Cas típic 1495: noi li agrada noia, noi li agrada la resta de les 35

Posted: 2013-04-26 in Cine

Últim dia amb el final de la llista de les meves 35 pelis preferides. Avui l’agrupació es una mica dispersa, avui toca totes les pel·lícules que no encaixaven en les altres categories.

La princesa promesa: Si agafes tots els tòpics dels contes de fades i els ajuntes tots, hi poses bon humor i poses personatges memorables al davant de tot, que et forma? Shrek? No! Ni de conya! Tens la princesa promesa! Hi ha amor, hi ha humor, hi ha acció, hi ha mort, hi ha drama, hi ha la millor lluita d’espases, hi ha de tot! Soc Iñigo Montoya, tu vas matar al meu pare, preparat a morir!
Duel de craks

Amelie: Qui ha dit que les pel·lícules romàntiques no tenen cabuda en la meva llista? Amelie es el millor exemple de com fer una peli maca i que no sigui cursi. El film destil·la bon rotllo i alegria per tot arreu sense ser embafador. Amelie aconsegueix fer feliç a la gent del seu voltant amb tot de petits detallets genials. A part de posar de moda els nans de jardí viatgers.
A Amelie li agrada…

Gladiator: El Ridley Scott va decidir rescatar una peli de romans quan feina molt que ningú apostava per elles i la va encertar de ple. Bona acció, una trama senzilla però eficient. Només començar ja tenim una lluita espectacular entre els romans i els bàrbars, i les escenes de lluita la arena també son molt bones.
“Mi nombre es Máximo Décimo Meridio, comandante de las tropas del norte, general de las legiones Félix, leal servidor del verdadero emperador, Marco Aurelio. Padre de un hijo asesinado, marido de una mujer asesinada, y alcanzaré mi venganza, en esta vida o en la otra”.

Salvar al soldat Ryan: El millor de la peli està al començament. Es la fantàstica escena del desembarcament aliat en una platja infestada d’alemanys. De totes les pel·lis bèl·liques que he vist, aquesta escena les supera a totes. Però el film continua sent bo després de l’espectacle visual inicial. Hi ha franctiradors, tot tipus de blindats alemanys, metralladores amb un calibre brutal, etc. No m’estranya que després d’aquesta obra mestra en Hanks i el Spielberg en tinguessin ganes de més i fessin la meravellosa Germans de sang.
Millor haver-se quedat a casa aquell dia

Braveheart: Perquè serà que els catalans sempre ens acabem identificant amb els pobles oprimits com ara els escocesos? A la realitat en William Wallace no es pintava la cara de blau ni era un pobre desconegut amb una espasa enorme, però a qui coi li importa la fidelitat històrica quan tallen caps com aquell qui talla pastanagues? A més, que no tot es violència i ensenyar el cul al enemic, perquè qui no s’emociona quan en Wallace fa el discurset sobre la llibertat?
Puede que nos quiten la vida… Pero jamás nos quitaran la Libertard!

Cadena Perpetua: Pel·lículon amb majúscules. Es de les pocs films que crítica i públic es posen d’acord per deixar-la pels núvols. Tot i ser del tòpic tema presidiari, i que sigui una peli llarga, en absolut es fa pesada. Serà que els actors son realment bons? Serà que la història emociona? Serà que el protagonista es un crack? Serà que el final es molt maco? Tot això i més. Segur que aquesta peli també estarà entre les vostres pelis preferides, i si no ho està es que no l’heu vist.
Tornar a sentir-se normal

American Beauty: No podia ser que fes una llista de les millors pel·lícules i no aparegués en Kevin Spacey com a protagonista! American Beauty es l’america autèntica, es el somni americà real. Es un tio amb problemes, un adolescent amb problemes, una adolescent amb problemes, un veí amb problemes, tothom té problemes! En una societat perfecte e idíl·lica com a Amèrica tothom hauria de ser perfectament feliç amb la vida solucionada, doncs no es així, ningú està bé. Si fins hi tot es pensen que filmar una bossa de plàstic es art! Acabes la pel·lícula pensant: “Doncs quina merda tot plegat”.
La meva feina consisteix en…

Django desencadenat: Christoph Waltz no es el protagonista, però com si ho fos. Tota la pel·lícula funciona gràcies a ell (altre cop com a Maleits malparits). Tot i que s’ha de reconèixer que els papers de DiCaprio i Samuel L. Jackson també son molt bons. Però el caràcter i la seguretat que demostra el dentista es inigualable. La peli es exagerada com ella sola, només cal mirar el litres i litres de sang, es fantàstic, es Tarantino. Son 2 hores i tres quarts que no vols que s’acabin.
El KKK en acció.

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    La primera i la última no les he vist. Creus que perdo alguna cosa?

    • Pons ha dit:

      Si estan en aquesta llista tingues per segur que et perds bones pel·lícules, però podràs sobreviure, a la vida hi ha coses més importants que les pel·lícules

      • ahse ha dit:

        Però si estan a la categoria “resta”!! Si fossin a la d’ahir encara entindria… A més, els paios del primer video parlen amb “vos”, què és això peli amb “vos”! I no t’imagines que aguanto al diCaprio!?

        Per cert, estic esperant l’email amb l’enllaç de torrents. hehehe

      • Pons ha dit:

        no faig servir torrents, directament vaig per P2P

      • ahse ha dit:

        Com per exemple? L’ordinador del teu millor amic?! El del teu cap de feina? El d’algun productor de cine? El de la teva iaia?

