Arxivar per febrer, 2013

I el còmic triat pel dia d’avui es…. Geek & Poke!

???????????????????????La Carme em va venir l’altre dia parlant sobre el seu bloc Roda al món i torna al bloc tot comentant que el ritme d’adhesions a la trobada blocaire havia disminuint bastant, i em va demanar ajuda per donar una mica de publicitat el bloc i a veure si aconseguim que algun blocaire més s’apunti a la trobada virtual. Ja sabeu com soc, jo no se dir que no a una companya del mon dels blocs i menys si em porta una maleta plena de bitllets morats.
Suposo que abans d’apuntar-vos a això de la trobada virtual us agradaria saber de què va tot això, no? Cap problema, per això serveixen els enllaços, per portar-vos al post de presentació on més o menys s’explica com va començar la cosa i què s’ha de fer. Jo mateix em vaig adherir a la trobada ara fa més d’un any. Només aclarir que la conversa que hi ha en el post de la meva adhesió es tan o més versemblant que la història del primer paràgraf d’aquesta bloc.
La trobava es el proper 6 de gener del 2015. Es a dir, que encara teniu temps. Però ja se sap, com més temps tens per fer una cosa, per més endavant la deixes, per tan us recomano que us apunteu ja si no es que ja esteu apuntats. Si us apunteu podreu dir que heu tingut l’honor de col·laborar en un bloc on el Pons també ha col·laborat! Per cert, us he dit ja que apuntar-se es gratis?

The_WireHe acabat de veure The Wire! Possiblement la millor sèrie thriller que s’ha fet mai. Que coi possiblement?! Sense dubte es la millor! Son 60 capítols de 60 minuts repartits en 5 meravelloses temporades.
El tema central de la serie gira al voltant de les drogues a la ciutat de de Baltimore, però cada temporada s’acosta a un determinat sector. La primera temporada va sobre la organització de les bandes que controlen les drogues, la segona es sobre el port, la tercera sobre la política de la ciutat, la quarta sobre el sistema educatiu i la cinquena sobre la premsa. Possiblement les dos últimes temporades son les més fluixes, però en general tota la sèrie es fantàstica.
Què es això de tancar un cas en un capítol de 40 minuts com fan els de CSI? que es això de tenir tots els recursos d’un laboratori forense a l’abast de la ma i fent les proves de manera instantània? Que es això de trobar la prova miraculosa que et permet condemnar al cap culpable màxim sense problemes? Què es això de tenir una policia infal·lible i motivada que treballa sense descans sense preocupar-se sobre si els hi pagaran les hores extres? Què es això de que la política no interfereix en el departament de policia? Que es això de que els “dolents” no tenen vida i sembla que només esperin a que els detinguin? The Wire no es res d’això, The Wire es la vida real on si no es fa feina policial de veritat els distribuïdors de droga segueixen lliures i on tot i així el cap sempre vigila de que no el puguin relacionar amb res.
A The Wire no trobareu persecucions i escenes d’acció amb explosions a l’estiu Michael Bay. A The Wire trobareu gent mediocre que fa la feina mediocrement, siguin policies o siguin traficants. Trobareu com es viu el dia a dia en els barris més desfavorables de la ciutat. Veureu realment què acaba passant amb gent que té idees noves per frenar la criminalitat i intentar organitzar la policia eficientment sense preocupar-se de falsejar les estadístiques.
Alguns de vosaltres direu que ja us coneixeu les series de la HBO, que son bones, però tenen algun capítol que es fa pesat i que a vegades poden ser lentes com ara The Sopranos o Six feet under. En The Wire no trobareu capítols poc interessants, òbviament n’hi ha de millors que d’altres, i els tancaments de temporada que coincideixen amb els tancaments de les trames son genials, però un capítol avorrit com algun dels Soprano o A dos metros bajo tierra no el té, i això es gràcies a que la serie avarca molts personatges, i porta la història de cada personatge en paral·lel, i si el protagonista d’una escena no et motiva, saps que a la següent ja tindràs algú altre. M’agradaria poder entrar a analitzar personatge per personatge, però seria impossible fer-ho sense “espoilejar” fets importants de la sèrie, així doncs us dono temps perquè la veieu.
Suposo que us ha quedat clar que recomano la serie, oi? Prova d’això es que apareix en el número 3 del rànquing de la pestanya de sèries i es la única sèrie que no es una comèdia que tinc en el filmaffinity valorada amb un 10/10.

