Arxivar per Mai, 2013

Si l’altre dia parlava de les millors baralles, doncs avui toca parlar dels millors tiroteig. Efectivament, també es tracta d’un post de jot down ple de vídeos. Sí, el post d’avui també es publica en divendres per tal que tingueu tot el cap de setmana de gaudir en calma de totes aquestes escenes. Un altre cop, he reordenat les escenes segons les meves preferències, de pitjor a millor, però davant encara conserven la posició atorgada per jot down. Només em queda desitjar-vos que gaudiu dels trets. Bon cap de setmana.

20- Hard Boiled: Xinesos matant xinesos

25- Leon: Un Swat d’estar per casa

16- Ghost in the Shell: Un tanc massa dur de pelar

02- En tierra hostil:No estic segur que sigui aquesta escena, però quina més pot ser?

09- No es país para viejos: Es un tiroteig quan pràcticament només un?

07- Taxi driver: Un tiroteig lleig i brut.

15- Amor a quemarropa: Tiroteig a tres bandes

08- Camino a la perdición: Un tiroteig silenciós

19- Collateral: Era un club tranquil fins que…

22- Terminator 1: Massacre a la comissaria

14- Tombstone: Tiroteig de Western a O.K. corral

13- Wyatt Earp: El mateix tiroteig que la peli anterior, però més adequada a la realitat

10- Grupo Salvaje: Havíeu vist mai tanta matança en un western?

18- Equilibrium : Trets de molt a prop

24- Malditos bastardos: Digues adéu a les teves pilotes nazis

23- El bueno, el feo y el malo: Es disparen més mirades que bales

12- Rambo 4: Una cosa es matar asiàtics, l’altre es massacrar-los

04- Reservoir dogs: Tiroteig final a 3 bandes i mitja.

11- Sin PerdonPues debió haberse armado, cuando decidió decorar su salon con mi amigo

03- Open Range: Qui dispara primer sempre té avantatge.

06- Los intocables de Elliot Ness: La mítica escena del cotxet caient per l’escala.

17- Matrix: Ja no fan les columnes tan resistents com abans

05- Scarface: Say hello to my little friend

01- Heat: Es curiós, tothom està d’acord en considerar-lo el millor tiroteig

PD: Llàstima que no hagi pogut veure el vídeo de la 21- Muerte entre las flores.

