Primer va ser la Gemma, després va ser la rits i després no ho se, però segurament algú més haurà seguit amb la idea de les 35 pelis de la seva vida.
Després de fer el post he vist que hem quedava massa llarg per l’estil de posts d’aquest bloc. Què havia de fer? Fer un post excepcional? Empatxar els lectors amb grans quantitats d’informació que no podrien assimilar? Pons’s Blog sempre pensa en els seus lectors, per això he decidit repartir el post en tots els dies d’aquesta setmana.
Fent un càlcul senzill surt que 35 pel·lícules dividides en 5 posts toquen a 7 films per dia. Però això seria en un bloc previsible i aquest bloc es imprevisible (menys en les dates i hores de publicació que son d’una previsibilitat absoluta…)! Així doncs he intentat dividir les pel·lícules en 5 categories, una categoria per cada dia de la setmana. Tampoc he pogut ser gaire estricte amb les categories si volia que cada dia tingués més o menys el mateix nombre de pelis, o sigui que sigueu comprensius.
Amb tots vosaltres els millors Thrillers!
Snatch. porcs y diamants: Com a cançó de gel i foc m’agraden les històries de diferents personatges que s’acaben creuant unes amb les altres. Suma-li punts si els personatges son molt carismàtics. Suma-li punts si hi ha acció. Suma-li punts si hi ha humor. Suma-li punts si la trama es molt bona. Suma-li punts si hi ha violència. Suma-li punts si el ritme es trepidant. I en total obtens la meva peli preferida.
Amb tots vosaltres…Tony dientes de bala!
El club de la lluita: Les pelis on les coses no son el que semblen sempre m’han agradat sempre i quan la cosa no estigui agafada amb pinces i aquest no es el cas. A part, el talent Brad i Edward en aquest film es i-m-p-r-e-s-s-i-o-n-a-n-t!
Poco a poco todos lo entendemos?
Saw: La primera, la original, la trencadora. Perquè tot i que s’havien fet pelis de psicòpates sonats, pel meu gust, cap havia sabut integrar tan bé la tensió i el thriller amb el gore. I haig de reconèixer que el final no me l’esperava pas. Es una llàstima que la saga hagi caigut en decadència tan ràpidament en les altres parts, cada una molt pitjor que la següent. I què voleu que us digui, entre bons psicòpates ens admirem…
La versió de Scary Movie 4
Ocean’s Eleven: Què passa quant ajuntes un grapat d’estrelles en una mateixa pel·lícula? Doncs que s’acaben eclipsant uns als altres, però això no es problema per Ocean’s Eleven que continua funcionant molt bé. El film ofereix el que promet, un atracament original, espectacular e inversemblant per tot lo alt. Es una peli típica i tòpicament Hollywood? Si, i què? a mi em va agradar.
Adéu a la lluminosa Las Vegas
Seven: Si busqueu la definició de thriller trobareu com a resposta aquesta pel·lícula, a més a més sense dubte. Com aconseguir llançar a la fama a en Brad Pitt? Fàcil, fes una bona pel·lícula amb un assassí en sèrie ben rar i pertorbat i acompanya’l amb el bo d’en Morgan Freeman que sempre cau bé a tothom.
Fins hi tot els crèdits son bons
Pons's blog 