Aquest bloc no es podia quedar endarrere, si en tot el mon arrasa el harlem shake (encara que no sàpiga ben bé per què…)

Tot va començar amb l’original

A partir d’aquí, com a bon viral, la cosa ja s’ha escapat de les mans…

A l’oficina

A l’exercit

A la filharmònica de Costa Rica.

Sota l’aigua

A la universitat

A times Square

Al FIB de la UPC

En fi, vosaltres mateixos podeu trobar milions de videos al youtube.

Fins hi tot les webs ballen que Harlem Shake. Per exemple aquest bloc. Per fer ballar la web que vulgueu només cal que poseu davant de la seva adreça aquest url “http://hsmaker.com/harlemshake.asp?url=”.

Tema d’avui: Els enllaços als de les pàgines que han enllaçat el post
Sabeu què vull dir, no? Són aquells links que apareixen en els posts d’alguns blocs (masses pel meu gust, de fet encara que només fos un sol bloc ja seria massa pel meu gust) després de la secció de comentaris. Cada enllaç d’aquests et porta a la menció que ha fet algú del post en qüestió. Aquests links aportarien informació útil si no fos que el 99% d’aquests enllaços han estat generats automàticament de la secció dels últims posts publicats dels blocs amics. Ja sabeu, típica columna la lateral dels blocs on surt que el bloc del Manel ha publicat un post fa un parell d’hores.
Però perquè em molesten aquests enllaços? Primera, jo soc partidari que tot el que no serveix per res s’ha de treure. Segona, per tal d’arribar al botó per anar al post anterior haig de fer l’esforç de baixar per sota de tots aquest links dels nassos fins a trobar el botó.
Son links que es generen perquè l’autor del bloc no s’ha pres la molèstia de desactivar la opció corresponent en la configuració. Desactivar aquesta característica es molt senzilla, fins hi tot un simi ensinistrat ho podria fer. Senzillament vas a http://www.blogger.com, entres al teu bloc amb les teves credencials, “configuració”, “entrades i comentaris” i on posa “Mostra els enllaços de retrocés” poses “Amaga”, li dones a “Desar” i ja està!
En resum, si voleu que us estimi una mica més, traieu la porqueria dels enllaços als posts del vostre blog.

