El perquè de tot plegat – Quim Monzó (176 pàgines)
Ja sabeu que no soc gens aficionat als rel·lats curts, però amb en Quim Monzó faré una excepció i de pas descanso una mica de novel·la, només una mica, perquè es un llibre realment curt, no arriba ni al centenar de pàgines.
Totes les històries estan relacionades amb situacions d’amor. N’hi ha de quatre pàgines literalment i n’hi ha alguna d’unes 15 pàgines. En general presenten situacions exagerades i sobretot molt àgils i ràpides on els protagonistes fan coses molt estranyes per amor i desamor, canvis sobtats d’idees, pensaments irracionals i totes aquestes coses acceptades perquè diem que es fan per sentiments i ho trobem tan normal. Però explicat amb històries tan curtes i ràpides es converteixen clarament en situacions ridícules. Ai l’amor… Al final, com per acabar d’omplir apareixen contes de fades versionats, no estan malament, però pseee.
Ho sé, el comentari del llibre d’avui no ha estat gaire treballat, però ja se sap, hi ha llibres que inspiren a fer millors posts que d’altres. Si em llegeixes Quim, no t’ho prenguis malament ;)
L’aparent indiferència del mineral l’entendreix. L’acaricia amb els capcirons dels dits. Ara li parla amb veu seductora: —Pedra. Hola, pedra. ¿Pedra? Pe dra. P e d r a. Pedra…
Nota: 4/10
Pons's blog 