Cada dia hi ha més gent que està apunt de convertir-se en un fan de Terry Pratchett encara que ells mateixos encara no ho saben. Estic parlant de la gent que sent a parlar de tan magnífic escriptor però no té ni idea de quin dels seus llibres començar a llegir. Molta gent el que acaba fent es començar pel primer llibre de Terry Pratchett. Molt malament!! aquest es el típic error de lector novell de Mundodisco. La manera més ràpida d’identificar un mediocre fan de Terry Pratchett es veure com us recomana començar pel Color de la Mágia. Si trobeu un bloc així li heu de dir que es un patata i que no en té ni idea. O millor encara, em dieu quin bloc es i jo mateix li diré que es un patata. Des de que vaig veure Bola de Drac a en Vegeta insultant a la gent dient eren uns patates m’agrada molt copiar-lo.
Però bé, no ens desviem del tema. Ara ja sabeu per on NO s’ha de començar a llegir Terry Pratchett. És més, us diré el motiu per el qual no heu de començar a llegir Terry Pratchett pel Color de la Mágia. Al principi Terry Pratchett no sabia escriure com Terry Pratchett. M’explicaré, si ningú m’hagués dit que el Color de la Mágia y Luz Fantástica son de Terry Pratchett jo m’hagués pensat que eren obra d’un imitador poca traça de l’estil d’en Pratchett, senzillament perquè tot i semblar-se a l’estil Pratchett la història es caòtica, amb alguns elements de Mundodisco creats i posats però mal cohesionats, una història amb acció però explicada de tal manera que costa de seguir i no enganxa. En resum, espero que a ningú li quedin ganes de començar a llegir Terry Pratchett pel principi.
Molt bé, sabem que començar a llegir Mundodisco pel primer llibre es l’error més horrible que podríem fer a les nostres vides, ara bé, per on comencem doncs? Per un llibre del mig? Greu error!! Encara que algú us recomani començar per exemple per Eric tot dient que es el seu llibre preferit, que es curt i que es molt divertit, no li feu cas, de veritat, se del que parlo. Siguem realistes, començar per Eric no seria un error ni la meitat de garrafal que començar per El Color de la Mágia, però igualment es un error. D’acord, doncs per on collons s’ha de començar a llegir l’obra del mestre Pratchett? La veritat es que no hi ha cap llibre que sigui l’adequat per començar a llegir. Però! Però! Però! Hi ha llibres més adequats que d’altres. Us explicaré el què passa amb l’obra d’en Terry. Els principis d’en Terry no son tan guais com el Terry actual, però la veritat, es que sobretot es nota la diferència entre els principis de tot i la resta de llibres. Lamentablement totes les històries comencen pel principi, sinó perden la gràcia, per tan, s’ha de començar per un llibre mediocre i continuar pas a pas cap la genialitat que caracteritza l’autor. Però quan dic el principi no vull dir el principi. Queda clar? No, no queda clar. Val. El principi no vol dir el principi de l’obra de l’escriptor, vol dir el principi de la saga, la llàstima es que totes les sagues comencen als inicis de l’escriptor. Bé, totes no, hi ha la saga de la Tiffany que es més nova però aquesta saga es per adolescents, i aquí hi va posar ma la seva dona i es tracta d’una cosa especial a part.
Molt bé parlem de les sagues que té el Mundodisco, per això, res millor que una gràfic explicatiu amb les novel·les ordenades segons les sagues que he robat d’algun lloc de internet que ara no recordo i que per això apareixen els tres llibres que l’autor del gràfic ja s’ha llegit i per això apareixen taxats. Vull dir que no us penséssiu pas que els llibres que apareixen taxats son els llibres dolents, que de fet, per aquelles casualitats de la vida, per mi son dels pitjors llibres que ha escrit, però ja us dic que es casualitat. Doncs res, dediqueu una estona a fer clic sobre la imatge per obrir-la en una finestra nova i veure-la amb el detall i l’atenció que es mereix i llavors continueu llegint les meves recomanacions.
Leidas-mundodisco
Les novel·les de la ciència les podem descartar si no hem llegit abans les d’en Rincewind. Les novel·les adolescents de la Tiffany ja he explicat abans perquè les hem de descartar, a part que depenen en part de les novel·les de les bruixes. Per cert, recordeu que estic parlant de descarts per començar a llegir, quan ja hageu llegit bastant d’en Terry acabareu llegint qualsevol cosa que aquest home publiqui encara que sigui la llista de la compra. Continuem. La saga anomenada de les civilitzacions antigues i la de la revolució industrial tenen el mateix problema, i aquest es que realment no son sagues. Si us hi fixeu estan unides amb línies discontinues en comptes de línies continues. Això vol dir que l’ambientació es la mateixa, però els personatges protagonistes son totalment diferents. Per tan, realment no son sagues com a tal, a excepció la que comença amb Going Postal que s’acabarà convertint en la pròpia saga d’en Moist von Lipwig.
D’acord, passem a les quatre sagues originals e importants. La primera es la d’en Rincewind que lamentablement comença amb El color de la mágia y la luz fantástica, que encara que realment son dos llibres, la veritat es que un es continuació de l’altre, però com ja he comentat abans, començar per aquests llibres seria un error imperdonable que faria remoure al propi Terry Pratchett en la seva tomba en el cas que estigués mort, cosa que per sort no es així. La segona es la de les bruixes, personalment es la saga important que m’agrada menys, bé, no ho diria així, es la meva saga menys preferida, així si. La tercera es la saga de la Mort, així, amb majúscules, perquè quan parlem de la Mort a Mundodisco aquesta sempre amb majúscules. Com a nota curiosa, aquesta es a la saga preferida de l’ahse. I finalment la saga de la Guàrdia. Aquesta saga es la que s’ha tornat més popular entre tots els fans gràcies a la qualitat dels seus protagonistes, especialment el més protagonista de tots, en Samuel Vimes. La veritat, jo també crec que es la millor saga.
Va vinga, que ja acabem, aguanteu només una mica més. Tenim que la millor saga es la de la Guàrdia, però com no podria ser de cap altre manera, el llibre més fluix de la saga es el primer. Això vol dir que us podeu saltar el primer llibre de la saga? Ni de conya! Us arrencaria les gònades si sabés que heu fet tal cosa! La saga de la Guàrdia es la més important pel que fa l’ordre dels fets, per tan, està absolutament prohibit començar per un llibre que no toca. Per tan, el que heu de fer es començar per ¡Guardias! ¿Guardias? i llegir-lo tot i sabent que serà millor que el binomi “color magia / luz fantàstica” però que només serà una petita part de la qualitat que trobareu més endavant. A més a més, la saga de la guàrdia té l’avantatge que per a qui no li agradi la fantasia, es la saga menys fantàstica de totes, tot i que apareixen nans, trolls i fins hi tot un drac… Es a dir, que no teniu cap excusa per a llegir immediatament ¡Guardias! ¿Guardias?! O sigui que ja esteu llançant per la finestra el llibre que teniu a la tauleta de nit tal com si fos el despertador de la 6/49 i comenceu a llegir Terry Pratchett!

