Cas típic 1488: noi li agrada noia, noi li agrada Demian

Posted: 2013-04-17 in Llibres
Demian – Hermann Hesse (68 pàgines)

demianAra farà uns 4 anys, una companya de feina… si, en el meu mon laboral també hi ha noies qui ho diria, oi? Si voleu, com a mostra de que realment existeixen teniu l’ahse, saluda ahse. Però en aquest cas la companya no era l’ahse. El cas es que es va sorprendre molt que sent com soc no m’hagués llegit durant la meva adolescència un llibre de culte anomenat Demian de l’alemany Hermann Hesse. I ja ho veieu, més de dos anys després des de que no treballem junts i no hem tingut cap més contacte he decidit fer-li cas i llegir Demian.
El llibre relata en primera persona maduració d’en Sinclair. Comença sent un nen innocent, sincer, feliç i bon jan com tots els nens, fins que sense donar-se ni compte es veu atrapat en un engany d’un nen més gran que li farà xantatge, arrel d’això descobreix que la vida no son flors i violes i que tret del mon feliç de la família amb el seu pare i mare i les seves dues germanes grans que l’estimen, la resta del mon es perillós, per si tot això no fos prou desconcertant en la seva apareix en Demian, un nen un parell d’anys més gran que el protagonista que no sembla un nano, actua en part com un adult però sense ser-ho. Per en Sinclair, en Demian es converteix en una espècie de psicòleg que el farà reflexionar sobre que els coses no son sempre tal i com en les expliquen, i que si hi dones un parell de voltes segur que descobreixes un nou significat.
Fins aquí penses que val, que està bé, que si hagués llegit aquest llibre just en l’adolescència encara hagués estat més bé. Però després comença amb l’institut, comença la decadència, la beguda, els llargs passeigs, les reflexions sobre la vida, la típica etapa d’expressió artística, el rotllo de la part divina i la part demoníaca, bla bla bla i tots aquest rotllos que et fan entendre perquè ràpidament aquesta novel·la trencadora en la seva època (primera guerra mundial) es va convertir ràpidament en una novel·la de culte. Però a mi no em van aquestes coses. I menys quan ja estic crescudet. Però s’ha de reconèixer que el llibre està ben fet, per exemple, lo típic que diuen dels llibres, lo de evolucionar els personatges, aquí està claríssim, seguim al protagonista durant la seva formació i va canviant sense parar, com aquell qui diu, a cada pàgina nova el protagonista ja ha canviat. En resum, que si us agraden els llibres que van sobre el procés d’aquesta època tan truculenta i plena de canvis interns i externs que es l’adolescència aquest es el vostre llibre.
Ah si! Em faltava parlar del final! Es el pitjor de tot. Els últims capítols sembla que l’autor escrigui el primer que li passa pel cap encara que no vingui a compte i ho endolla com a pensaments del protagonista, o això es el que m’ha semblat a mi. Per no parlar del final de tot, que sembla que algú li hagi dit al autor “Va! vinga! acaba això!”, i hagi triat pel recurs fàcil per acabar el llibre ràpidament.
Nota:3/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Bon dia tothom!!
    Existeixo.

  2. ahse ha dit:

    Ostres! El Pons llegint un llibre que va guanyar el Nobel prize, ja no sé a quin univers m’he despertat avui…

    És a dir, un 3 de 10 i molts mal rotllos no sona gens bé i no sent un Terry Pratchett realment no em sorpren però després d’haver guanyar un Nobel no poder arribar a una nota més alta que 3 de 10 al bloc del Pons?? Com pot ser?! Aquest llibre me l’apunto per llegir i comprovar què tal de dolent és.

  3. Crític de cine ha dit:

    Doncs mira, el teu 3 sobre 10 m’ha encuriosit. Espero no trigar tants anys com tu a llegir-lo.

    • Pons ha dit:

      Perquè quan poso una bona nota ningú em fa cas i quan poso una nota miserable tothom s’ho vol llegir?! El dia que posi un 1/10 serà un bestseller!

  4. XeXu ha dit:

    Vaja, la cosa pintava bé. Després de llegir l’argument has despertat el meu interès, he pensat que podria ser el meu baptisme amb Hermann Hesse, però després em fas marxar la idea del cap. Ja em pensaré què fer, però tant la puntuació com el que expliques del final no pinta gens bé. Llàstima, fins i tot escriptors com aquest són capaços de carregar-se un bon argument.

  5. Tomàs ha dit:

    Un 3? Un 3? Crec que en algun moment el tornaràs a llegir i canviaràs de parer.

  6. Marion ha dit:

    Jo, durant l’adolescència, em vaig llegir El lobo estepario i em va encantar. Després, a mesura que van passar els anys, vaig continuar amb Demian i, per últim, Siddhartha. Tots tres em van agradar molt i els recomanaria sense ni pestanyejar només pel record que em van deixar.
    Clar, potser si els rellegís ara… però vaja, un tres, trobo que és una nota baixíssima. Potser t’has passat!

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s