Cas típic 1428: noi li agrada noia, noi li agrada ser un robot

Posted: 2013-01-23 in Llibres

1 (2)

Jo, robot – Isaac Asimov

Clàssic entre els clàssics de la ciència ficció, segurament encara es més clàssic que la trilogia de la fundació (veure cas típic 1308, cas típic 1309, cas típic 1310), si es que això es possible.
El llibre son recull de 9 histories independents, però totes sobre la temàtica dels robots. Cada robot es d’una etapa més evolucionada que l’anterior, d’aquesta manera cada robot té unes característiques diferents que provoca un nou comportament imprevisible. Les històries tenen com a nexe conductor una doctora experta en psicologia robot que ha estat en contacte directe amb la majoria dels casos. Els problemes e incidents estan normalment relacionats amb les tres lleis de la robòtica que segurament ja coneixeu o hauríeu de conèixer si tinguéssiu una mica de cultura general… Per si de cas son aquestes:

1. Un robot no debe dañar a un ser humano o, por su inacción, dejar que un ser humano sufra daño.
2. Un robot debe obedecer las órdenes que le son dadas por un ser humano, excepto cuando estas órdenes están en oposición con la Primera Ley.
3. Un robot debe proteger su propia existencia, hasta donde esta protección no esté en conflicto con la Primera o Segunda Leyes.

Molt bé, ara segurament pensareu, amb tot això, on encaixa en Will Smith? El sentit comú dicta que en Will no fa pinta de doctora en psicologia robot, així doncs que un pensa que potser es el protagonista d’una de les històries amb més acció. Doncs resulta que no. Cap història del llibre coincideix exactament amb la peli, en tot cas potser podríem considerar que es basa lleugerament en una d’elles i agafa elements o referencies de l’ambientació que crea el senyor Asimov.
Val, però es un llibre super antic, i el que sempre passa es que es nota quan una novel·la de ciència ficció fa temps que està escrita, es nota, es veuen punts ridículs. Mentiria si digués que aquesta no els té, però certament en té molt pocs. Però lo bo del llibre es que les històries estan pensades de manera que toquen els problemes més possibles de l’evolució robòtica. Em refereixo els problemes a quan a comportament robòtic, no pas en quan a disseny, construcció, depuració d’errors, aquests serien avorrit, propis dels que ha de patir un informàtic. En canvi els problemes provocats per circumstàncies extremes on el compliment de les tres lleis de la robòtica son difícils de complir.

—No puedes decírselo —murmuró la doctora—, porque les herirá y tú no puedes herirlos. Pero si no se lo dices, los hieres también, de manera que debes decírselo. Y si se lo dices los herirás, de manera que no debes decírselo, pero si no se lo dices los hieres, de manera que debes decírselo; pero si lo dices hieres, de manera que no debes decirlo; pero si no lo dices…

—Robopsicóloga, por favor.
—¡Ah! ¿Tan diferentes son mentalmente los robots del hombre?
—Son mundos diferentes. Los robots son esencialmente honrados —dijo con una sonrisa helada.

Nota: 8/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Ja m’agradaria a mi tenir un robot esencialment hornat. Li preguntaria quina és la resposta al primer fragment de llibre que has penjat, així no hauria d’entrar jo en un bucle infinit preguntant-me el mateix. :-D

  2. XeXu ha dit:

    Per un cop coincidim en la puntuació. M’agrada molt com està plantejat el llibre, el fil conductor de l’entrevista a la doctora Calvin i els casos que explica. Molt ben pensat, perquè Asimov es posa en moltes situacions on les seves lleis es veuen en conflicte, i això resulta molt interessant. La Fundació és un altre rotllo, però els dos són grans llibres de ciència ficció i estan tractats de manera que, com dius, no queden tan obsolets com altres obres.

  3. Sergi ha dit:

    Una curiositat: hi ha tres lleis de la robòtica com hi ha tres principis de la Termodinàmica.
    Una altra curiositat: no hi ha tres lleis de la robòtica, n’hi ha quatre, si comptem la llei zero.
    Una última curiositat: no hi ha tres principis de la Termodinàmica, n’hi ha quatre, si comptem el principi zero.

    Com a bon químic, Asimov va basar les seves propostes en lleis de la química, com la psicohistòria, que compara els humans amb molècules de gas.

  4. Crític de cine ha dit:

    Veig que pel·lícula i llibre no s’assemblen gaire. Millor pel llibre, perquè si s’hagués d’assemblar a la pel·lícula ho tindria ben fomut i no tindria un 8/10 de nota.

  5. Aquest l’he llegit! El vaig veure ressenyat a cal “Llibres i punt! d’en XEXU, em va fer gràcia i el vaig llegir. Em va agradar :-)

  6. Tomàs ha dit:

    No he hagut ni de llegir el teu comentari. He anat a la puntuació 8/10 per estar d’acord i fins i tot recomanar un 9/10.

    És ja un clàssic imprescindible.

  7. Reflexionem-hi ha dit:

    Aaaah, ummmmm! M’has picat molt la curiositat. M’agrada llegir els “clàssics”!

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s