Cas típic 1519: noi li agrada noia, noi comença a llegir Terry Pratchett

Posted: 2013-05-30 in Llibres, Terry Pratchett

Cada dia hi ha més gent que està apunt de convertir-se en un fan de Terry Pratchett encara que ells mateixos encara no ho saben. Estic parlant de la gent que sent a parlar de tan magnífic escriptor però no té ni idea de quin dels seus llibres començar a llegir. Molta gent el que acaba fent es començar pel primer llibre de Terry Pratchett. Molt malament!! aquest es el típic error de lector novell de Mundodisco. La manera més ràpida d’identificar un mediocre fan de Terry Pratchett es veure com us recomana començar pel Color de la Mágia. Si trobeu un bloc així li heu de dir que es un patata i que no en té ni idea. O millor encara, em dieu quin bloc es i jo mateix li diré que es un patata. Des de que vaig veure Bola de Drac a en Vegeta insultant a la gent dient eren uns patates m’agrada molt copiar-lo.
Però bé, no ens desviem del tema. Ara ja sabeu per on NO s’ha de començar a llegir Terry Pratchett. És més, us diré el motiu per el qual no heu de començar a llegir Terry Pratchett pel Color de la Mágia. Al principi Terry Pratchett no sabia escriure com Terry Pratchett. M’explicaré, si ningú m’hagués dit que el Color de la Mágia y Luz Fantástica son de Terry Pratchett jo m’hagués pensat que eren obra d’un imitador poca traça de l’estil d’en Pratchett, senzillament perquè tot i semblar-se a l’estil Pratchett la història es caòtica, amb alguns elements de Mundodisco creats i posats però mal cohesionats, una història amb acció però explicada de tal manera que costa de seguir i no enganxa. En resum, espero que a ningú li quedin ganes de començar a llegir Terry Pratchett pel principi.
Molt bé, sabem que començar a llegir Mundodisco pel primer llibre es l’error més horrible que podríem fer a les nostres vides, ara bé, per on comencem doncs? Per un llibre del mig? Greu error!! Encara que algú us recomani començar per exemple per Eric tot dient que es el seu llibre preferit, que es curt i que es molt divertit, no li feu cas, de veritat, se del que parlo. Siguem realistes, començar per Eric no seria un error ni la meitat de garrafal que començar per El Color de la Mágia, però igualment es un error. D’acord, doncs per on collons s’ha de començar a llegir l’obra del mestre Pratchett? La veritat es que no hi ha cap llibre que sigui l’adequat per començar a llegir. Però! Però! Però! Hi ha llibres més adequats que d’altres. Us explicaré el què passa amb l’obra d’en Terry. Els principis d’en Terry no son tan guais com el Terry actual, però la veritat, es que sobretot es nota la diferència entre els principis de tot i la resta de llibres. Lamentablement totes les històries comencen pel principi, sinó perden la gràcia, per tan, s’ha de començar per un llibre mediocre i continuar pas a pas cap la genialitat que caracteritza l’autor. Però quan dic el principi no vull dir el principi. Queda clar? No, no queda clar. Val. El principi no vol dir el principi de l’obra de l’escriptor, vol dir el principi de la saga, la llàstima es que totes les sagues comencen als inicis de l’escriptor. Bé, totes no, hi ha la saga de la Tiffany que es més nova però aquesta saga es per adolescents, i aquí hi va posar ma la seva dona i es tracta d’una cosa especial a part.
Molt bé parlem de les sagues que té el Mundodisco, per això, res millor que una gràfic explicatiu amb les novel·les ordenades segons les sagues que he robat d’algun lloc de internet que ara no recordo i que per això apareixen els tres llibres que l’autor del gràfic ja s’ha llegit i per això apareixen taxats. Vull dir que no us penséssiu pas que els llibres que apareixen taxats son els llibres dolents, que de fet, per aquelles casualitats de la vida, per mi son dels pitjors llibres que ha escrit, però ja us dic que es casualitat. Doncs res, dediqueu una estona a fer clic sobre la imatge per obrir-la en una finestra nova i veure-la amb el detall i l’atenció que es mereix i llavors continueu llegint les meves recomanacions.
Leidas-mundodisco
Les novel·les de la ciència les podem descartar si no hem llegit abans les d’en Rincewind. Les novel·les adolescents de la Tiffany ja he explicat abans perquè les hem de descartar, a part que depenen en part de les novel·les de les bruixes. Per cert, recordeu que estic parlant de descarts per començar a llegir, quan ja hageu llegit bastant d’en Terry acabareu llegint qualsevol cosa que aquest home publiqui encara que sigui la llista de la compra. Continuem. La saga anomenada de les civilitzacions antigues i la de la revolució industrial tenen el mateix problema, i aquest es que realment no son sagues. Si us hi fixeu estan unides amb línies discontinues en comptes de línies continues. Això vol dir que l’ambientació es la mateixa, però els personatges protagonistes son totalment diferents. Per tan, realment no son sagues com a tal, a excepció la que comença amb Going Postal que s’acabarà convertint en la pròpia saga d’en Moist von Lipwig.
D’acord, passem a les quatre sagues originals e importants. La primera es la d’en Rincewind que lamentablement comença amb El color de la mágia y la luz fantástica, que encara que realment son dos llibres, la veritat es que un es continuació de l’altre, però com ja he comentat abans, començar per aquests llibres seria un error imperdonable que faria remoure al propi Terry Pratchett en la seva tomba en el cas que estigués mort, cosa que per sort no es així. La segona es la de les bruixes, personalment es la saga important que m’agrada menys, bé, no ho diria així, es la meva saga menys preferida, així si. La tercera es la saga de la Mort, així, amb majúscules, perquè quan parlem de la Mort a Mundodisco aquesta sempre amb majúscules. Com a nota curiosa, aquesta es a la saga preferida de l’ahse. I finalment la saga de la Guàrdia. Aquesta saga es la que s’ha tornat més popular entre tots els fans gràcies a la qualitat dels seus protagonistes, especialment el més protagonista de tots, en Samuel Vimes. La veritat, jo també crec que es la millor saga.
Va vinga, que ja acabem, aguanteu només una mica més. Tenim que la millor saga es la de la Guàrdia, però com no podria ser de cap altre manera, el llibre més fluix de la saga es el primer. Això vol dir que us podeu saltar el primer llibre de la saga? Ni de conya! Us arrencaria les gònades si sabés que heu fet tal cosa! La saga de la Guàrdia es la més important pel que fa l’ordre dels fets, per tan, està absolutament prohibit començar per un llibre que no toca. Per tan, el que heu de fer es començar per ¡Guardias! ¿Guardias? i llegir-lo tot i sabent que serà millor que el binomi “color magia / luz fantàstica” però que només serà una petita part de la qualitat que trobareu més endavant. A més a més, la saga de la guàrdia té l’avantatge que per a qui no li agradi la fantasia, es la saga menys fantàstica de totes, tot i que apareixen nans, trolls i fins hi tot un drac… Es a dir, que no teniu cap excusa per a llegir immediatament ¡Guardias! ¿Guardias?! O sigui que ja esteu llançant per la finestra el llibre que teniu a la tauleta de nit tal com si fos el despertador de la 6/49 i comenceu a llegir Terry Pratchett!

