Arxivar per 2013-02-13

Per raons que ara no venen al cas del post que avui ens ocupa, he tingut la necessitat de comprar un peluix dels Simpsons. Així doncs hem vaig encaminar cap a una botiga de joguines, tot pensant que per exemple en una fruiteria seria més complicat de trobar. A la primera botiga de joguines no vaig tenir sort i em van dir que no en tenien. Però a la segona em vaig trobar amb un home gran. Eus aquí la bonica història:
– Bona tarda, que té algun peluix dels Simpsons?
– Del Simpsons? Sí, m’agraden molt els Simpsons, els conec a tots!
– Ah, molt bé…
El vaig seguir fins al fons de la botiga on em va mostrar un prestatge on estaven col·locats de mala gana uns quants peluix dels Simpsons. I sense practicament voler-ho em vaig posar a investigar sobre els coneixements de l’home sobre la família groga. Vaig senyalar cap a un del Homer i l’home va demostrar els seu domini del tema.
– Sí, aquest es el pare!
Hmm, podria haver dit que es el Homer, però suposo que “el pare” serveix com a qualificatiu. Em vaig decantar cap a un model d’en Bart i ell afegí.
– I aquest es el nano!
Hmmm, “el nano”, si, ja veig que domina els Simpsons a la perfecció. A partir d’aquell moment vaig decidir posar-lo a prova en serio. Vaig agafar el del Apu. Però ell no es va fer endarrere i va dir sense vacil·lar:
– Ah sí, es el indi.
Hmmmm, suposo que ja m’hauria d’haver esperat aquesta resposta. Però el cas es que ja estava enganxat al joc, i vaig assenyar cap al personatge d’en Krusty. I tot orgullós de demostrar el seu coneixement va dir:
– Aquest el conec! Aquest es el pallasso, el Krispy!
Krispy? en serio Krispy??! Em va recordar en aquell capítol del Kampamento Krusty on apareix el Barney mal disfressat de Krusty i diu: “Soy Kresta el payaso”. Però no content amb això vaig decidir fer la última prova i vaig senyalar cap a un peluix d’en Milhouse. Aquest era difícil, se’l va quedar mirant fixament i finalment va reconèixer:
– Doncs aquest no se pas qui es.
Molt bé! Sort que li agradaven els Simpsons i els coneixia a tots!
I fins aquí el capítol d’avui de les aventures d’en Pons a la vida real.