Avui m’agradaria parlar-vos sobre Battlestar Galactica. Battleque? Repeteixo, Battlestar Galactica. Es tracta de la millor sèrie de ciència ficció que s’ha fet mai. Si us pensàveu que la única sèrie de ciència ficció que existia era Star Treck esteu molt equivocats, tot i que s’ha de reconèixer que no n’hi ha masses d’aquests tipus degut als alts costs d’ambientar una sèrie d’aquest tipus, diguem que es molt més fàcil fer una sèrie de policies o de metges, els grans temes recurrents de les sèries.
Primer de tot remarcar que Galactica no segueix l’estil de les ciència ficció com serien la famosa Star Treck, la semi-coneguda StarGate, la desconeguda Babylon 5, o la estranya Farscape. Dir simplement que Galactica es una sèrie de ciència ficció seria com dir que The Wire es una sèrie de policies. El patró de la típica série de ciència ficció seria topar amb una nova raça, tenir un encontra pacífic o violent i naus de diferents formes i colors amunt i avall. Galàctica passa de tot això, va directament a les relacions humanes, i també a les no humanes. Crec que ha arribat el moment d’explicar l’argument. Galactica son 4 temporades i abans de tot hi ha dos mini pel·lícules de 90 minuts cada una que expliquen l’origen de la trama. Si no voleu saber res de res de les dos mini pel·lícules millor salteu-vos el següent paràgraf, però tranquils, si no us el salteu no us desvetllaré res important de les 4 temporades.
La raça humana, expandida en 12 planetes, va inventar els Cylon, uns robots autònoms per fer la vida més fàcil. Però al tenir consciència, un dia es van rebel·lar (evidentment!) i van decidir que ja no servirien més als humans, i va començar una guerra entre humans i Cylon. La guerra no va durar massa i els Cylon es van retirar dels dominis dels humans. 40 anys més tard, els Cylon tornen de cop, fan un atac sorpresa i es carreguen els 12 planetes. Només es salven una trentena de naus humanes amb unes 50.000 persones en total, entre les naus hi ha Battlestar Galactica una antiga nau de combat que en breu havia de ser retirada del servei, la resta de naus son civils. Lo millor es que per fer l’atac sorpresa els Cylon havien evolucionat per crear 12 models amb aparença totalment indistingible d’un humà. Qui seran aquests dos models? Ah… durant les 4 temporades tindrem la resposta.
De moment he vist només tres de les quatres temporades i els primers capítols de la quarta temporada. La cosa està cada vegada més i més interessant. Lo bo de la sèrie radica en el seu argument que enganxa, i quan sembla que s’ha d’estancar la trama dona un gir. L’acció transcorre en una nau, però es només un decorat, podria transcorre perfectament sobre terra ferma i ser una sèrie sense ciència ficció (casi…). A part, els personatges son de tot tipus, des de disciplinats militars, fins a genis excèntrics. I lo divertit que es veure les avinences i desavinences entre els polítics i els militars! Encara no tinc la sèrie a la meva pestanya de sèries però quan l’acabi no patiu que apareixerà i molt ben posicionada.

En Tigh diu: Els civils es queixen de l’escassetat d’aliments.
L’Adama contesta: M’han dit que estan menjant paper. És això cert?
I en Tigh respon: No, hi ha escassetat de paper.