Comentaris
  1. Bon diaaaaaaaaa!! ;-))

    Au, vaig a fer nones que ja m’he guanyat un trosset de cel per avui (o per ahir, ja no sé)

    Així que hem de començar per Eric… i veurem allò de les serps i les cues de tigre? ;-)

  2. ahse ha dit:

    Tonteries! Un ha de començar a llegir Terry Pratchett amb la saga de la Mort i tornar a repetir-la quan cal.

  3. Pons (bé, què passa, ara no tinc son… he esmorzat un cafè amb llet i un sandwitx de sobrassada) i m’he posat a llegir Wilkie Collins, però com el tema Pratchett també m’interessa, et volia preguntar si són aptes per a persones com jo (així una mica beates i tal).

    Per cert, el quadre és molt original, eh? coses en anglès, català, castellà…

  4. McAbeu ha dit:

    Vaig cometre l’error (per sort només mig “garrafal”) de fer cas a algú que em va recomanar ERIC tot dient que és el seu llibre preferit, que és curt i que és molt divertit. De totes maneres he de dir que no me’n penedeixo gens, em vaig divertir molt i m’ho vaig passar molt bé amb la lectura.

    Tan bé que m’han quedat ganes de llegir més coses de Mr. Pratchett (vols dir que estic a punt de convertir-me en un fan sense saber-ho?), així que t’agraeixo aquest post i la teva recomanació que no dubtis que seguiré (es nota que en saps més del tema que no aquell que em va fer la recomanació d’ERIC ;-D).

