Cas típic 1482: noi li agrada noia, noi li agrada Victus

Posted: 2013-04-09 in Llibres

victus

Victus – Albert Sánchez Piñol

Suposo que ja em coneixeu els meus gusts literaris, i si encara no els coneixeu no serà perquè no hagi escrit més de 200 posts sobre llibres… El cas es que sempre fujo de qualsevol cosa que faci pinta a novel·la històrica com aquell qui fuig de les malalties venèries, però Victus venia recomanat per un amic que no recomana gaires llibres, però quan recomana encerta, de fet, que jo recordi l’anterior que m’havia recomanat es que em llegís alguna cosa de Terry Pratchett ara fa molts i molts anys, amb aquests antecedents, com podia negar-me a la seva recomanació?
Ens trobem a principis del segle XVIII, el nostre protagonista es el Martí Zuviría, un noi català que té la sort d’estudiar amb un mestre enginyer francès de renom mundial. A partir d’aquí els fets el porten cap a la guerra per la successió en el tro d’Espanya entre els Filipistes i els Carlistes. En fi, tots sabem com va acabar la cosa, no? Doncs el llibre ens explica la història a través de la vida d’en Martí, un personatge anònim que va estar en contacte amb tots els protagonistes d’aquesta fita històrica.
L’autor es permet escriure com vol i amb punts de vista clarament parcials i fins hi tot amb punts de grolleria ja que el llibre està narrat des del punt de vista de les memòries del Martí a les portes de la mort. La història es dinàmica i àgil gràcies al personatge carismàtic d’en Martí, i també als secundaris amb caràcter que van apareixent per tota la novel·la. Fins hi tot, vas aprenent una mica d’història sense donar-te ni compte. Bé, al final del llibre es més descarat i et posen una cronologia amb els fets reals, i una breu descripció dels personatges reals que apareixen en el llibre, però podeu fer com jo i llegir-ho en diagonal i així no aprendreu gaire.
La primera quarta part per mi es la més divertida i la que més enganxa, es la curiosa formació amb el mestre francès, la segona quarta part son les batalletes per espanya entre un bàndol i l’altre i el Martí fent el trànsfuga pel mig. La última meitat es el setge de Barcelona, la part més dura, fins que arriba al final melodramàtic total, i vulguis que no, al cap de 600 pàgines has agafat estima al protagonista i als secundaris i et sap greu acabin d’aquesta manera.
En resum, si a mi m’ha agradat el llibre, i no es de cap dels meus generes preferits, perquè no us ha d’agradar a vosaltres? Perquè teniu un mal gust literari? Possiblement…

Se produjo un silencio tal que podía oírse la carcoma royendo las sillas, y no es una figura retórica.

En general los franceses son más abiertos de espíritu de lo que la gente cree. Eso sí, no intente usted convencerlos de que quizás, solo quizás, y según la opinión de algunos cartógrafos entendidos en la materia, París no es el centro geográfico del planeta Tierra. No van a discutírselo; simplemente pensarán que es usted un pobre infeliz.

Vauban era tan fanático de la limpieza que se bañaba una vez a la semana. Yo no soy partidario de los excesos, pero es que Anfán y Nan nunca habían estado más cerca del agua que dos piedras del desierto.

Nota: 7/10

Comentaris
  1. Levanah ha dit:

    Massa llibres recomanats acumulats porto… hauria de deixar de fer algo per poder llegir. Les feines del dia a dia??? sí sí llavors tindria temps de sobres, però… acabarien per fotre’m fora de casa…

  2. el porquet ha dit:

    Ara que ha sortit la versio en català ja tinc llibre per Sant Jordi!

  3. ahse ha dit:

    No t’agraden les novel-les historiques! Fliiiiiipo!!
    Algú va haver de recomanar-te al Terry Pratchett perquè el llegis?? Flipo!

    Sona una mica fastigós un llibre on els protagonistes no es renten, no? Flipo que t’hagi agradat…

    • Pons ha dit:

      Com deia, lo de Terrry Pratchett va ser fa molt i molt de temps, pensa que no vaig nèixer amb el coneixement adquirit.

      • ahse ha dit:

        Jo la primera vegada que vaig veure un Terry Pratchett a la biblioteca britanica el vaig agafar sense pensar 2 cops: la tapa del llibre prometia. Per cert, era un paperback.