el-ojo-del-mundo-robert-jordan

El Ojo del mundo – Robert Jordan

El Ojo del mundo es el primer llibre de la saga de la rueda del tiempo. Es una saga molt llarga que te molts llibres, de moment son 14 i no son llibres precisament curts, però bé, soc un lector constant vaig fent, soc un volldamista, sense presses si us plau.
Molts diran que el Ojo del mundo segueix el típic llibre de fantasia. Jo no estic gens d’acord. En cap moment m’ha recordat cap trilogia fantàstica famosa la qual se n’hagin fet pel·lícules èpiques. Us explico de què va la cosa i vosaltres mateixos podreu veure com no té res veure.
La història comença en un lloc tranquil i pacific apartat de qualsevol disputa on la gent viu feliç cuidant la seva granja i esquilant les seves ovelles, el lloc es diu La Comarca, ai perdó! es diu Dos rios! no se pas en que estaria pensant… El cas es que lo més emocionat que passa en el poble es quan ve un joglar i explica històries de temps passats quan el exercits del poder obscur lluitava contra els exercits de la llum, us sona d’alguna cosa? A mi tampoc… Els sicaris del poder obscur son els Orcs, vull dir els Trolocs! perdoneu, m’he despistat! Per estalviant-se avorrides i llargues descripcions l’autor ha passat de dir explícitament com son els Trolocs, simplement diu que es una barreja entre home i animal i que solen tenir banyes com de cabra, us ho podeu imaginar? terrorífic…
Però la tranquil·litat s’acaba quan arriba al poble un mag anomenat Gandalf, no espera, no era així; arriba al poble una maga anomenada Moraine, si això si. La maga no està sola, està acompanyada per tres cracks de la lluita, un guerrer amb una espasa, un nan amb una destral i un elf amb un arc. No, espera, en el llibre no hi ha pressupost per tans personatges, millor tan sols deixem el guerrer que li direm Guardià. Al poc d’arribar aquests dos personatges una companyia d’orcs o de trolocs, digue-lis com vulgueu, assalta el poble, mata algunes cabres i crema alguna que altra granja, res greu que no puguin reconstruir uns camperols amb bona voluntat i el cor alegre. Amb l’ajuda del guerrer i la maga, en el llibre anomenada Aes Sedai fan fora els Trolocs sense masses problemes, tot i que noten la presencia d’un esser maligne per la zona, un Nazgul, ah no, que es diu Myrddraal, tan li fa, de fet, ve a ser el mateix però més descafeïnat. Total que la Aes Sedai diu que la gent de l’eix del mal aquesta han vingut a buscar 3 nois del poble, i que si no volen que vinguin més bitxos dolents han resguardar-se en un lloc anomenat Rivendell, ah no, que realment es diu Tars Valon. Tan hi fa, el cas es que comença la road movie cap a Rivendell, bé, es un “path book” per ser més exactes. Bé, just abans de començar la marxa s’uneix als herois i als tres adolescents una noia, suposo que es per allò de ser políticament correctes i posar algun personatge femení pel mig, suposo que deuria ser idea de la mare de l’autor. Sobre el viatge lo típic, motles hores a cavall, dormir sota qualsevol arbre, menjar pa amb formatge, i el pa ni tan sols es pa èlfic que dura un munt de temps, que va, es pa normal i corrent que s’asseca de seguida. Fins que al final, després de molt cavalcar arriben a una posada anomenada el el Pony pisador, o potser es deia la cabra i el lleó, tan es, el cas es que es una posada i poden menjar quelcom que no es pa sec i formatge, poden dormir a cobert i es poden banyar, perquè de l’olor que feia ni tan sols els Trolocs se’ls hi han acostat en tot el tros que han fet. Ah si! gairebé m’ho descuidava! el noi més protagonista té un objecte especial, a veure, no es tan especial com ara un anell únic daurat amb unes lletres rares que només es veuen al costat del foc i que et fa tornar invisible si te’l poses, tan sols es una espasa que li va donar el seu pare amb una empunyadura bastant maca, i que per punxar als dolents ja serveix.
Podria continuar explicant el llibre, però crec que per si algú se’l vol llegir potser prefereix assabentar-se de les coses llegint el llibre abans que no pas per aquest resum, perquè així la novel·la et sorprèn quan apareixen els ninjes, els dinosaures, els cyborgs i Lady Gaga. Rah-rah-ah-ah-ah! Roma-Roma-ma-ah! Ga-ga-ooh-la-la! Want your bad romance. Potser estic exagerant un xic massa…
En quan a l’opinió personal (sí, fins ara era un resum totalment objectiu) el llibre no està malament, es deixa llegir fins hi tot diria que es entretingut. Segurament continuaré amb el següent llibre de la saga, però no de moment, segurament llegiré alguns llibres entre mig.
Òbviament no explicaré res del final, però crec que es precipitat i exagerat. Vull dir que tot el llibre seguia una línia en quan a esdeveniments i tal, i al final tot passa de cop i amb un munt d’efectes especials. Com si de cop i volta l’autor li agafés la pressa després de 600 pàgines passejant per mig mon i ho volgués acabat ràpid.
Un altre punt negatiu es que no hi ha mapa. En un path book d’aquests que li dic jo, aniria de conya un mapa per saber on està cada ciutat, cada muntanya, cada punt d’interès, i per veure realment si caminen/cavalquen tan com diuen. Però no hi es enlloc. Potser en altres edicions si que hi es, però a la meva no, per sort tot s’arregla buscant una mica per internet. Tot i això el llibre es mereix el 6 que li he posat perquè es entretinguda.

