Nova Primavera – Robert Jordan (336 pàgines)
Nova primavera es la preqüela de l’ull del mon. Si en el seu dia no veu llegir el cas típic 1449 ara es bon moment per esmenar l’error.
Molt bé, ja esteu situats? Doncs es veu que Nova primavera tot i explicar una història anterior al primer llibre de la saga de la roda del temps, tot i que va ser escrit força després del primer. En aquest llibre ens expliquen la història de la Moraine Aes Sedai d’en Lan Mandragoran. Bé, de fet, la història es centra més en la Moraine que no pas en el Lan, que personalment a mi em cau molt millor, a ella la trobo molt prepotent, i més contant que es una Aes Sedai. La meitat del llibre tracta de l’aprenentatge de Moraine que segueix fins a passar la prova i convertir-se en una autèntica Aes Sedai. I mentrestant en Lan que fa? Doncs poca cosa, només col·laborar en guanyar una guerra contra els Aiel, res que ens pugui interessar, segons el criteri de l’autor, comparat amb les trapelleries d’una adolescent Moraine i la seva amiga Siuan… Com per exemple sortir de la Torre Blanca en una apassionant missió per apuntar en una llista els noms dels nadons que han nascut recentment, quina emoció! Cap al terç final del llibre la cosa s’anima quan Moraine coneix en Lan, i Oh! Sorpresa! No es porten gens bé! Els dos son molt orgullosos i no es suporten! Qui s’ho hauria imaginat! Amb lo bé que es porten en l’Ull del mon! Ais… Ja ho diuen els nens “quien se pelea se desea” doncs aquests dos igual. El cas, es que el llibre s’acaba amb la primera baralla important de la Moraine, la qual no queda gaire ben explicada, perquè amb això dels poders pel mig la cosa no s’entén massa, però us podeu imaginar qui guanya…
Pobre llibre, fins ara no l’he deixat massa bé, oi? Però no es pas tan dolent, la veritat es que tinc ganes de llegir la següent part, el Despertar dels herois, que com a mínim el títol promet. La veritat es que Nova primavera passa força bé, tot i no haver-hi massa acció en cap moment es fa pesat, tot el contrari, es molt lleuger de llegir.
Un joven pelirrojo dio un tajo a Lan en las costillas. Únicamente en los cuentos un hombre se enfrentaba a seis sin sufrir heridas. Lan cortó el brazo izquierdo a un hombre calvo, y el pelirrojo logró hacer una incisión en el rabillo del ojo a Lan. Sólo en los cuentos un hombre se enfrentaba a seis y sobrevivía.
Nota: 5/10
Pons's blog 