  4. Quadern de mots ha dit:

    L’acabaré llegint, encara que no sé quan. Últimament no trobo ni temps ni llibres que m’engresquin… sequera lectora.

  5. XeXu ha dit:

    Caram, caram, tota una sorpresa veure aquesta ressenya, però molt interessant. De moment tothom parla bé d’aquest llibre. Jo sé que el llegiré, però estic esperant a que surti la versió de butxaca, perquè l’original és com un llibre de text de la facultat, i si ja volem aprendre poc amb els llibres, només faltaria que a sobre tinguem la sensació de carregar el manual!

    Mira, no sé si et servirà, però em demanaves arguments per llegir ‘La caiguda dels gegants’. Et diré que la idea del llibre és la mateixa, uns personatges inventats que intervenen de manera important en la història real. Aquest està ambientat al setge de Barcelona i l’altre a la Primera Guerra Mundial. Suposo que en els dos casos et vas assabentant de la Història com a part de l’argument. A banda d’això, hi ha una altra subtil diferència. Sánchez Piñol és un molt bon escriptor (a mi m’agrada molt) i a més és una mica sàdic, no es talla a l’hora d’explicar les coses. Follett és un narrador que t’ho fa tot planer i per tots els públics. Potser et distrauria, però crec que també el trobaries avorrit moltes estones. I avorrir-se al llarg de 1000 pàgines… doncs com que no.

  6. Yáiza ha dit:

    Però avui és dimarts, no? I els dimarts no tocava enigma?

  7. Alba ha dit:

    Jo també me l’apunto per Sant Jordi!!

  8. Jo tinc una tírria al Sanchez Pinyol que no el puc ni veure! He llegit quasi tot el que ha publicat (excepte VIctus, tota paciència té un límit) i he vist el film “El Bosc” que s’ha fet amb un conte seu: totes les històries tenen la mateixa estructura i parlen exactament del mateix, en diferents contextos: del relativisme cultural. Que si, que es un tema molt important en antropologia cultural, però amb que ens ho expliques un cop ja era suficient!

  9. Anna ha dit:

    Li’n tinc moltes ganes! gràcies per la ressenya!

  10. Marion ha dit:

    Compares Terry Pratchett amb Albert Sànchez Piñol? ;)

  11. Montse ha dit:

    Ja li pots demanar comissió a en Sánchez Piñol: acabo de subscriure’m perquè els d’Amazon m’avisin quan tinguin la versió en català pel ebook (un notable del Pons és una nota espectacular… potser també hi ha ajudat que tenia ganes de llegir-lo).

  12. Loreto ha dit:

    És veu que va escriure 100 pàgines en català però va trobar que no funcionava. Després va passar-se al castellà. I ara la traducció no l’ha fet ell, crec. Només per veure com se n’ha sortit el traductor ja val la pena.

  13. Tomàs ha dit:

    No he volgut llegir gaire d’aquest post pq justament estic començant a llegir el llibre i no vull saber gaire del seu contingut i prefereixo anar-lo descobrint a mesura que passo pàgines. Així i tot, un 7 m’anima a seguir-lo llegint.

  14. ignasioliveras ha dit:

    Ahir per la nit vaig acabar el llibre. És de lo milloret que he llegit als darrers anys. A banda del Murakami, és clar. M’ho he passat molt bé i comparteixo amb tu que el primer quart és el més frapant pel seu ritme. No m’agrada tot el que fa en Sánchez Pinyol, però amb aquest es va lluir i a mi m’ha anat bé per repassar i conèixer alguns dels fets que van tenir lloc al voltant del 1714.
    Per cert, jo també me l’he llegit en castellà perquè com tu dius és una de les dues llengües que més domino per llegir una història llarga com aquesta. I entre català i castellà vaig optar per comprar l’edició en castellà que és l’original de l’autor i sempre és millor que qualsevol traducció. Encara recordo aquell personatge anomenat Bargalló, ex conseller en cap de la Generalitat, que en una entrevista amb el Barril per la ràdio va afirmar que preferia llegir un llibre del García Márquez en català abans que l’original. Em va semblar d’una estupidesa brutal!

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s