—La muerte visita a todo el mundo tarde o temprano —sentenció sombrío el Guardián—, a menos que sirvan al Oscuro, y sólo los insensatos se avienen a pagar por ello.

La expresión de Lan se suavizó levemente, si acaso puede decirse que las piedras pierden dureza.

No puedo convertir en una hora a un campesino harto de andar en el fango en un espadachín, pero tal vez evite que te cortes tu propio pie.

—Supongo que debería darte las gracias —murmuró Thom Merrilin— por demostrarme cuán acertado es el viejo dicho: «Por más que le enseñes, nunca aprenderá un cerdo a tocar la flauta».

Rand calculó que habían pretendido venderle suficientes retazos de la capa del Dragón y fragmentos de su espada como para construir dos espadas y media docena de capas.

Nota:6/10

rawJa he acabat de veure CSI Miami! Després de 10 temporades de sèrie i un total de 232 capítols he acabat de veure el primer CSI que s’ha deixat de filmar. Es un moment trist? Doncs en part si, perquè tot i que es el pitjor CSI dels tres, tenia característiques que no seran fàcils d’oblidar:

  • S’ha acabat veure l’Horatio Caine treure’s les ulleres de sol per deixar anar una frase lapidària al costat del cadàver de torn.
  • S’han acabat els colors excessivament pujats de to de tonalitats vermelloses i grogues típics dels paisatges de la serie.
  • S’ha acabat veure l’Horatio Caine amenaçar impunement a qualsevol sospitós sense pràcticament cap prova i evidentment sense demanar perdó al final quan es descobreix que es algú altre.
  • S’ha acabat veure l’equip CSI més exageradament purità.
  • S’ha acabat veure el detectiu de policia més idiota de tots els CSIs.
  • S’ha acabat veure corre en Wolfe o en Delko corren darrera dels sospitosos per veure com al final sempre son atropellats pel Hammer de l’Horatio.
  • S’ha acabat veure com l’Horatio dispara als sospitosos encara que estigui ple de civils pel mig.
  • S’ha acabat veure escenes ficades amb calçador de l’Horatio parlant amb nens.

Sobr¡e l’últim capítol poca cosa a dir, de fet es un capítol força normal, ni tan sols té la espectacularitat d’un capítol de final de temporada digne. No apareix cap trama recorrent com les d’alguna banda xunga de Miami, ni es veu involucrat cap CSI personalment. Simplement al final van tots al bar a prendre una copa tot rient, fins hi tot l’Horatio! l’Horatio somrient! imagineu-vos! Personalment jo m’esperava alguna cosa com que els assassins més importants de la serie s’escaparien de la presó i l’Horatio se’ls carregaria un per un, evidentment tot sol, i carregant-se’ls sense miraments encara que es rendeixin i al final acabaria fugint a Mèxic sabent que ha fet el correcte.

CSI Nova York també té data de caducitat i aquesta es el final de la novena temporada que encara no he començat a veure. Per sort, la única e inigualable CSI Las Vegas porta 12 temporades i sense cap previsió de cancel·lació gràcies a que continua presentat els millors casos i té els millors protagonistes. Llarga vida a a CSI Las Vegas!

L’enigma d’aquesta setmana es:

Si S’escriuen seguidament en el seu ordre natural començant per el 1 els nombres enters, quina seria la xifra número 552.714?
Us posaré uns exemples. La xifra número 1 seria el mateix 1, el número 2, el 2, la número 3 seria el mateix 3, etc. La xifra número 10 seria el 1 del 10, la xifra número 11 seria el 0 del 10, la número 12 el 1 de les desenes del 11, i així anar fent. Apa, a calcular la xifra 552.714!)

Recordeu que m’agraden les solucions amb raonament!

