Cas típic 1522: noi li agrada noia, noi li agrada la Ciència de Mundodisco

Posted: 2013-06-04 in Llibres, Terry Pratchett

Created with The GIMP

La Ciencia de Mundodisco – Terry Pratchett, Ian Stewart, Jack Cohen (416 pàgines)

La ciència de Mundodisco no es més que un llibre de divulgació científica venut amb l’excusa de posar Mundodisco pel mig. En el fons es molt semblant a les promocions que et venen la coberteria del Barça, el joc de tovalloles del Barça, la caixa d’eines del Barça o el joc de consoladors del Barça.
El fet es que la ciència no em molesta pas, vull dir que tampoc m’apassiona tan com per agafar un llibre pur i dur de ciència i llegir-me’l de cop, però posant-hi un bon context de fons com es el cas de Mundodisco ja en tinc prou per estar content. Abans de continuar vull aclarir que no es tracta d’una estafa infumable de llibre com es el cas de la Ciència del Simpsons. El llibre intercala un capítol dels mags de la universitat invisible experimentant la creació d’un univers com el nostre, amb capítols que es parla sobre la ciència implicada en el capítol anterior. Es cert que els capítols dels mags son més curts que els que parlen de ciència, però es nota que hi ha parts dels capítols científics que estan escrits al estil Pratchett, que encara que no sigui en format novel·la es continua notant el seu estil especial, amb divertides notes a peu de pàgina incloses.
Una característica especial que utilitza en la part de ciència es que fa servir repetidament l’expressió “mentir a nens” que ve a significar que expliquem als nens les coses que ens pregunten de manera que la resposta sigui més senzilla encara que això no sigui del tot veritat. En uns casos el llibre ens amplia el coneixement general que pot tenir un adult sobre un tema, i ens trenca la “mentida a nens” que sabíem i ens explica com es realment el fet. O bé, quan un tema es molt complex de tractar en el llibre ja que aquest només es divulgació i no pas d’especialització, el propi llibre ja ens diu que ens dirà una “mentida a nens” on la realitat no es així però es molt semblant.
Es un llibre que recomanaria a tothom? Seré sincer: No. Es un llibre que només recomanaria a dos tipus de persones. Primer als fans de Terry Pratchett i segon a la gent que li agradin els llibres de divulgació científica. Si no ets cap d’aquestes persones no cal que el llegeixis, en canvi si reuneixes les dues qualitats es tracta d’una recomanació obligatòria.

Ley Harvard de Comportamiento Animal dice: ‘Los animales experimentales, bajo condiciones de laboratorio cuidadosamente controladas, hacen lo que condenadamente les place’.

Durante un salto, el canguro deja el suelo, se levanta, y cae otra vez, de modo que el cálculo es como para un cohete espacial. Al hacer las sumas se encuentra que los requerimientos diarios de energía del canguro son diez veces mayores que lo que puede obtener de su comida. Conclusión: los canguros no pueden saltar. Ya que no pueden saltar, no pueden encontrar su comida, luego están todos muertos. Extrañamente, Australia está positivamente plagada de canguros, los cuales, por suerte no tienen ni idea de ciencia.

De acuerdo con el folclore escandinavo, el Rey Olaf de Noruega estaba en disputa con el Rey de Suecia por la propiedad de una isla, y acordaron arrojar los dados por ella: dos dados, el total mayor ganaba. El Rey Sueco tiró doble seis. ‘Ahora puedes intentar superarme’, declaró triunfal. Sin inmutarse, el Rey Olaf lanzó los dados. Uno salió seis… y el otro se quebró por la mitad, una cara mostraba el seis y la otra un uno. ‘Trece, yo gano’, dijo Olaf. Suponemos que mientras lo decía empuñaba una hacha muy afilada.

No hay que preocuparse por los monstruos que empuñan láseres -se les puede hablar, aunque sea de los láseres. El problema real es más posible que sea algo muy pero muy pequeño. En la mañana es una erupción. En la tarde las piernas explotan.

Nota:7/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    No sona gaire convincent, no?

    • Pons ha dit:

      no? doncs es un 7 de 10 poca broma

      • ahse ha dit:

        Una nota molt baixa, no? Jo quan era nena poques vegades m’atrevia anar a casa amb un 7 de 10 per l’assignatura que fos, que amb un 9 els meus pares començaven a fer tot tipus d’al-lusions dolentes i amb un 8 ja en tenia un munt de problemes…

  2. McAbeu ha dit:

    Aquest el deixarem per més endavant, que crec que he de saber més coses del Mundodisco abans de preocupar-me’n de la seva ciència.

    De moment ja he començat amb “Guardias, Guardias!” (em sap greu Ahse, però he decidit fer cas primer a en Pons) i he de dir que la cosa va bé. Potser tenies raó que no fa tan riure com Eric però no es pot dubtar que té detalls molt bons (les contrasenyes per entrar a la societat secreta que després resulta que està tres portes més avall, el fet que els lladres estan col·legiats en un Gremi de Lladres que s’encarrega de controlar la delinqüència…). Ja t’ho vaig comentar, m’agrada força aquest humor, diem-li surrealista, de Mr. Pratchett.

    • Pons ha dit:

      Pel que he vist, aquest llibre surt directament de la saga d’en Rincewind / mags. Per tan es desaconsellable (però no prohibitiu) llegir-lo abans del país de la fi del mon.

    • ahse ha dit:

      Tu t’ho estàs perdent. No hi ha cap Pratchett-cosa millor que els llibres de la Mort.

  3. jpmerch ha dit:

    L’explicació d’això dels cangurs és que els passa com ens va passar a nosaltres, que viuen per damunt de les seues possibilitats, però ja s’assabentaran quan els arribe la troika.

  4. Anna ha dit:

    No reuneixo cap de les dues qualitats ;-(

  5. XeXu ha dit:

    No el llegiré, següent recomanació?

    Va, ampliaré una mica el meu comentari. Llegeixo llibres de divulgació científica i també Pratchett, però la veritat és que la combinació no m’acaba de fer el pes, la veritat.

    I pel que fa a les ‘mentides a nens’, com a científic et puc dir que es mantenen fins ben entrada la carrera. Fins els cursos superiors, tot el que t’han explicat anteriorment eren simplificacions i mitges mentides perquè ho expliquessis. Una tècnica força emprada i que crec que funciona per anar aprenent.

  6. Montse ha dit:

    Hehehe, molt subtil el rei Olaf :)

  7. Tomàs ha dit:

    Estic en desacord amb la Llei Harvard perquè no crec que els animals estabulats de laboratori siguin prou lliures com per complir el que la llei diu. En canvi, estic molt d’acord amb el darrer paràgraf, segur que hem de tenir més por d’allò més petit que no pas d’algun monstre encara que porti un làser.

  8. ÒscarAzAl ha dit:

    Pensava que parlava de ciència fictícia. Potser me’l llegiré, ja que compleixo els dos requisits.

    • Pons ha dit:

      parla sobre lo típic dels llibres de divulgació, l’univers, la evolució de la vida, la física de partícules, ja saps

  9. […] La Ciencia de Mundodisco – Terry Pratchett, Ian Stewart, Jack Cohen 7/10 […]

  10. […] i ciencia! Sí, ciencia! Els lectors més veterans i fidels del blog segur que recorden el CT1522 quan vaig parlar de la Ciència de Mundodisco (llibre u). Aquesta segona part continua amb el […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s