L’enigma d’aquesta setmana es una mica diferent, només cal que sigueu una mica perspicaços i deduïu a quin dia de d’aquest any es van incrementar exageradament les visualitzacions d’aquest bloc però el nombre de visitants es van mantenir bastant constant. Cada barra del gràfic correspon un dia, i en cada dia hi ha la barra de color blau clar amb les visualitzacions de pàgines del bloc i en blau fosc el nombre de visitants únics. Quin es el dia que gairebé arriba a 500 visualitzacions?
estadístiques
Pel que fa l’enigma de fa dos setmanes:
3 viatgers arriben a un hotel i els hi diuen que només queda una habitació que costa 60 euros, els viatgers l’accepten i paguen 20 euros cadascú. Més tard, el recepcionista es dona compte que l’habitació només en val 55, i envia al botons amb 5 monedes d’un euro per tornar-los, però aquest es queda 2 euros de propina i per tan els hi torna 1 euro a cadascú, per tan es com si cada viatger hagués pagat 19 euros. Llavors tenim 19 euros per cada viatger més 2 que s’ha quedat el botons, 19*3 +2 = 59, on està el euro que falta?
Solució:
El problema està plantejat amb trampa. Els 2 euros del botons no s’han de sumar fins a 59, s’han de restar fins a 55, que és el preu de l’habitació. Els 3 han pagat 57 euros per l’habitació, dels quals 2 han anat a parar al botons i 55 a l’amo de l’hotel.
Guanyador: Sergi

Feliç dia mundial del culte al Pons!!

Esteu al cas del que segurament es la efemèride més important de l’any, no? Com? que no sabeu de què parlo? si us plau feu un cop d’ull al cas típic 1363 i al cas típic 1378.
Per celebrar aquest dia com cal heu de desitjar “Feliç dia mundial del culte al Pons!” a tothom a qui us trobeu. O podeu escurçar-ho dient “Feliç dia del culte al Pons!” o fins hi tot “Feliç dia del Pons!” i sempre i quan remarqueu que la P de Pons es majúscula, com ho feu es cosa vostra…
Si la persona a qui desitgeu la felicitació viu en un altre mon i no sap de què li parleu no us quedarà altre remei que dirigir-la amablement (o per les dolentes, en aquest cas la causa justifica perfectament els mitjans) cap a aquest bloc. I d’aquesta manera la quantitat de devots anirà augmentat i en proporció la felicitat mundial també augmentarà perquè res incrementa tan la felicitat com ser fan d’en Pons, i sinó prengueu com a exemple l’ahse que sembla vagi sempre fins al capdamunt de prozac.
Aporació de l’ahse:Fluoxetine3Dan (1)

Demà serà el dia mundial de la tovallola!. Recordeu de portar una tovallola arreu on aneu demà!

Aprofitarem aquest dia en honor de Douglas Adams com a excusa per homenatjar a la ciència ficció en el post d’avui.

The blueprint: Més de 2.500 plànols de naus de ciència ficció. També d’altres coses, però he dit que avui tocava ciència ficció! Com a exemple un Destructor del imperi classe Interdictor.
interdictor-02669

Manual ràpid de consulta de ciència ficció bàsica
Sci-Fi-Superfan-Reference-Manual

19 productes que apareixen a les pel·lícules. Com per exemple els rellotges digitals gegants especialment dissenyats per bombes.
45563_slide

Més de 100 pelis de ciència ficció en poc més de 6 minuts

Avui fa exactament un mes que va passar Sant Jordi, però com que estava distret amb lo de les 35 pelis em vaig despistar… Es igual, el post el faig avui i ja esta. Doncs toca un post sobre llibres, es inevitable.

Llibre de 200 pàgines en blanc titulat: En què pensa cada home a part del sexe
CR_457600_mas_facil

Aguanta llibres pels amants de Portal.
Portal-Bookends-500x321

I un altre aguanta llibres original
CR_424765_posalibros

Llibres clàssics condensats. I en Book a minute uns quants més. Com a exemple els viatges de Gulliver
gulliver

No podia faltar el recopilatori de biblioteques de torn. com per exemple la biblioteca del parlament a Ottawa.
8-library-parliament-canada

Vist que gran part dels comentaristes habituals d’aquest bloc no fan servir cap compte de wordpress ni cap compte de gravatar perquè segurament pensen que ells ja son feliços amb el seu compte de blogger, resulta que al introduir el seu comentari, l’avatar que els hi apareix es autogenerat per defecte en funció del nom que posin. Però recentment m’he fixat que existeixen quatre possibles patrons de generació d’avatars, son els següents:
1)  Identicon
2)  Wavatar 
3)  MonsterID
4)  Retro
Vist que sou vosaltres els que heu d’aguantar veient el vostre nom al costat d’un avatar que no heu triat, us deixo la possibilitat d’escollir entre els quatre models anteriors. Per si sou dels que teniu baixa capacitat d’observació, el model que hi ha actualment es el MonsterID. Per votar simplement doneu 2 punts al que més us agradi i 1 punt al segon preferit escrit en els comentaris d’aquesta entrada.
Vist que he començat els dos primers paràgrafs d’aquest post amb “Vist que” i es diu allò que “no hi ha dos sense tres” no he pogut evitar la temptació de començar a escriure aquest tercer paràgraf d’igual manera tot i que no aporti cap contingut d’interés.

