Cas típic 1449: noi li agrada noia, noi li agrada el ojo del mundo

El Ojo del mundo – Robert Jordan (832 pàgines)

El Ojo del mundo es el primer llibre de la saga de la rueda del tiempo. Es una saga molt llarga que te molts llibres, de moment son 14 i no son llibres precisament curts, però bé, soc un lector constant vaig fent, soc un volldamista, sense presses si us plau.
Molts diran que el Ojo del mundo segueix el típic llibre de fantasia. Jo no estic gens d’acord. En cap moment m’ha recordat cap trilogia fantàstica famosa la qual se n’hagin fet pel·lícules èpiques. Us explico de què va la cosa i vosaltres mateixos podreu veure com no té res veure.
La història comença en un lloc tranquil i pacific apartat de qualsevol disputa on la gent viu feliç cuidant la seva granja i esquilant les seves ovelles, el lloc es diu La Comarca, ai perdó! es diu Dos rios! no se pas en que estaria pensant… El cas es que lo més emocionat que passa en el poble es quan ve un joglar i explica històries de temps passats quan el exercits del poder obscur lluitava contra els exercits de la llum, us sona d’alguna cosa? A mi tampoc… Els sicaris del poder obscur son els Orcs, vull dir els Trolocs! perdoneu, m’he despistat! Per estalviant-se avorrides i llargues descripcions l’autor ha passat de dir explícitament com son els Trolocs, simplement diu que es una barreja entre home i animal i que solen tenir banyes com de cabra, us ho podeu imaginar? terrorífic…
Però la tranquil·litat s’acaba quan arriba al poble un mag anomenat Gandalf, no espera, no era així; arriba al poble una maga anomenada Moraine, si això si. La maga no està sola, està acompanyada per tres cracks de la lluita, un guerrer amb una espasa, un nan amb una destral i un elf amb un arc. No, espera, en el llibre no hi ha pressupost per tans personatges, millor tan sols deixem el guerrer que li direm Guardià. Al poc d’arribar aquests dos personatges una companyia d’orcs o de trolocs, digue-lis com vulgueu, assalta el poble, mata algunes cabres i crema alguna que altra granja, res greu que no puguin reconstruir uns camperols amb bona voluntat i el cor alegre. Amb l’ajuda del guerrer i la maga, en el llibre anomenada Aes Sedai fan fora els Trolocs sense masses problemes, tot i que noten la presencia d’un esser maligne per la zona, un Nazgul, ah no, que es diu Myrddraal, tan li fa, de fet, ve a ser el mateix però més descafeïnat. Total que la Aes Sedai diu que la gent de l’eix del mal aquesta han vingut a buscar 3 nois del poble, i que si no volen que vinguin més bitxos dolents han resguardar-se en un lloc anomenat Rivendell, ah no, que realment es diu Tars Valon. Tan hi fa, el cas es que comença la road movie cap a Rivendell, bé, es un “path book” per ser més exactes. Bé, just abans de començar la marxa s’uneix als herois i als tres adolescents una noia, suposo que es per allò de ser políticament correctes i posar algun personatge femení pel mig, suposo que deuria ser idea de la mare de l’autor. Sobre el viatge lo típic, motles hores a cavall, dormir sota qualsevol arbre, menjar pa amb formatge, i el pa ni tan sols es pa èlfic que dura un munt de temps, que va, es pa normal i corrent que s’asseca de seguida. Fins que al final, després de molt cavalcar arriben a una posada anomenada el el Pony pisador, o potser es deia la cabra i el lleó, tan es, el cas es que es una posada i poden menjar quelcom que no es pa sec i formatge, poden dormir a cobert i es poden banyar, perquè de l’olor que feia ni tan sols els Trolocs se’ls hi han acostat en tot el tros que han fet. Ah si! gairebé m’ho descuidava! el noi més protagonista té un objecte especial, a veure, no es tan especial com ara un anell únic daurat amb unes lletres rares que només es veuen al costat del foc i que et fa tornar invisible si te’l poses, tan sols es una espasa que li va donar el seu pare amb una empunyadura bastant maca, i que per punxar als dolents ja serveix.
Podria continuar explicant el llibre, però crec que per si algú se’l vol llegir potser prefereix assabentar-se de les coses llegint el llibre abans que no pas per aquest resum, perquè així la novel·la et sorprèn quan apareixen els ninjes, els dinosaures, els cyborgs i Lady Gaga. Rah-rah-ah-ah-ah! Roma-Roma-ma-ah! Ga-ga-ooh-la-la! Want your bad romance. Potser estic exagerant un xic massa…
En quan a l’opinió personal (sí, fins ara era un resum totalment objectiu) el llibre no està malament, es deixa llegir fins hi tot diria que es entretingut. Segurament continuaré amb el següent llibre de la saga, però no de moment, segurament llegiré alguns llibres entre mig.
Òbviament no explicaré res del final, però crec que es precipitat i exagerat. Vull dir que tot el llibre seguia una línia en quan a esdeveniments i tal, i al final tot passa de cop i amb un munt d’efectes especials. Com si de cop i volta l’autor li agafés la pressa després de 600 pàgines passejant per mig mon i ho volgués acabat ràpid.
Un altre punt negatiu es que no hi ha mapa. En un path book d’aquests que li dic jo, aniria de conya un mapa per saber on està cada ciutat, cada muntanya, cada punt d’interès, i per veure realment si caminen/cavalquen tan com diuen. Però no hi es enlloc. Potser en altres edicions si que hi es, però a la meva no, per sort tot s’arregla buscant una mica per internet. Tot i això el llibre es mereix el 6 que li he posat perquè es entretinguda.

—La muerte visita a todo el mundo tarde o temprano —sentenció sombrío el Guardián—, a menos que sirvan al Oscuro, y sólo los insensatos se avienen a pagar por ello.

La expresión de Lan se suavizó levemente, si acaso puede decirse que las piedras pierden dureza.

No puedo convertir en una hora a un campesino harto de andar en el fango en un espadachín, pero tal vez evite que te cortes tu propio pie.

—Supongo que debería darte las gracias —murmuró Thom Merrilin— por demostrarme cuán acertado es el viejo dicho: «Por más que le enseñes, nunca aprenderá un cerdo a tocar la flauta».

Rand calculó que habían pretendido venderle suficientes retazos de la capa del Dragón y fragmentos de su espada como para construir dos espadas y media docena de capas.

Nota:6/10