Pel que fa l’enigma de fa dos setmanes:
Es busca un nom d’un animal en castellà. Cada lletra d’aquest nom té associat el seu valor segons el ordre del alfabet (A=1, B=2, C=3, etc) (les lletres CH, LL i W estan excloses).
– El nombre de la primera lletra es múltiple de 2
– El nombre de la segona lletra es un quadrat perfecte
– El nombre de la tercera lletra es múltiple de 7
– La xifra de les unitats de la quatre es una potència de 3
– La suma dels nombres 2on i 5e és 14
– La suma dels nombres de dos de les lletres es un nombre primer menor que 20
Tenint en compte que la solució està escrita en castellà, quina animal busquem?

Solució: La lletra 2ona ha de ser un quadrat perfecte petit com ara 4 (D)o 9(I), per tan la 5ena hauria de ser 5(E), o (J), però no hi ha cap animal que tingui les lletres D i J en les posicions 2ona i 5ena respectivament. Els animals que tenen I i E en les posicions 2ona i 5ena son o “tigre” o “lince”
Tigre no va be, ja que cap de la suma de dos nombres que corresponen a les lletres es un nombre primer menor que 20. Llavors l’animal buscat es el “lince”.

Guanyador: aficionatsalssenders

– La porta de l’església grinyola una mica, vols dir que no hi hauries de posar una mica d’oli?
– Ja ho faré, ja ho faré, tampoc es res greu de moment.
Al cap d’un temps…
– Ja has arreglat la porta de l’església perquè no grinyoli?
– No, vaig pensar que posar-mi per tan poca cosa no valia la pena.
– Doncs resulta que m’he fixat que hi ha un banc que està una mica esquitllat.
– No pateixis, ho arreglaré.
Al cap d’un temps…
– La porta i el banc segueixen igual.
– Sí, ho sé, vaig pensar que per tan poca cosa no valia pena posar-s’hi.
– I si afegeixo que està saltant la pintura d’un fresc?
– D’acord, d’acord, m’ho miraré sens falta.
Al cap d’un temps…
– Ni la porta, ni el banc, ni la pintura. Tot està igual!
– No siguis pesat home! ja ho faré!
– A més he vist que hi ha unes esquerda a la façana.
– No et preocupis, m’hi poso ara mateix.
Finalment, al cap d’un temps…
Ruïnes_-_Lluís_Rigalt

Ja ho veieu, una altra aportació al rel·lats conjunts.

screwdriverRecordeu el post sobre les cerques que et porten al bloc? Com oblidar-lo! Si es un ferm candidat al post de l’any 2013! En fi. Recordeu qui es el protagonista indiscutible de les cerques del 2012? Si penseu en Scarlett Johansson aneu equivocats, el protagonista es el tornavís!
Segons el diccionari un tornavís: Eina constituïda per un mànec i una tija acabada d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió. Si voleu més informació al respecte no dubteu en consultar la Viquipèdia .
Trobeu que es molt forçat que faci un post sobre tornavisos, oi? La veritat jo també, però jo em dec al públic d’aquest bloc, i si la gent entra en massa cercant tornavisos per alguna cosa serà, no? Doncs posts de tornavisos a tort i a dret! A partir d’ara cada setmana tindrem un post dedicat al tornavís! Serà cada dijous i li direm el Dijous del tornavís!! I canviaré el nom del bloc, es dirà Tornavís’s blog. Oi que mola?
Com? que m’estic passant? que no en voleu saber res de tornavisos? Quina llàstima perquè el post del dimecres anava sobre porno entre tornavisos, no confondre amb porno amb tornavisos, això seria de mal gust i aquest bloc es per tots els publics; bé, tots els públics al que els hi agradi els tornavisos… Si no us sembla bé la idea dels posts massius sobre tornavisos sempre podeu enviar un mail amb la vostra queixa al seguent correu: no_minteressa_gens_la_teva_opinio_i_seguire_fent_el_que_vulgui@gmail.com

Hem de celebrar una festa totalment inventada i consumista com es el cas de Sant Valentí? Es clar que no! Tot així, aquest bloc no pot deixar passar qualsevol excusa per penjar un post una mica pujat de to…