cats12bRecordeu els c@ts? Si, coi aquells premis en els quals vaig arrasar, sabeu? Val, doncs si recordeu que vaig arrasar, es que no esteu pensant en els premis correctes… El cas es que els organitzadors dels c@ts volen introduir canvis en els premis i demanen la opinió de la gent. I estan de sort perquè podran contar amb la meva sàvia i experta opinió! Per això he fet aquest post.
Veig que la organització cada vegada es més mandrosa, i això de treballar pràcticament només un cop a l’any era massa feina per ells i per tan han decidit retardar el concurs fins a final d’any, molt bé, que facin el que vulguin, ni que es deguessin als lectors… Però en el fons, per mi encara es millor així, per què com el vi, Pons’s blog millora amb el temps. Així doncs, aprofitant que no tenen res a fer mentrestant arriba el concurs, podrien aprofitar per renovar l’aparença del bloc dels premis. Estem en el 2013 i les pantalles dels ordinadors han canviat, sense anar més lluny jo tinc una de 23 polzades amb resolució 1920×1080 (sí, soc ric), per tan, estem parlant d’una pantalla panoràmica, i això fa que amb el disseny actual del bloc només s’aprofiti una molt petita franja central pel contingut, quedant als voltants uns grans marges buits. Com si això no fos poc, hi ha no pas una, sinó dues barres laterals que encara es mengen més espai al contingut! Quin bloc té dos barres laterals actualment?! Ja us ho diré jo, un bloc mal dissenyat… Pel que fa al aspecte del disseny, el look & feel, els colors i totes aquestes coses, jo ja no m’hi fico, ja que el meu gust per l’estètica encara no està apreciat [sic], suposo que em passarà com amb la majoria de genis, els quals no van ser apreciats fins més tard de la seva mort.
Entrant ja en matèria sobre el concurs. El tema de la restricció de la votació. Donat que això dels blocs es una cosa tancada, endogàmica, sectària i que vista des de fora fa por i fins hi tot fa com angunia per la gent de fora d’aquest mon, o això es el que m’ha dit la gent normal, mentre fan coses més coherents com ara fotre crits a una pantalla de televisió on apareixen uns multimilionaris en pantalons curts corrent per la gespa. El que vull dir, es que el mon dels blocs es interessant per la gent dels blocs i per ningú més, per tan jo soc dels partidaris a restringir que només pugui votar la gent que tingui un bloc i que no sigui un bloc acabat de fer, i que sigui un bloc amb contingut, i que sigui un bloc actiu. Posem per exemple un bloc amb més de 7 anys, més de 1600 entrades i un ritme de publicació de 5 posts per setmana? Està bé, està bé, potser no cal ser tan estrictes…
Pel que fa la limitació del nombre de propostes que es poden fer per categoria també hi estic d’acord. He estat fent un complexes càlculs matemàtics per tal de veure quina era la xifra que afavoreix més en aquest bloc en relació la seva popularitat, qualitat i possible competència que pot tenir en cada categoria i he arribat a la conclusió que el millor nombre de propostes que es podrien fer per categoria es tres. A part, que el número tres sempre ha sigut un número molt maco. Això si, considero que les propostes haurien de tenir el mateix pes, es a dir, que no s’ha d’assignar 3 punts per la primera, 2 per la segona i 1 punt per la tercera, crec que les tres haurien de comptar per igual.
Sobre la reducció de categories. Siguem sincers, a algú li importa una categoria on aquest bloc no aparegui? La meva idea seria esborrar totes aquelles categories a les quals aquest bloc no pugui participar. Què us sembla? Genial, no? així esborrem totes aquelles categories menors que ens els Òscar equivaldrien al millor disseny de producció o la millor edició de so. D’acord, d’acord, fem una repassada al que tenim actualment: Revelació, divertit, original, miscel·lània, opinió, catalans al món, participatiu, aficions, reflexiu, cultura, literari i visual. El Revelació el deixaria perquè sempre es encoratjador que si acabes de començar un bloc et donin un premi i així et motives per continuar, això si, es possible que la resta de participants, es a dir, els perdedors, es deprimeixin i abandonin els seus blocs, però es un risc assumible. El Divertit es una categoria on encaixa aquest bloc, per tan, voleu treure-la? Es que esteu bojos?! La categoria Original està bé perquè trenca amb el tòpic que un bloc es un tros de text, amb una foto i un vídeo si s’escau, doncs no! Un bloc pot ser original! El Miscel·lània es el tipus de bloc més important, i no ho dic pas perquè el meu bloc sigui clarament miscel·lani, hi ara! El que vull dir es que un autèntic esperit blocaire no s’està de res alhora de compartir coses en el seu bloc, sigui el que sigui, barrejant temes sense problema. De moment no m’he carregat res, no sembla propi de mi, així doncs començarem amb Opinió i Reflexiu, per mi aquestes dues categories es solapen bastant, per mi, quan tu estàs donant una opinió sobre un tema, també estàs fent que la gent reflexioni al respecte, no? O potser sou dels que al llegir una opinió d’un altre sempre hi esteu d’acord? Espero que no. Catalans al mon, si ja es prou dur mantenir un bloc des de la calidesa i benestar de les nostres terres imagineu lo dur que ha de ser fer-ho des d’aquells mons de deu on no deuen tenir ni tanta crisi, ni tants polítics idiotes, el mínim que es mereixen es un reconeixement, que sí, que sí, que aquesta categoria la deixo també. El Participatiu. En el fons, tots els blocs et conviden a participar aportant la teva opinió mitjançant un comentari si el tema desperta interès, no? A més, per recompensar fer participar a la gent no hi ha la collonada aquella del premi a la iniciativa blocaire? El cat Aficions crec que ja no te sentit, això passava amb els inicis del blocs quan alguna gent que tenia una afició li feia gràcia compartir-la en un bloc, avui en dia tots aquests blocs estan morts i enterrats, excepte un tipus d’afició, la cuina, els blocs de cuina continuen inundant de receptes la catosfera i si hem de començar a donar premis als blocs de cuina jo plego. El cat Cultura, que coi es cultura? Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc. . Molt bé, això traduït en el mon dels blocs vol dir que hem de premiar a un bloc que o bé parli de llibres o bé parli de cine, doncs d’acord, conservem la categoria. El cat literari va clarament dirigit cap aquells blocs que s’ho passen bé amb la poesia o la prosa, mira que hi ha blocaires estranys, eh? Doncs res, deixem-lis el premi, no fos cas que es tornin perillosos i comencin a mossegar als altres. El Visual apunta clarament cap a la gent que fa fotos i ja té la família i els amics cansats de veure fotos i per això es munta un bloc, junt amb els literaris, aquests son per mi els més perillosos, per tan, pel que pugui passar jo no els hi trauria el premi.
Donant la capacitat d’atenció del lector mitjà, crec que ja he fet el post suficientment llarg per avui, si se m’acudeixen noves propostes ja faria un altre post o les penjaria en algun comentari del bloc dels c@ts.

