Cas típic 1439: noi li agrada noia, noi li agraden els posts sense sentit

Ja hauríeu de conèixer que la creació de posts per aquest bloc es tot un procés detallat i minuciós, potser pensàveu que obro el formulari, escric el post sencer i el programo. I un bé negre amb potes blaves! Això només passa el 90% de les vegades! o més! El percentatge de restant es la unió de parts de posts que queden a mitges tal com si fos el post del doctor Frankenstein. M’agrada això de doctor, potser ara em faré doctor, com ho veieu? Doctor Pons, sona bé, oi? Heus aquí un exemple, estava parlant de la creació de posts i he saltat amb lo de doctor, està clar que es tracta d’una part escrita en dia i ajuntada amb altra, oi? Doncs no, a vegades simplement salto d’un tema a l’altre pel pur plaer de desorientar-vos. Mira un gat gris!
No, però mira, l’altre dia vaig escriure això mateix: “Avui es el dia mundial de X així doncs no puc altre cosa que parlar de… com fer un pastís de formatge i nabius! No, no, només faltaria això, convertir el bloc en un bloc de cuina, i després que més? poesia?” I em vaig quedar glaçat així, no vaig saber com continuar. De fet, no recordo el dia mundial de què era aquell dia, però suposo que no em deuria fer el pes i vaig decidir deixar-ho allà. Però m’ha sabut greu deixar la oportunitat de ficar-me amb la poesia, així doncs ho he enganxat en aquest post que no té cap sentit. Mira un home que s’assembla al forense coix de CSI Las Vegas!