    Ara estic llegint la que es considera la primera novel·la de detectius d’Anglaterra (escrita per Wilkie Collins, quina casualitat eh Assumpta?) i ja et dic que no el penso llençar per la finestra, però així que l’acabi em llegiré aquest “GUARDIAS!. GUARDIAS!” i, si m’ho passo tan bé com amb l’ERIC, després ja sé que he de continuar amb els d’aquesta mateixa saga.

    • Pons ha dit:

      Ja et dic que no t’ho passarás tan bé com Eric, però es un pas necessari i imprescindible per poder arribar a les altres novel·les de la guardia que están més bé.
      Per cert, si t’agrada el tema detectius, la saga de la guardia també va d’això, de investigació, però a l’estil Pratchett.

    • Sí, és curiós que estiguem llegint el mateix llibre, eh MAC? ;-)

    • ahse ha dit:

      No perdis temps amb els Guardies, agafa el Mort, és el llibre ideal per començar! I si te’l llegeixes en versió original millor.

  5. XeXu ha dit:

    Doncs jo sóc un patata, sí, què passa? I no només això, sinó que probablement ho seguiré sent. Ja n’he llegit tres, justament els tres que tu descartaries de manera flagrant, així que ja no ve d’aquí. Però mira-ho pel cantó bo, tothom diu de tota saga existent que el principi està bé, però després millora molt. Francament, això és mentida en un percentatge molt gran de les sagues. Així que si en aquesta ocasió és veritat, com que els primers els he trobat passables, és possible que la millora substancial que promets m’acabi convertint en un fan de l’autor, cosa que, a priori, no tenia ni la més mínima intenció de fer.

    Per sort, en una setmaneta deixaré de rebre insults tan ofensius com ‘patata’ i amenaces de tot tipus perquè em toca començar ‘Mort’. Això si no s’interposa cap altre llibre interessant pel mig, però en tot cas, no trigarà. Potser fins i tot rebré una aprovació de l’AhSe i tot, qui sap!

    Tot un tractat sobre Pratchett, i el que és pitjor, me l’he llegit de principi a fi, com si m’interessés! Bé, en realitat és interessant, però com t’emboliques explicant!

    • Pons ha dit:

      Que et costa fer-me cas i seguir els llibres d’una saga en comptes de l’ordre cronològic? Bah, ets un patata acabat, no tens remei… El millor que podries fer en el teu cas es passar a Reechicero i d’aquesta manera estaries a tocar de llegir Eric.

    • ahse ha dit:

      Doncs que d’aquí poc et ficarem al forn i seràs una patata brava. :-P

  6. ÒscarAzAl ha dit:

    Quina parrafada! Què t’està passant? Doncs jo vaig començar amb Making Money, que ni tan sols surt a la imatge.

    • Pons ha dit:

      Fatal! Fatal! si encara haguessis començat amb Going Postal seria mig perdonable, però començar al segon llibre d’una saga que realment comença en una pre-saga anterior es imperdonable!

    • ahse ha dit:

      Si no has llegit els llibres de la Mort no has arribat a llegir res.

  7. Crític de cine ha dit:

    Ho sento, però no m’has convençut. Només de pensar que m’hi hauria de posar al dia de taaaaants llibres (més els que es publiquessin mentre ho faig) ja em fa molta mandra. De fet, pots donar gràcies que hagi arribat al final del teu post d’avui. T’has quedat a gust eh…

  8. Elfreelang ha dit:

    si que estic out no conec el tal Terry Pratchett

  9. Gemma Sara ha dit:

    Fa un temps em vaig comprar “La verdad”, per comprar-me algun, i encara no l’he llegit, què faig? ja em dic patata a mi mateixa..

    • Pons ha dit:

      Si, primer et dius patata a tu mateixa, i després t’el llegeixes. Dintre del que cap no passa res, perquè La Verdad es una novel·la independent per moltes línies discontinues que vegis en el gràfic.

  10. Mare meva, PONS, quina frase!!! “Dintre del que cap“… m’ha costat d’entendre i tot!! fins que he vist que era una traducció literal de “Dentro de lo que cabe”… Ai, ai…

    Què tal
    – “de totes formes… no passa res…”
    – “en tot cas… no passa res…”

  11. Tomàs ha dit:

    Si encara no tens participació en Mundodisco, jo te la busco. Dubto que el seu departament de màrqueting faci tant per ells com el teu blog.