Casa en venta!!

Casa multi-dimensional preparada per entrar-hi a viure. Ampli espai interior. Varis pisos en alçat i també en profunditat i amplada, i fins hi tot en alguna altra dimensió també. Espai interior ben aprofitat en totes les possibilitats. Cuina i menjador ben situats. Terreny enjardinat pel voltant en varis nivells. Grans finestres amb vistes al exterior. Ideal per families que els hi agradi mantenir el seu propi espai.

Preu: 350.000€ negociables. Telèfon: 555 123 456

Escher's_Relativity
Un altre mes que participo en els relats conjunts.
Per cert, abans que algú ho digui ja ho dic jo, m’he inspirat en una escena del tercer capítol de la primera temporada de Futurama: Jo, company de pis.

He trobat un post genial de jot down on fan una recopilació de les 33 millors baralles del cine. Totes estan força bé, però jo he volgut fer el meu ordre particular de menys bona a més. A davant encara he conservat el número de la posició original que li dona jot down. Fins hi totes, a les 15 millors m’he motivats i us he posat l’enllaç al youtube perquè no haveu de buscar-les pel post. Tanta escena de lluita es pot fer una mica pesada, així doncs recomano guardar-les per veure-les amb calma durant tot el cap de setmana.

13- Tekkonkinkreet

23- Le seguían llamando Trinidad

04- Faster, Pussycat! Kill! Kill!

