Avui ofereixo un post de la categoria llibres que no parla de cap llibre, ves quina cosa! Però abans de reclamar que us sentiu estafats acabeu de llegir el post.
Com els seguidors habituals ja sabeu, aquest bloc es extremadament miscel·lànic i un dels molts diversos temes que avarca el bloc son els llibres, concretament els llibres que jo em llegeixo, o com a mínim faig l’esforç de començar-los a llegir i deixar-los a mitges si son molt dolents. El cas, es que aquests tipus de posts conformen la categoria més poblada del bloc amb gairebé 250 posts, una quantitat considerable d’entrades que molts blocs desitjarien tenir com a posts totals (Pons’s Blog, auto-lloant-se des de 2006).
Però no tot son coses positives en aquest tipus de post, també tenen la maledicció de ser els posts amb el menor percentatge de comentaris de tots els tipus de posts existents, per si no ho recordeu sempre podeu fer una ullada al about. Però m’agradaria arribar al fons de la qüestió sobre la baixa quantitat de comentaris que tenen aquests posts, bé, se que aquest en concret serà una excepció, perquè serà una excepció, oi?! Deixeu-me aventurar amb una teoria. Primer, hi ha molts llibres, per tan, es complicat que al gent es llegeixi els mateixos llibres que jo, i llavors, la gent té una estranya mania a no saber opinar d’un llibre que no s’ha llegit, però es que realment no cal llegir-se un llibre per poder criticar-lo, de fet, us encoratjo a criticar els llibres que apareguin en els meus posts de llibres per molt que no els hageu llegit, així si ataqueu un llibre que a mi m’ha agradat us podré dir “Tu calla babau! Que ni tan sols te l’has llegit!” i si pel contrari sense haver llegit el llibre el defenseu quan a mi no m’ha agradat us podré contestar de manera totalment diferent al cas anterior amb un “Tu calla capsigrany! Que ni tan sols te l’has llegit!”. D’aquesta manera aquesta categoria seria més amena i divertida per tots, sobretot per mi. Dono per fet la vostra col·laboració, gràcies!
Una altra manera que teniu per aprofitar millor la categoria de llibres es utilitzar la meva sabia i encertada opinió per parlar d’un llibre davant dels vostres amics i fer-vos passar per persones cultes i amb criteri sobre la literatura de qualitat. Potser sospiten una mica si d’un dia per l’altra us heu convertit en uns experts en Terry Pratchett, però bé, si son amics vostres tampoc crec que siguin gaire espavilats…
Una altra opció de treure el suc a aquests posts es compartir. Que vosaltres no us hageu llegit el llibre ressenyat no vol dir que els vostres amics no tinguin un millor criteri lector que el vostre i algun d’ells si se l’hagi llegit i segur que aquest amic estarà content de poder contrastar la seva opinió amb tot un expert en la crítica literària com soc jo.
Si amb tot això no aconsegueixo revitalitzar els posts de llibres ja no se que fer! Ah si, espera, que això es un post de llibres, falta la puntuació.
Nota: 10/10
Cas típic 1528: noi li agrada noia, noi li agraden els posts de llibres
Posted: 2013-06-12 in Blog, LlibresComentaris
Quina estafa de post se’ns està oferint!! Jo m’afanyo a comentar a qualsevol post de llibre que trobo per aquí, no veig com se’m podria retreure cap cosa! I a més hi veig una nota inexistent a l’escala Pons, com es pot posar un 10 de 10 a un post de llibres si és ben conegut que 10 de 10 per a llibres no està definit? És com si diguessis que comparant un NaN amb un NaN en obtindriem un ‘true’! Si tothom sap que això és fals…
Mai estàs inclosa quan parlo de lectors en general, tu ets especial, ets una persona apart. No et sentis identificada.
Per cert. Com a mínim en aquest bloc el 10 sobre 10 existeix en 3 llibres:
– Eric
– Guia del Autoestopista Galactic
– Tempesta d’espasses.
Aha, aha… Ja ho he vist!
Bé, com a mínim estic d’acord amb això de ser jo especial i persona apart.
Els llibres no agraden a tothom, i a més, és difícil saber què dir quan no coneixes el llibre, ni l’autor, i en definitiva, no penses llegir-lo. Els posts de llibres o els blogs de llibres generalment tenen pocs comentaris, alguns fidels, alguns estranys individus que s’han llegit el llibre, i poca cosa més. Els teus anàlisis de la situació crec que són força encertats.
