– La porta de l’església grinyola una mica, vols dir que no hi hauries de posar una mica d’oli?
– Ja ho faré, ja ho faré, tampoc es res greu de moment.
Al cap d’un temps…
– Ja has arreglat la porta de l’església perquè no grinyoli?
– No, vaig pensar que posar-mi per tan poca cosa no valia la pena.
– Doncs resulta que m’he fixat que hi ha un banc que està una mica esquitllat.
– No pateixis, ho arreglaré.
Al cap d’un temps…
– La porta i el banc segueixen igual.
– Sí, ho sé, vaig pensar que per tan poca cosa no valia pena posar-s’hi.
– I si afegeixo que està saltant la pintura d’un fresc?
– D’acord, d’acord, m’ho miraré sens falta.
Al cap d’un temps…
– Ni la porta, ni el banc, ni la pintura. Tot està igual!
– No siguis pesat home! ja ho faré!
– A més he vist que hi ha unes esquerda a la façana.
– No et preocupis, m’hi poso ara mateix.
Finalment, al cap d’un temps…
Ja ho veieu, una altra aportació al rel·lats conjunts.
Pons's blog 
Al cap del temps passen aquestes coses i el resultat és que ….”esta casa es una ruina”.
Ja. Però si només és una esglesia, no? Encara no es veu tan malament!
La meva àvia ho hauria resumit amb un refrany: “Qui no arregla una gotera, ha d’arreglar la casa entera”.
sàvia la teva àvia
Oh!!! Això és el que passarà a tots aquells que no arreglem les coses quan els desperfectes “encara” són petits?
Molt bo, PONS!! Eeeeeei, això dels relats se’t dóna bé, eh? ;-)))
doncs he estat a punt de no publicar-lo, realment no em sento satisfet com les altres vegades
És que la conclusió que treus no és del tot correcte!
Ais, que trobem una possible interpretació filosòfica amb bona moral a Pons’s blog…
Intueixo que el què va passar és que no tenia tornavís ….?
justa! així m’agrada! lligant conceptes!
La primera cosa que has d’intuir és que els 2 personatges del diàleg no llegien el bloc del Pons. Era ben obvi com havien d’acabar…
Plas, plas, plas… “Typical Spanish”!!
Bon dilluns!
Relats Conjuts pinta bé. I la imatge que il·lustra el fragment és molt maca, m’agrada.
– El Papa ha dimitit, potser hauríem de triar-ne algun altre, no?
– Sí, sí. Ja farem….
per mi com sino en volen triar cap
Això de la procrastinació és molt dolent, ho vas deixant, ho vas deixant, i quan no te n’adones el castell està en ruïnes. A mi em passa cada dos per tres. Bona proposta.
no sabia que tinguessis un castell
M’has fet pensar amb en Hermann deLoriot.
(http://www.youtube.com/watch?v=PgqpJlV1JuI)
si justament em vaig inspirar en ell
Pons, t’aviso que tens una esquerda al bloc, ho hauries d’arreglar com més aviat millor!
no es una esquerda, es una metàfora de la fragilitat del que semblen coses indestructibles
aquestes coses solen passar a les espanyes,… aquí no, saps, som tan diligents!
jo mateix soc diligent, però soc diligent demà :P
Dons aixi, tontament, ha quedat una ruïna que fa goig de veure…
Per pintar-ne un quadre!
o un oli
Aquest noi és una ruïna. Sort que ella mentre esperava ha fet un bon oli per anar tirant.
Avui parles de tu, quina sorpresa!! :)
Bessets.
pons… com has deixat que acabés així el teu castell? no tens perdó!
no era pas meu…
Ja veus que passa per deixar la feina per l’endemà.
Fa mandra…
vigila que la mandra es contagiosa!
En Bárcenas te l’hagués mantingut tant bé com mantenia els seus comptes a Suïssa.
Molt bo.
M’ha fet molta gràcia. A Mallorca, a alguns pobles hi havia antigament un ofici que sembla ja s’ha extingit, era l’anomenat “es fusteret de la Parròquia”. El meu repadrí, el meu padrí i després el meu oncle varen ser els fusters de la parròquia del poble.
també eren tan mandrosos com aquest? xD
genial pons, genial!
que podries esperar d’un geni, sinó? xD
Pons, s’escriuPons! Si escrius “pons” has d’afegir-ne el 007, si no la gent no entindrà de qui parles.
Els historiadors han exagerat el paper de batalles, invasions i catàstrofes naturals: és evident que allò realment devastador és no tindre temps per a les petites reparacions… Molt bo, Pons!
gràcies Alfred, ets un bon crític de relatadors d’estar per casa xD