22- Undefeatable

10- The Raid: Redemption,

20. Superman contra Clark Kent

27- Soldado Universal 4: Compartint el matxet

16- En tierra peligrosa

21- Toy Story: batalla de joguines!

25- Arma letal 4: Jet Lee no es mor mai, o gairebé…

14- El expreso de medianoche: Té mala llet, molta mala llet

06- Promesas del este

19- Flash Point: Coses entre xinos

05- Furia oriental

33- Quin records els Soprano! Furio, un home que sap com es cobren els deutes pendents per tal d’assegurar que no et tornaran a deure mai més res.

12- En busca del arca perdida

17- Invicto 3: Redención: Perquè a camera lenta els cops encara fan més mal.

18- El hombre tranquilo: Una bona lluita a cops de puny de la de tota la vida

08- Toro salvaje: Les de boxa no m’agraden, però l’escena mola.

28- Transporter 3: Com lluitar amb traje i corbata

26- El mito Bourne: Tinc una revista i no dubtaré en fer-la servir

32- Thai Dragon: Com trencar ossos de totes les maneres possibles “la ley de Murphy aplicada al Muay Thai: si puede romperse, Tony Jaa lo romperá”.

15- Snatch. Cerdos y diamantes: Guaita la meva peli preferida

30- Kill Bill II a mi em va agradat molt més aquesta segona part, en part gràcies a escenes com aquesta

07- El caballero oscuro: La leyenda renace: Perquè un qualsevol no li fot una pallissa a Batman.

24- Kung Fu Sion: Exagerat? Nah…

29- Sherlock Holmes: La planificació es el més important

09- Impacto Inminente

01- Thai Dragon: I tot en una única seqüència.

31- Matrix reloaded Pila de agents Smiths, un clàssic.

02- Old Boy: A segons qui no se li pot deixar un martell

03- Kill Bill: Vol. 1: 88 maníacs son molts maníacs

97404ae391f4288946a4c233ccdeb9ab

Nova Primavera – Robert Jordan (336 pàgines)

Nova primavera es la preqüela de l’ull del mon. Si en el seu dia no veu llegir el cas típic 1449 ara es bon moment per esmenar l’error.
Molt bé, ja esteu situats? Doncs es veu que Nova primavera tot i explicar una història anterior al primer llibre de la saga de la roda del temps, tot i que va ser escrit força després del primer. En aquest llibre ens expliquen la història de la Moraine Aes Sedai d’en Lan Mandragoran. Bé, de fet, la història es centra més en la Moraine que no pas en el Lan, que personalment a mi em cau molt millor, a ella la trobo molt prepotent, i més contant que es una Aes Sedai. La meitat del llibre tracta de l’aprenentatge de Moraine que segueix fins a passar la prova i convertir-se en una autèntica Aes Sedai. I mentrestant en Lan que fa? Doncs poca cosa, només col·laborar en guanyar una guerra contra els Aiel, res que ens pugui interessar, segons el criteri de l’autor, comparat amb les trapelleries d’una adolescent Moraine i la seva amiga Siuan… Com per exemple sortir de la Torre Blanca en una apassionant missió per apuntar en una llista els noms dels nadons que han nascut recentment, quina emoció! Cap al terç final del llibre la cosa s’anima quan Moraine coneix en Lan, i Oh! Sorpresa! No es porten gens bé! Els dos son molt orgullosos i no es suporten! Qui s’ho hauria imaginat! Amb lo bé que es porten en l’Ull del mon! Ais… Ja ho diuen els nens “quien se pelea se desea” doncs aquests dos igual. El cas, es que el llibre s’acaba amb la primera baralla important de la Moraine, la qual no queda gaire ben explicada, perquè amb això dels poders pel mig la cosa no s’entén massa, però us podeu imaginar qui guanya…
Pobre llibre, fins ara no l’he deixat massa bé, oi? Però no es pas tan dolent, la veritat es que tinc ganes de llegir la següent part, el Despertar dels herois, que com a mínim el títol promet. La veritat es que Nova primavera passa força bé, tot i no haver-hi massa acció en cap moment es fa pesat, tot el contrari, es molt lleuger de llegir.

Un joven pelirrojo dio un tajo a Lan en las costillas. Únicamente en los cuentos un hombre se enfrentaba a seis sin sufrir heridas. Lan cortó el brazo izquierdo a un hombre calvo, y el pelirrojo logró hacer una incisión en el rabillo del ojo a Lan. Sólo en los cuentos un hombre se enfrentaba a seis y sobrevivía.