  12. […] que en el tercer lloc com a post més votat hi ha un empat entre el peix del 1766 i el 1519 d’en Pratchett amb 5 punts cada […]

  13. […] Aquest es el tercer llibre de la saga de la Tiffany Dolorido. Per altres posts sobre Tiffany Dolorido podeu veure el CT847 i CT173. Per altres posts sobre Terry Pratchett, teniu tota una categoria plena, a part d’una pestanya pròpia. Com ja he dit en altres ocasions, aquesta es la saga de dins de Mundodisco que menys m’agrada, però es Mundodisco, per tan es lectura obligatòria. Si no m’he descomptat, es la novel·la número 35 de Mundodisco. Es va publicar en anglès al 2006 però fins al novembre de 2012 no es va publicar en castellà. Val més no preguntar sobre les prioritats de traducció de les editorials… Passem a l’argument. Tiffany Dolorido es una aprenent de bruixa de 13 anys, i en aquest llibre té un repte per afrontar, resulta que la representació antropomòrfica de l’hivern s’ha enamorat d’ella (no pregunteu…). Total, que això fa que un fort hivern persegueixi a la Tiffany allà on va, i això es un problema greu, perquè l’hivern comporta el fred, molt de fred. Per sort la Tiffany no està sola; té l’ajuda de la bruixa més poderosa del disc, Yaya Ceravieja i també els Nac Mac Feegle, d’aquests últims no estic segur que realment solucionin més problemes dels que creen… Recordem que aquests son uns petits homes blaus amb una força només comparable a la seva borratxera permanent i les seves ganes de fer el gamberro. Des del llibre de Carpe Jugulum que no veiem tan a les bruixes Yaya Ceravieja i Tata Ogg. Crec que això es un síndrome que en Terry s’ha donat compte que aquestes dues bruixes no es mereixen més llibres pròpis i ha decidit fusionar-les dins dels llibres de la Tiffany. D’aquesta manera afegeixes personatges carismàtics al llibre sense arribar a robar el protagonisme. Realment es millor, perquè ja sabeu com em costa a mi soportar els llibres on apareixen adolescents. Com tot llibre de Terry Pratchett porta alguns missatge a dins. En aquest cas, com que el llibre va encarat més als joves, els missatges son enfocats a ells. En aquest cas es tracta de: Ajudar al proïsme encara que aquest sigui un imbècil i no s’ho mereixi. I l’altra es que t’has de fer responsable de les conseqüències dels teus actes i solucionar-ho perquè el “jo no ho sabia” no serveix com a excusa. En resum diria que aquest es el millor llibre de la saga de la Tiffany. El petit problema es que si no ets un adolescent la saga de la Tiffany no està escrita pensant en tu. Però qui no ha gaudit mai d’un llibre per adolescents? Aquest joc d’anar intercalant frases positives i negatives sobre el llibre de tal manera que sembli bipolar està fet expressament per denotar que darrera d’aquest simple 6 sobre 10 no hi ha un llibre simple, sinó que hi ha una novel·la amb les seves coses positives i negatives i que depenent del tipus de lector que un sigui no tothom la llegirà igual. Recordeu que si sou novells amb això de llegir a Terry Pratchett, hi ha molts més llibres pels quals començar a llegir. […]

  14. […] amb Terry Pratchett amb Going Postal, contant que realment no hi ha un llibre clar per el qual iniciar-se amb Terry Pratchett. Però bé, en aquest post hauria d’estar parlant de Dinero a Mansalva, no pas del Cartas en […]

  15. […] per començar a llegir Terry Pratchett, per aquells que no ho han fet mai recomano llegir abans el CT1519. Avui m’agradaria fer un petit homenatge al genial escriptor recordant un passatge de cada un […]

  16. Allau ha dit:

    Com que “¡Guardias! ¿Guardias?” ja l’he llegit, estic llegint “El color de la magia” i trobo que està força bé. Ets un exagerat.

    • Pons ha dit:

      Si has llegit “¡Guardias! ¿Guardias?” toca Hombres de armas! A veure, entenem-nos, “El color de la magia” està bé per ser un llibre de fantasia, però no està bé si el comparem amb la resta de l’obra de Pratchett.

  17. Josep ha dit:

    I pensar que hi ha gent que fa màsters en anàlisi i crítica literària.

  18. […] van picar, per tal que no es sentissin sols vaig aprofitar per rellegir-me el llibre que més he recomanat als novells lectors d’aquest […]

  19. […] aquest autor i no sabeu quin dels molts llibres de Mundodisco heu de llegir podeu fer una ullada al CT1519 on explico per on començar. Per altra banda si sou d’aquell tipus de persones que la fantasia no […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s