Continuem amb la llista de les meves 35 pelis preferides. Avui toquen les pel·lícules que fan paròdia del gènere en el que pertanyen. Se que en general aquest tipus de pelis no son gran cosa, però personalment a mi em fan molta gràcia que voleu que us digui.
El quinto elemento: Ciència ficció al estil Luc Besson, amb acció, humor, armes ben grosses, una opera ben animada i el destí de l’univers a les mans d’una pelroja i un taxista. Qui havia dit que cal tenir uns grans pits per ser sexy? que li preguntin a la Milla Jovovich i el seu estrany i morbós vestidet blanc. En resum, ciència ficció ben fresca i original.
Això es opera
Una terapia perillosa: Es cert, aquesta peli no està mai en les llistes de les millors pel·lícules de ningú, però està en la meva llista, què passa? A mi m’encanta veure tot un actoràs amb majúscules com Robert de Niro parodiant-se del tipus de pelis de mafiosos que l’han portat a la fama. Mira que en Billy Cristal no m’agrada gaire, però sense arribar a fer un bon paper, tampoc fa nosa en la pel·lícula que es portada completament gràcies a Robert de Niro que es tan bo quan fa papers seriós que quan fa comèdia.
“Es usted bueno, es muuuy bueno”.
Falses aparences: Sí, ho reconec, no se que fa aquesta peli en aquesta llista. Però hi ha una sèrie d’elements que fan que aquesta peli normalilla es converteixi per mi i pràcticament només per a mi en una bona peli. El primer de tot es Matthew Perry, en Chandler de Friends, de fet, el meu personatge preferit de Friends, que justament en el film fa de Chandler total. Per altra banda en Bruce Willis en una peli totalment d’humor, auto-parodiant-se, tot fent el mateix paper de tio dur de sempre per mi es de lo més divertit. Ei! i la trama sense arribar a ser excel·lent, no està pas malament!
La dona d’en Matthew Perry es dolenta
Els Mercenaris 2: Per mi no hi ha res més divertit que veure els actors fent-se auto-paròdia dels personatges que interpreten. I si en els mercenaris 1 ho intentaven, en els mercenaris 2 ho aconsegueixen. Un munt d’avis en mig d’una peli d’acció rient-se d’ells mateixos, recopilant les frases memorables de les seves millors pelis, exagerant els seus personatges i… Chuck Norris fent de Chuck Norris.
Chuck Norris es Deu
Mars Attacks!: Fart de la típica peli d’extraterrestres malvats que ataquen la terra? Fart de la típica peli d’extraterrestres bon jans que es vol posar en contacte amb la terra? Els terrícoles sabem reaccionar quan ens ataquen molt fàcilment. Els terrícoles intentem posar-nos en contacte quan venen en so de pau. Però quan les intencions dels extraterrestres semblen una cosa però son una altra estem totalment venuts (menció especial a la escena dels francesos). En resum, una paròdia genial del gènere d’extraterrestres.
Aquesta escena representa l’esperit de la pel·lícula
Maleïts malparits: Es cert, el títol en català sona ridícul, però què hi farem… El que importa no es el títol, el que importa es que Tarantino s’ha atrevit a fer conya sobre els Nazis, a fer conya sobre un Hitler histriònic, exagerat i pràcticament dement, tan es que la història real no sigui així, Tarantino fa el què vol perquè gaudium. I un altre tòpic capgirat, els aliats que en comptes de ser valents soldats heroics son uns carnissers sapastres. Tot això sense parlar de l’espectacular Hans Landa, un nazi tan ben actuat i tan ben malparit que… que… no tinc paraules.
Italians natius de la Itàlia profunda
Pons's blog 