Cansada que s’equivoquin de nom en el moment de…?
CR_381201_asi

Consells sexuals lesbics made in twitter
VEF_174540_otros_cuando_una_imagen_vale_mas_que_mil_palabras

Sexe d’altura: Investiguen una parella per tenir sexe mentre es llançaven en paracaigudes.
fleggard-2_dvd.original

Filmen una pel·lícula porno en la ambaixada del vaticà a Praga. Possibles títols suggerits (avís de possible mal gust):

– Rocco Varela en Chequia se desmelena.
– Peregriné a la embajada y acabé toda mojada.
– Fué la Virgen hasta Praga y salió de allí sin braga.
– Penetración anal en la embajada papal
– Onceavo mandamiento, comerás bien el pimiento.
– Fui a por el crucifijo y volví con regocijo.
– Encontraron gran banana debajo de la sotana.
– Se acercó al cura y la notó bien dura.
– Probó una postura con cada monja de clausura.

Intenten segrestar un doble de Saddam Hussein per fer una peli porno
Not-Saddam-fin

Dildo Sport: El secret per vèncer al teu competidor esportiu.

Per raons que ara no venen al cas del post que avui ens ocupa, he tingut la necessitat de comprar un peluix dels Simpsons. Així doncs hem vaig encaminar cap a una botiga de joguines, tot pensant que per exemple en una fruiteria seria més complicat de trobar. A la primera botiga de joguines no vaig tenir sort i em van dir que no en tenien. Però a la segona em vaig trobar amb un home gran. Eus aquí la bonica història:
– Bona tarda, que té algun peluix dels Simpsons?
– Del Simpsons? Sí, m’agraden molt els Simpsons, els conec a tots!
– Ah, molt bé…
El vaig seguir fins al fons de la botiga on em va mostrar un prestatge on estaven col·locats de mala gana uns quants peluix dels Simpsons. I sense practicament voler-ho em vaig posar a investigar sobre els coneixements de l’home sobre la família groga. Vaig senyalar cap a un del Homer i l’home va demostrar els seu domini del tema.
– Sí, aquest es el pare!
Hmm, podria haver dit que es el Homer, però suposo que “el pare” serveix com a qualificatiu. Em vaig decantar cap a un model d’en Bart i ell afegí.
– I aquest es el nano!
Hmmm, “el nano”, si, ja veig que domina els Simpsons a la perfecció. A partir d’aquell moment vaig decidir posar-lo a prova en serio. Vaig agafar el del Apu. Però ell no es va fer endarrere i va dir sense vacil·lar:
– Ah sí, es el indi.
Hmmmm, suposo que ja m’hauria d’haver esperat aquesta resposta. Però el cas es que ja estava enganxat al joc, i vaig assenyar cap al personatge d’en Krusty. I tot orgullós de demostrar el seu coneixement va dir:
– Aquest el conec! Aquest es el pallasso, el Krispy!
Krispy? en serio Krispy??! Em va recordar en aquell capítol del Kampamento Krusty on apareix el Barney mal disfressat de Krusty i diu: “Soy Kresta el payaso”. Però no content amb això vaig decidir fer la última prova i vaig senyalar cap a un peluix d’en Milhouse. Aquest era difícil, se’l va quedar mirant fixament i finalment va reconèixer:
– Doncs aquest no se pas qui es.
Molt bé! Sort que li agradaven els Simpsons i els coneixia a tots!
I fins aquí el capítol d’avui de les aventures d’en Pons a la vida real.