  2. XeXu ha dit:

    Molt bona barreja final, pel·lis difícils de classificar. A mi no em faria res tampoc que Shrek sortís a la llista, la considero boníssima. Però on et dono suport incondicional és amb en Kevin Spacey, aquest home és com déu. Justament ara he començat a veure House of Cards (ho sento, ho vaig tornar a intentar amb The Wire i adorm a les ovelles…) i tot i que fa molts anys que no li veig una pel·li nova, el tio està igual, és una màquina. Per això et recomano una pel·lícula que segur que ja has vist, no em crec que no ho hagis fet, i em sorprendria que no t’agradés: ‘Sospitosos habituals’. Quan mirava cinema més regularment més d’un cop havia dit que aquesta era la meva pel·lícula preferida. El repartiment és de luxe i el personatge de Keyzer Söze em va tenir obsessionat una bona temporada.

    Amélie també em va agradar molt quan la vaig veure, sempre dic que hi he de tornar, però no trobo el moment. Esdevindrà un clàssic, si no ho és ja. I bé, he parlat de l’actor, però no de la pel·lícula, American Beauty és fantàstica, també em va encantar.

    Hauré de veure Cadena Perpetua!

    • Pons ha dit:

      El tipus d’humor de Shrek no fa per mi. Tot i que haig de reconèixer que està prou bé.
      The wire es la sèrie més ben puntuada de filmaffinity, per alguna cosa serà, has de ser pacient.
      Sospitosos habituals l’he vist, i reconec que està molt bé, però ja veus que 35 pelis es un espai limitat.
      La opinió sobre Cadena Perpueta es global, només et diré que es la primera del top del imdb.

      • ahse ha dit:

        Shrek és molt bona peli, bon humor i el dibuix bastant treballat. Com a fan de Terry Pratchett que ets no veig com et podries queixar.

  3. Anna ha dit:

    Només hi falta Delicatessen…

  4. Loreto ha dit:

    Estas segur que Amélie no és cursi? I que no és embafadora??

  5. Gemma Sara ha dit:

    Quina tria més bona, pons, et compro el bloc sencer, bé, no he vist Braveheart en bones condicions (a mitges en un avió), i La princesa promesa no la recordo gaire, però Amélie, American Beauty… coincideixo amb tu i el XeXu amb que el Kevin Spacey és molt gran i la peli genial, Django em va sorprendre molt gratament (tenia por de violència pura i dura estil Kill Bill… per cert, tenim per aquí Malditos bastardos per veure…), Cadena perpetua peliculón…, en fi, no m’enrotllo més, m’ha encantat aquesta sèrie de posts :)

  6. Gemma Sara ha dit:

    Per cert, batalleta de iaia: l’any 1986 (suposo que ja eres a la Terra), vam anar a Londres amb una amiga i vam anar al teatre perquè hi sortia el Jack Lemmon (el vam veure de lluny, però el vam veure!), resulta que més tard vaig adonar-me que en aquella obra també hi havia el Kevin Spacey… i jo sense saber-ho!

    Since childhood, the theatre has been KEVIN SPACEY’s primary allegiance, with roles beginning in junior high school and leading to Broadway. He trained at the Juilliard School of Drama and made his NY stage debut in Joseph Papp’s Central Park production of Henry IV, Part I. His breakthrough came when director Jonathan Miller cast Spacey as the ne’er-do-well son, Jamie Tyrone in the 1986 Broadway production of Eugene O’Neill’s Long Day’s Journey into Night, starring Jack Lemmon, which also played the Haymarket Theatre in London.

    • Pons ha dit:

      al 1986 diu! ets molt ràpida suposat xD però si, existia, tot i que per exemple encara no coneixia en Kevin Spacey per aquella època, entre moltes d’altres coses xD

  7. Crític de cine ha dit:

    No hagués encertat mai que a la teva llista estigués ‘Amelie’!!! Molt bé!!!
    Molt bé també per ‘Gladiator’, ‘Cadena perpetua’ i ‘Django’.

  8. Joan Comellas ha dit:

    No tens mal gust, ho reconec.

  9. cantireta ha dit:

    aprepara les crispetes que vinc!!. Coincidim en tot :)

  10. elfreelang ha dit:

    una mostra ben variada1 jo em quedaria amb American beauty, Amelie, cadena perpertua ….

  11. Uf! Una llista plena de bestsellers i films molt comercials no?

  12. Joana ha dit:

    M’has donat un parell d’idees.
    Per veure, és clar :)

  13. Biel Coramet ha dit:

    I els “Intocables d’Eliot Ness”?

    Té unes quantes escenes inigualables…

  14. Tomàs ha dit:

    De la selecció em quedo amb Cadena Perpetua i en segon lloc amb Ameican Beauty. Val a dir que Django encara no l’he vist.

  15. xelofont ha dit:

    Cadena perpetúa la vaig trobar tendre, bonica, potser enidinsat en un guió que aparentment no sembla molt atractiu i fins i tot podria semblar tan típica com altres, però a mi em va fascinar…les altres, dons em quedo amb Amelie, tot i que la princesa promesa no l’he vist i promet força…osti,a en el teu blog recupero la meva passió pel cinemà, gràcies!!!

  16. rits ha dit:

    Com mola que hagis anat fent els posts de les 35 pelis. Em sap greu no haver pogut comentar-les al seu moment, xò tan s’hi val, oi?

    M’agraden totes les que has dit i he vist, x tant està clar que hauré de veure Django!!! I si, completament d’acord amb Cadena Perpetua i el grandíssim Kevin Spacey!!!

  17. […] princesa promesa es una de les meves pel·lícules preferides. Com passa moltes vegades amb les bones pel·lícules, aquesta està basada amb un llibre, en […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s