Cas típic 1479: noi li agrada noia, noi li agrada fer el mon en set dies

Posted: 2013-04-04 in Humor, Llibres

AGU00098596

Diós hizo el mundo en siete dias y se nota – Luís Piedrahita (224 pàgines)

Per canviar d’aires i llegir alguna cosa diferent que no sigui novel·la he decidit provar amb una cosa diferent, un llibre de poesia. Hahahaha! No! No! ni que m’hagués tornat boig! Jo llegint poesia! Us ho imagineu? Hahahaha! ni a punta de pistola.
Es tracta d’una recopilació de monòlegs d’un dels meus monologuistes preferits, en Luís Piedrahita, un gallec amb molta gràcia explicant monòlegs. La seva principal característica es que fa monòlegs sobre coses quotidianes i senzilles com ara bosses de plàstic, escombres, la marca que deixen els gots a sobre la taula, etc. Evidentment escoltar un monòleg en directe guanya molt, encara que sigui només vist per la tele o internet també es molt millor que no pas llegit, però si ja saps com actua i mentre llegeixes i penses com ho faria ell encara té certa gràcia. I com dèlia abans es curtet i serveix per canviar una mica de registre de lectura. Au, ara ja puc tornar amb les novel·les.
Es complicat posa nota a un llibre que no sigui novel·la, així doncs li he posat una mica la nota al atzar.

Está el cubito de bolsa de gasolinera, ese cubito con conciencia de grupo. De hecho, sólo tiene esa conciencia. Abres la bolsa, intentas sacar un solo cubito y es imposible, están todos garrapiñados. Se hacen uno, como Unamuno, y forman un bloque gigante. Intentas meter el bloque en el vaso y no cabe. La única solución es tomarte el cubata en el bidé.

La población de bolsas de plástico ha ido creciendo tanto que ha tenido que organizarse en clases sociales. La reina de todas es la bolsa de El Corte Inglés; fina, elegante, de plástico del bueno… todo lo que metas en esa bolsa se dignifica. Puedes entrar en el Palacio de la Moncloa con un gato muerto, si va en bolsa de El Corte Inglés nadie te dirá nada.

Después de las bolsas de El Corte Inglés y las del supermercado están las bolsas de clase humilde, como esas verdes que no tienen marca y sirven para meter fruta, calcetines y abuelas. ¿No habéis visto que cuando empieza a llover las abuelas sacan una bolsa verde y se la ponen en la cabeza?

Jamás entenderé las fundas de los sofás. Por lo visto hay gente que dice: «Tengo un sofá horrible, pero no pasa nada, voy a ponerle una funda espantosa». ¿Qué pensará el sofá? «Soy tan valioso que me disfrazan de pordiosero para no levantar sospechas».

Las cintas están allí de exposición. ¿Quién compra una cassette en una gasolinera? Hay que estar muy desesperado para ir conduciendo y decir: «¡Necesito oír a María Jesús y su acordeón, necesito oír a María Jesús y su acordeón. En la próxima gasolinera paro, sin falta, y me compro una cassette de María Jesús y su acordeón».

La fotocopiadora es el único electrodoméstico que sigue teniendo el mismo tamaño que cuando se inventó. Es un aparato que sólo sirve para copiar un folio y tiene el tamaño de dos lavadoras adultas. Eso es como si la cafetera tuviera el tamaño de un surtidor de gasolina.

El lenguaje del gruñido era muy chungo, por eso ya casi nadie lo usa, sólo los conductores de autobuses:
– ¿Me puede avisar cuando llegue a la plaza de España?
– Grrr…
– ¿Que si me puede avisar cuando lleguemos a la plaza de España?
– ¡Que grrrr!
Lo cierto es que no todos los conductores de autobús hablan con gruñidos, sólo los que son amables.

Hay una frase que resume las reglas de todos los juegos del mundo: «No, es que en mi casa jugamos así». Dicho eso, dicho todo. Ya te puede pillar la poli jugando al tres en raya con cocaína. Tú los miras así, con las pupilas dilatadas, y dices: «No, es que en mi casa jugamos así».

La zambomba. Eso no es un instrumento digno. No estás escuchando a la Sinfónica de Berlín, y piensas: «Espera, espera, que ahora viene el solo de zambomba».

Nota: 6/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    El Pons és gran i pot llegir tot el que vulgui. Si vol, el Pons pot llegir poesia. M’ho imagino. I les bosses del Corte Ingles també me les imagino.

  2. Anna ha dit:

    segur que trobaríem un poeta per a en Pons!

  3. XeXu ha dit:

    Llibres mediàtics! Home, hauries pogut esperar a Sant Jordi. Bé, les vegades que l’he vist no m’ha fet especial gràcia, tot i que és peculiar. Les frases són força gracioses, val a dir. Potser se li haurà de donar una oportunitat. Com a monologuista, perquè el llibre dubto molt que el llegeixi.

  4. Crític de cine ha dit:

    Que estrany en Pons llegint un llibre que no sigui ciència-ficció!!!
    Igualment, Piedrahita té una gràcia molt poc comuna per explicar monòlegs amb aquella veu tan característica. I és cert que llegir els fragments que poses en el post imaginan-te com els diria ell fan més gràcia.

    • Pons ha dit:

      només 5/7 parts del que llegeixo es pot considerar fantasia o ciència ficció, tampoc n’hi ha per tan…

    • ahse ha dit:

      No estaries subestimant al Pons, eh? El Pons té una gran capacitat per a la lectura!! El Pons seria capaç de llegir fins i tot un volum de poesia només per posar-li una entrada al bloc amb la valoració/nota adient.

  5. Montse ha dit:

    Ei, m’acabes de donar una bona idea per Sant Jordi:segur que és una lectura escaient pel meu nano gran (està en aquella edat que no llegiria ni la data de caducitat dels iogurts).

  6. rcasas22 ha dit:

    Doncs estaria bé sentir el solo de “zambomba” amb una bossa del Corte Inglés al cap.

  7. jpmerch ha dit:

    Vist el vídeo del monòleg, la pregunta és: Com sap la gent quan ha riure i/o d’aplaudir?

  8. Tomàs ha dit:

    Solament l’he vist en programes de tele però és dels que trobo que té gràcia i ho fa bé. La presència, la seva manera d’estar a l’escenari em sembla original.

  9. ÒscarAzAl ha dit:

    Jo també em vaig llegir un llibre dels seus monòlegs fa temps.

  10. […] Diós hizo el mundo en siete dias y se nota – Luís Piedrahita 6/10 […]

  11. […] llibre de monòlegs. De fet, pràcticament podria copiar i enganxar el mateix que vaig dir en el CT1479 amb el llibre “Diós hizo el mundo en siete dias y se nota”. Per tan val més que deixi […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s