Cas típic 1519: noi li agrada noia, noi comença a llegir Terry Pratchett

Cada dia hi ha més gent que està apunt de convertir-se en un fan de Terry Pratchett encara que ells mateixos encara no ho saben. Estic parlant de la gent que sent a parlar de tan magnífic escriptor però no té ni idea de quin dels seus llibres començar a llegir. Molta gent el que acaba fent es començar pel primer llibre de Terry Pratchett. Molt malament!! aquest es el típic error de lector novell de Mundodisco. La manera més ràpida d’identificar un mediocre fan de Terry Pratchett es veure com us recomana començar pel Color de la Mágia. Si trobeu un bloc així li heu de dir que es un patata i que no en té ni idea. O millor encara, em dieu quin bloc es i jo mateix li diré que es un patata. Des de que vaig veure Bola de Drac a en Vegeta insultant a la gent dient eren uns patates m’agrada molt copiar-lo.
Però bé, no ens desviem del tema. Ara ja sabeu per on NO s’ha de començar a llegir Terry Pratchett. És més, us diré el motiu per el qual no heu de començar a llegir Terry Pratchett pel Color de la Mágia. Al principi Terry Pratchett no sabia escriure com Terry Pratchett. M’explicaré, si ningú m’hagués dit que el Color de la Mágia y Luz Fantástica son de Terry Pratchett jo m’hagués pensat que eren obra d’un imitador poca traça de l’estil d’en Pratchett, senzillament perquè tot i semblar-se a l’estil Pratchett la història es caòtica, amb alguns elements de Mundodisco creats i posats però mal cohesionats, una història amb acció però explicada de tal manera que costa de seguir i no enganxa. En resum, espero que a ningú li quedin ganes de començar a llegir Terry Pratchett pel principi.
Molt bé, sabem que començar a llegir Mundodisco pel primer llibre es l’error més horrible que podríem fer a les nostres vides, ara bé, per on comencem doncs? Per un llibre del mig? Greu error!! Encara que algú us recomani començar per exemple per Eric tot dient que es el seu llibre preferit, que es curt i que es molt divertit, no li feu cas, de veritat, se del que parlo. Siguem realistes, començar per Eric no seria un error ni la meitat de garrafal que començar per El Color de la Mágia, però igualment es un error. D’acord, doncs per on collons s’ha de començar a llegir l’obra del mestre Pratchett? La veritat es que no hi ha cap llibre que sigui l’adequat per començar a llegir. Però! Però! Però! Hi ha llibres més adequats que d’altres. Us explicaré el què passa amb l’obra d’en Terry. Els principis d’en Terry no son tan guais com el Terry actual, però la veritat, es que sobretot es nota la diferència entre els principis de tot i la resta de llibres. Lamentablement totes les històries comencen pel principi, sinó perden la gràcia, per tan, s’ha de començar per un llibre mediocre i continuar pas a pas cap la genialitat que caracteritza l’autor. Però quan dic el principi no vull dir el principi. Queda clar? No, no queda clar. Val. El principi no vol dir el principi de l’obra de l’escriptor, vol dir el principi de la saga, la llàstima es que totes les sagues comencen als inicis de l’escriptor. Bé, totes no, hi ha la saga de la Tiffany que es més nova però aquesta saga es per adolescents, i aquí hi va posar ma la seva dona i es tracta d’una cosa especial a part.
Molt bé parlem de les sagues que té el Mundodisco, per això, res millor que una gràfic explicatiu amb les novel·les ordenades segons les sagues que he robat d’algun lloc de internet que ara no recordo i que per això apareixen els tres llibres que l’autor del gràfic ja s’ha llegit i per això apareixen taxats. Vull dir que no us penséssiu pas que els llibres que apareixen taxats son els llibres dolents, que de fet, per aquelles casualitats de la vida, per mi son dels pitjors llibres que ha escrit, però ja us dic que es casualitat. Doncs res, dediqueu una estona a fer clic sobre la imatge per obrir-la en una finestra nova i veure-la amb el detall i l’atenció que es mereix i llavors continueu llegint les meves recomanacions.

Les novel·les de la ciència les podem descartar si no hem llegit abans les d’en Rincewind. Les novel·les adolescents de la Tiffany ja he explicat abans perquè les hem de descartar, a part que depenen en part de les novel·les de les bruixes. Per cert, recordeu que estic parlant de descarts per començar a llegir, quan ja hageu llegit bastant d’en Terry acabareu llegint qualsevol cosa que aquest home publiqui encara que sigui la llista de la compra. Continuem. La saga anomenada de les civilitzacions antigues i la de la revolució industrial tenen el mateix problema, i aquest es que realment no son sagues. Si us hi fixeu estan unides amb línies discontinues en comptes de línies continues. Això vol dir que l’ambientació es la mateixa, però els personatges protagonistes son totalment diferents. Per tan, realment no son sagues com a tal, a excepció la que comença amb Going Postal que s’acabarà convertint en la pròpia saga d’en Moist von Lipwig.
D’acord, passem a les quatre sagues originals e importants. La primera es la d’en Rincewind que lamentablement comença amb El color de la mágia y la luz fantástica, que encara que realment son dos llibres, la veritat es que un es continuació de l’altre, però com ja he comentat abans, començar per aquests llibres seria un error imperdonable que faria remoure al propi Terry Pratchett en la seva tomba en el cas que estigués mort, cosa que per sort no es així. La segona es la de les bruixes, personalment es la saga important que m’agrada menys, bé, no ho diria així, es la meva saga menys preferida, així si. La tercera es la saga de la Mort, així, amb majúscules, perquè quan parlem de la Mort a Mundodisco aquesta sempre amb majúscules. Com a nota curiosa, aquesta es a la saga preferida de l’ahse. I finalment la saga de la Guàrdia. Aquesta saga es la que s’ha tornat més popular entre tots els fans gràcies a la qualitat dels seus protagonistes, especialment el més protagonista de tots, en Samuel Vimes. La veritat, jo també crec que es la millor saga.
Va vinga, que ja acabem, aguanteu només una mica més. Tenim que la millor saga es la de la Guàrdia, però com no podria ser de cap altre manera, el llibre més fluix de la saga es el primer. Això vol dir que us podeu saltar el primer llibre de la saga? Ni de conya! Us arrencaria les gònades si sabés que heu fet tal cosa! La saga de la Guàrdia es la més important pel que fa l’ordre dels fets, per tan, està absolutament prohibit començar per un llibre que no toca. Per tan, el que heu de fer es començar per ¡Guardias! ¿Guardias? i llegir-lo tot i sabent que serà millor que el binomi “color magia / luz fantàstica” però que només serà una petita part de la qualitat que trobareu més endavant. A més a més, la saga de la guàrdia té l’avantatge que per a qui no li agradi la fantasia, es la saga menys fantàstica de totes, tot i que apareixen nans, trolls i fins hi tot un drac… Es a dir, que no teniu cap excusa per a llegir immediatament ¡Guardias! ¿Guardias?! O sigui que ja esteu llançant per la finestra el llibre que teniu a la tauleta de nit tal com si fos el despertador de la 6/49 i comenceu a llegir Terry Pratchett!