Nota: 5/10

Per fi ha arribat el dia que estàveu esperant! El dia que dona sentit a les vostres miserables vides! Avui es el dia d’anunciar els guanyador del concurs del cas típic 1500! Quina emoció! Quins nervis! Vosaltres tampoc heu pogut dormir pensant en la cerimònia d’avui, oi?
Abans de tot haig de donar les gràcies a les dotzenes de gent per la seva participació. Què dic dotzenes?! Son centenars! o milers! o milions! o… quatre gats. Però bé, lo important es que uns quants de vosaltres us heu esforçat, els altres, si em de ser sincer no gaire, crec que hi ha vigilants de la zona blava que haguessin encertant més respostes que alguns de vosaltres, amb tota la estima cap als vigilants de la zona blava que son unes bellíssimes persones que fan molt bé la seva feina, no en deixen passar ni una tu.
Però no ens desviem del tema, estem reunits aquí estimats blocaires per conèixer la persona que té més coneix aquest bloc, la persona que ha fet una tasca d’investigació digna de Hercules Poirot, o la persona que ha tingut més sort i ha encertat més preguntes de pur atzar. I sense més dilació la persona que ha encertat 17 preguntes, en McAbeu!!. Moltes felicitats! I no t’oblidis d’agafar la imatge de la copa del premi per tal que la puguis mostrar amb orgull en el teu bloc com una autèntic tresor. De fet, pots posar-ho en el currículum que tens aquest premi. Et deixo triar entre l’original del cas típic 1502 o la que va fer l’ahse en el 1503. Agafa el que vulguis:

premi0premi1.0
Us deixo amb la llista de persones que han participat ordenant pel nombre d’errors que ha fet cadascú, perquè posar els encerts seria massa glamurós i com a perdedors que son no s’ho mereixen pas.

  • Anna 7 errors
  • Xexu 7 errors
  • Ahse 8 errors
  • Crític de cine 11 errors
  • Gemma Sara 12 errors
  • Carquinyoli 18 errors
  • Ferran 18 errors
  • Maria 20 errors

Això es tot per avui, demà el bloc continuarà amb els posts de sempre.

L’enigma d’aquesta setmana es:

3 viatgers arriben a un hotel i els hi diuen que només queda una habitació que costa 60 euros, els viatgers l’accepten i paguen 20 euros cadascú. Més tard, el recepcionista es dona compte que l’habitació només en val 55, i envia al botons amb 5 monedes d’un euro per tornar-los, però aquest es queda 2 euros de propina i per tan els hi torna 1 euro a cadascú, per tan es com si cada viatger hagués pagat 19 euros. Llavors tenim 19 euros per cada viatger més 2 que s’ha quedat el botons, 19*3 +2 = 59, on està el euro que falta?

Pel que fa l’enigma de fa dos setmanes:
Una dona sap que cada hora passen 6 autobusos del tipus B i 6 del tipus A, i qualsevol dels dos tipus li serveix així doncs mai es fixa amb els horaris ja que passen molt sovint, i així que sempre agafa el primer que arriba sense tenir en compte l’hora, i es fixa que per mitjana, 9 de cada 10 vegades agafa l’autobús A.
Explica el per que de la diferencia de proporcions alhora d’agafar el autobús (posa un exemple de una possible taula d’horaris).

Solució:
Els horaris dels autobusos podrien ser
Línia A: 10:09 – 10:19 – 10:29 – 10:39 – 10:49 – 10:59
Línia B: 10:10 – 10:20 – 10:30 – 10:40 – 10:50 – 11:00
Guanyadora: Yaiza

Les respostes correctes del cas típic 1500 són:

1.1)A Ahse
1.2)A WordPress
1.3)B Simpsons
1.4)B Sir Terry Pratchett

2.1)D Frontó
2.2)D Pastafarista
2.3)C 1.703
2.4)A 288

3.1)B Diabetis tipus II
3.2)A Selecta (San Miguel)
3.3)D Dinamarca
3.4)C 5

4.1)D 1658
4.2)B Posts on el número de cas típic es més baix que el número de posts publicats fins al moment
4.3)D Eric
4.4)E 1619

5.1) El llibre dels conills suïcides de Andy Riley: Casos típics 198, 412 i 515
5.2) El cas típic 38 amb 7 posts
5.3) El cas típic 51B
5.4) Els casos típics 686,726,727

Això es tot per avui. Demà endevinalla i dimecres anunciaré el guanyador/a!