Aprofitant aquestes dies de carnestoltes he estat agafant idees per les possibles disfresses d’any vinents. Eus aquí les millors que he trobat:

La clàssica de google
CR_271408_google

De post-it
disfraz-de-post-it-man-rsm

Disfressar-te de persona que va disfressada de monstre
CR_302931_una_persona

Disfressar-te de “zombie” en una zombie walk
CR_309199_disfraz_de_zombie

Disfressar-te de nen de Angelina Jolie
B7AL9

Una de senzilla, com per exemple aquesta del WOW
CR_386082_world_of_warcraft

Disfressar-te de noia segrestada
233a3e9cfe171023a1a67bb286468

Continuem amb el post de divendres de les cerques que es fan en els buscadors que et porten en aquest bloc:
Altres cerques curioses son per exemples la de posició 19 que directament i sense embuts es ties bones en pilotes. M’agrada la simplicitat, si jo el que vull son ties bones en pilotes perquè no demanar-ho directament?
En la posició 24 apareix pons007.wordpress.com. Si et saps de memoria l’adreça del bloc es necesari cercar-la en un buscador? Jo opino que no però 14 persones opinen que si… Però més greu trobo la cerca pons007 blogspot, com algú pot creure que un bloc així pot ser de blogger!
També m’ha fet il·ilusió trobar 5 fans dels simpsons que han buscat exactament un moment tan memorable del senyor Burns com aquest no sabe que se acerca lentamente a la rosquilla envenenada. porque hay una envenenada, ¿verdad, smithers?
Fins hi tot podem trobar consultes sobre medicina com ara que li passa a un diabetic sino s’injecta insulina i no menja res. La resposta es fàcil. Que et passaria a tu si no mengessis res? Doncs que al cap d’uns dies no faries gaire bona cara, doncs un diabètic igual xD
També hi ha lloc per cerques de noies que sembla que s’han enfadat amb la seva parella aquest noi es un imbecil
M’ha fet gràcia el mascotes dels jocs hivern d’hivern perquè si fossin mascotes dels jocs d’hivern d’estiu ja no seria el mateix.
N’hi ha d’altres que cerquen arañas gigantes de verdad perquè es fàcil trobar aranyes gegants, però gegants de veritat només les trobaràs en aquest bloc xD
Quan un cerca perque serveixen les sabates de futbol sala suposo que un no espera que li responguin: Per jugar a futbol sala xD
I fins aquí les cerques. D’aquí un temps quan hagi donat temps per noves cerques ja tornareu a veure un post d’aquest tipus, i si no ho faig recordeu-m’ho!

El post que estàveu esperant: Les paraules de cerca que han portat a la gent a entrar en aquest bloc durant el 2012 a través dels buscadors (a.k.a google)!
Un any més tornavís torna a guanyar de pallissa amb pràcticament el doble de cerques que la segona posició (Tot i que a la general encara guanya àmpliament “scarlett johansson”). La obsessió de la gent amb el tornavís m’ha portat 128 persones que han entrat en el bloc cercant informació sobre tan útil eina.
Gràcies als (o per culpa de) relats conjunts keith haring m’ha aportat 67 visites inesperades.
En tercer lloc trobem tovallola segurament gràcies a bona gent que entra cercant el famós dia de la tovallola
Es estrany que fins al quart lloc no aparegui una mica de contingut pujat de to, en aquest cas scarlett johansson sin ropa interior o bastant més avall trobem scarlett johansson fotos sin ropa.
En cinqué lloc trobem feudalismo. Com tothom sap aquest bloc es caracteritza per no parar de parlar del feudalisme. Es estrany el dia que no apareix comentat aquest sistema de govern tan guai…
Sisé lloc paula vazquez. Sense comentaris.
Es curiós que fins al setè i vuitè lloc no trobem respectivament a pons007 i pons blog.
Després hi ha un munt de cerques poc interessants fins que arribem a la posició número 11 del rànquing on torna a aparèixer un derivat del millor amic d’aquest bloc, suposo que ja us ho imagineu tornavisos. Per si no fos suficient hi ha gent que ha cercat “tornavis” amb les cometes incloses, no fos cas que no trobéssim exactament un tornavís!
Veig que m’està quedant un post massa divertit per publicar-lo en un sol post, es possible que algun lector es mori d’un infart de riure i tampoc es qüestió que passi, no pel lector en si, sinó perquè ja sabeu el que costa trobar un lector fidel en els temps que corren. Així doncs dilluns continuarem amb les cerques menys buscades però que també son les més rebuscades ^^