Ja he acabat de veure CSI Miami! Després de 10 temporades de sèrie i un total de 232 capítols he acabat de veure el primer CSI que s’ha deixat de filmar. Es un moment trist? Doncs en part si, perquè tot i que es el pitjor CSI dels tres, tenia característiques que no seran fàcils d’oblidar:
- S’ha acabat veure l’Horatio Caine treure’s les ulleres de sol per deixar anar una frase lapidària al costat del cadàver de torn.
- S’han acabat els colors excessivament pujats de to de tonalitats vermelloses i grogues típics dels paisatges de la serie.
- S’ha acabat veure l’Horatio Caine amenaçar impunement a qualsevol sospitós sense pràcticament cap prova i evidentment sense demanar perdó al final quan es descobreix que es algú altre.
- S’ha acabat veure l’equip CSI més exageradament purità.
- S’ha acabat veure el detectiu de policia més idiota de tots els CSIs.
- S’ha acabat veure corre en Wolfe o en Delko corren darrera dels sospitosos per veure com al final sempre son atropellats pel Hammer de l’Horatio.
- S’ha acabat veure com l’Horatio dispara als sospitosos encara que estigui ple de civils pel mig.
- S’ha acabat veure escenes ficades amb calçador de l’Horatio parlant amb nens.
Sobr¡e l’últim capítol poca cosa a dir, de fet es un capítol força normal, ni tan sols té la espectacularitat d’un capítol de final de temporada digne. No apareix cap trama recorrent com les d’alguna banda xunga de Miami, ni es veu involucrat cap CSI personalment. Simplement al final van tots al bar a prendre una copa tot rient, fins hi tot l’Horatio! l’Horatio somrient! imagineu-vos! Personalment jo m’esperava alguna cosa com que els assassins més importants de la serie s’escaparien de la presó i l’Horatio se’ls carregaria un per un, evidentment tot sol, i carregant-se’ls sense miraments encara que es rendeixin i al final acabaria fugint a Mèxic sabent que ha fet el correcte.
CSI Nova York també té data de caducitat i aquesta es el final de la novena temporada que encara no he començat a veure. Per sort, la única e inigualable CSI Las Vegas porta 12 temporades i sense cap previsió de cancel·lació gràcies a que continua presentat els millors casos i té els millors protagonistes. Llarga vida a a CSI Las Vegas!
Pons's blog 
Doncs enhorabona! Ara ja podràs dedicarte als altres CSI menys dolents. :-D
Habemus Pons! Ara veuràs la mà de possibilitats que té el món més enllà d’aquesta sèrie discreteta
com per exemple?
Dexter, si no l’has vist te l’aconsello.
es clar que he vist Dexter! es que no l’has vist en la cinquena posició de la meva llista de series?
Com és que el porquet ha canviat d’icon?
els camins dels gravatars son inexcrutables!
Com apuntes en el post anterior, en aquest sé més del que parles. I t’he de donar la raó, és la pitjor de les tres, i amb diferència. Subscric tots els punts que esmentes, en especial l’estranya fixació de l’Horatio amb els nens… sospitós. Ho expliquen algun cop per què li agraden tan els nens a aquest policia (que no científic) taaaaan dur? 10 temporades és massa, jo l’hagués acabat molt abans. No sé, una temporada de prova, i en veure que no li feia cap ombra a Las Vegas, a una altra cosa.
Jo ara em miro Homeland, no sé si la segueixes. No està malament, però tampoc trobo que et tornis boig mirant-la. Per passar l’estona.
Mmm… a la primera frase volia dir que entenc més bé del que parles, no que sàpiga més que tu del que parles, només faltaria, això mai!
De moment passo de Homeland, ja estic enfeinat amb Galactica, Breaking Bad, Dexter i CSI Las Vegas, a part de les còmiques HIMYM, Big Bang, My name is Earl.
Fa molt que vaig abandonar la sèrie. De NY només he vist un capítol crec, així que no tinc gaire a dir, però sí que puc dir que m’agrada molt més Las Vegas que Miami. Els originals són els millors.
No sempre son millor els originals, mira per exemple Terminator 2, o el Imperi contraataca
Ai a mi les series policials sempre m’han per més pse, i meh que gràcia. Dexter encara…
Acaba la frase “Dexter encara perquè m’agraden els assassins en serie”
Perdoni Sr. Pons, desconeixia la seva llista de sèries, això de ser una visitant nova te els seus inconvenients.
et queda molt per aprendre d’aquest bloc petita padawan!
El Pons és gran i omnipotent, per tot arreu i en cap lloc concret, gairebé es podria aproximar per un alfa i omega, el principi i el final – però aquesta és la definició de l’AhSe, i és que no es pot fer servir el mateix #define per 2 conceptes diferents.
L’inconvenient de les sèries tan llargues és que quan tornes a veure els primers capítols sempre se t’escapa un “ai, l’Horatio, guaita que joveneeeeet!”
això em va passar quan el vaig veure l’Horatio en el Gran halcón, està fet un xaval xD
Doncs mira, jo penso que en els últims capítols també està fet un xaval, ni que sigui de manera plastètica. Com les protagonistes femenines que, en comptes de fer-se més grans, rejoveneixen. Més joves però també més artificials, és clar, tot no es pot tenir.
David Caruso ja porta 3 divorcis, no se si es gaire bon partit :P
Jo no he dit pas que sigui bon partit, Déu me’n reguard!!! Només feia referència a que sembla que el temps no passa per a alguns que es van fent iaios i no ho semblen. Només si els rasques una mica la pell… ;)
Tres divorcis, dius? Osti tu, quina facilitat pels casoris. A mi que em semblen un pas importantíssim, no em puc imaginar de fer-ho tres cops i amb tres tios diferents, jajaja…
Ep, potser sóc jo la que vaig errada i no és pas tan important casar-se, clar. Tot és donar-li la volta. ^^
exacte, la rara ets tu per casar-te poques vegades :P
Un tret diferencial dels CSI són les bandes sonores, em semblen molt ben escollides.
Ens perdrem també el posat d’un genoll al terra de l’Horatio quan parlava amb algun nen, sempre buscant posar-se a l’alçada del nen en qüestió.