Arxivar per 2013-06-04

Created with The GIMP

La Ciencia de Mundodisco – Terry Pratchett, Ian Stewart, Jack Cohen

La ciència de Mundodisco no es més que un llibre de divulgació científica venut amb l’excusa de posar Mundodisco pel mig. En el fons es molt semblant a les promocions que et venen la coberteria del Barça, el joc de tovalloles del Barça, la caixa d’eines del Barça o el joc de consoladors del Barça.
El fet es que la ciència no em molesta pas, vull dir que tampoc m’apassiona tan com per agafar un llibre pur i dur de ciència i llegir-me’l de cop, però posant-hi un bon context de fons com es el cas de Mundodisco ja en tinc prou per estar content. Abans de continuar vull aclarir que no es tracta d’una estafa infumable de llibre com es el cas de la Ciència del Simpsons. El llibre intercala un capítol dels mags de la universitat invisible experimentant la creació d’un univers com el nostre, amb capítols que es parla sobre la ciència implicada en el capítol anterior. Es cert que els capítols dels mags son més curts que els que parlen de ciència, però es nota que hi ha parts dels capítols científics que estan escrits al estil Pratchett, que encara que no sigui en format novel·la es continua notant el seu estil especial, amb divertides notes a peu de pàgina incloses.
Una característica especial que utilitza en la part de ciència es que fa servir repetidament l’expressió “mentir a nens” que ve a significar que expliquem als nens les coses que ens pregunten de manera que la resposta sigui més senzilla encara que això no sigui del tot veritat. En uns casos el llibre ens amplia el coneixement general que pot tenir un adult sobre un tema, i ens trenca la “mentida a nens” que sabíem i ens explica com es realment el fet. O bé, quan un tema es molt complex de tractar en el llibre ja que aquest només es divulgació i no pas d’especialització, el propi llibre ja ens diu que ens dirà una “mentida a nens” on la realitat no es així però es molt semblant.
Es un llibre que recomanaria a tothom? Seré sincer: No. Es un llibre que només recomanaria a dos tipus de persones. Primer als fans de Terry Pratchett i segon a la gent que li agradin els llibres de divulgació científica. Si no ets cap d’aquestes persones no cal que el llegeixis, en canvi si reuneixes les dues qualitats es tracta d’una recomanació obligatòria.

Ley Harvard de Comportamiento Animal dice: ‘Los animales experimentales, bajo condiciones de laboratorio cuidadosamente controladas, hacen lo que condenadamente les place’.

Durante un salto, el canguro deja el suelo, se levanta, y cae otra vez, de modo que el cálculo es como para un cohete espacial. Al hacer las sumas se encuentra que los requerimientos diarios de energía del canguro son diez veces mayores que lo que puede obtener de su comida. Conclusión: los canguros no pueden saltar. Ya que no pueden saltar, no pueden encontrar su comida, luego están todos muertos. Extrañamente, Australia está positivamente plagada de canguros, los cuales, por suerte no tienen ni idea de ciencia.

De acuerdo con el folclore escandinavo, el Rey Olaf de Noruega estaba en disputa con el Rey de Suecia por la propiedad de una isla, y acordaron arrojar los dados por ella: dos dados, el total mayor ganaba. El Rey Sueco tiró doble seis. ‘Ahora puedes intentar superarme’, declaró triunfal. Sin inmutarse, el Rey Olaf lanzó los dados. Uno salió seis… y el otro se quebró por la mitad, una cara mostraba el seis y la otra un uno. ‘Trece, yo gano’, dijo Olaf. Suponemos que mientras lo decía empuñaba una hacha muy afilada.

No hay que preocuparse por los monstruos que empuñan láseres -se les puede hablar, aunque sea de los láseres. El problema real es más posible que sea algo muy pero muy pequeño. En la mañana es una erupción. En la tarde las piernas explotan.

Nota:7/10