no esté en conflicto con la Primera o Segunda Leyes.
Molt bé, ara segurament pensareu, amb tot això, on encaixa en Will Smith? El sentit comú dicta que en Will no fa pinta de doctora en psicologia robot, així doncs que un pensa que potser es el protagonista d’una de les històries amb més acció. Doncs resulta que no. Cap història del llibre coincideix exactament amb la peli, en tot cas potser podríem considerar que es basa lleugerament en una d’elles i agafa elements o referencies de l’ambientació que crea el senyor Asimov.
Val, però es un llibre super antic, i el que sempre passa es que es nota quan una novel·la de ciència ficció fa temps que està escrita, es nota, es veuen punts ridículs. Mentiria si digués que aquesta no els té, però certament en té molt pocs. Però lo bo del llibre es que les històries estan pensades de manera que toquen els problemes més possibles de l’evolució robòtica. Em refereixo els problemes a quan a comportament robòtic, no pas en quan a disseny, construcció, depuració d’errors, aquests serien avorrit, propis dels que ha de patir un informàtic. En canvi els problemes provocats per circumstàncies extremes on el compliment de les tres lleis de la robòtica son difícils de complir.
—No puedes decírselo —murmuró la doctora—, porque les herirá y tú no puedes herirlos. Pero si no se lo dices, los hieres también, de manera que debes decírselo. Y si se lo dices los herirás, de manera que no debes decírselo, pero si no se lo dices los hieres, de manera que debes decírselo; pero si lo dices hieres, de manera que no debes decirlo; pero si no lo dices…
—Robopsicóloga, por favor.
—¡Ah! ¿Tan diferentes son mentalmente los robots del hombre?
—Son mundos diferentes. Los robots son esencialmente honrados —dijo con una sonrisa helada.
Nota: 8/10
Pons's blog 