Dit això, ja saps que els teus gustos són una mica… bé, troba un adjectiu adient. No t’hauria d’estranyar que el gruix blogaire, que té un perfil concret, es quedi sense paraules davant de la majoria de llibres que presentes. I t’ho dic jo que solc comentar, però tot sovint se’m cauen els collons a terre en veure les teves lectures.
Lo dels collons a terra ho dius per alguna lectura en concret?
Cap en concret i totes en general…
O s … Criticant al, Pons, eh? Quins collons!!
Millor intenta criticar el llibre! Que ja no saps llegir les etiquetes o no veus la categoria d’aquest post?
No he criticat pas en Pons, cadascú és lliure de llegir el que vulgui, només faltaria! Precisament el que critico són els llibres, no a ell. La majoria dels llibres no els llegiria de cap manera, i tot i així prou cas que li he fet alguna vegada, amb sort variable.
No intentis colar-te! Ja vaig llegir els teus comentaris!!
Què vol dir aquesta frase:
“Dit això, ja saps que els teus gustos són una mica… ” ?
I aquesta:
“No t’hauria d’estranyar que el gruix blogaire, que té un perfil concret, es quedi sense paraules davant de la majoria de llibres que presentes.” ?
I aquesta:
” tot sovint se’m cauen els collons a terre en veure les teves lectures” ?
Vas insinuant coses indecents sobre els gustos del Pons,
vas al·ludint a un suposat elitisme dels blogaires que que es queden sense paraules amb els llibres que el Pons presenta
i fins i tot t’atreveixes a esmentar els teus genitals com si algú per aquí estigués mínimament interessat en les parts intimes del teu cos.
I després de tot això m’intentes enganyar a mi, l’AhSe, amb paraules superficials i virtualment amables, com que tu això, tu allò, tu coses. Vinga…
En sèrio. Saps quan en els dibuixos japonesos un personatge es queda amb un mig somriure de circumstàncies i una goteta de suor li va caient a càmera lenta des del front fins a terra mentre escolta a un altre personatge? Doncs això. ^^’
Una descripció molt gràfica
Pons, no et feia d’aquests que s’angoixen per tenir més o menys comentaris… com diu en Xexu, els posts de llibres normalment sóc poc comentats a tot arreu, però no pateixis els llibres que jo comento són molt més interessants que els teus i encara tinc menys comentaris…tu continua llegint i explicant-nos-ho, que sempre és interessant saber què publica en Terry Pratchett!
Els teus llibres seran molt més interessants segons el teu criteri, perquè segons el meu està clar que…
ho sé!
No puc comentar els que llegeixo. Me tancarien el bloc per avorriment: gramàtica, diccionaris, reforç de llengua, textos literaris… :(
Però tu fes el que vulguis, clar. Tinc un amic molt fan del Pratchett. I de l’escurçó negre :)
I què fa el teu amic que no l’he vist mai pel bloc?!
Recomana-li aquest bloc.
Entre babaua i capsigranya no sé què escollir, l’altra opció és llegir-me’ls i abans que tu, i em sembla que només m’ha passat amb l’Aleix Saló, li hauré de dir que publiqui més!
o pots fer que els teus gusts siguin més semblants als meus ;)
Davant d’aquesta divagació sense conclusió concreta, aprofitaré per recomanar un llibre -ja que de llibres va la cosa- que m’estic acabant: ‘Els inconsolables’, de Kazuo Ishiguro. Molt recomanable per als amants dels deliris surrealistes.
Vicent
ui sembla molt estrany
Pel títol no sona malament, espero veure’n un post dins de poc descrivint-lo i posant-li una nota.
A mi m’agraden els llibres i els posts de llibres… I he llegit UN llibre de Terry Pratchett i em va agradar.
I bé, això és un comentari més…
A més, certifico que el meu darrer post, que era de llibres, va tenir un comentari teu, així que es demostra que el tema t’interessa de veritat ;-)
(Ostres, aquest és un blog extremadament miscel·lànic? Et falta explicar alguna recepta de cuina feta per tu mateix, presentar-nos algunes manualitats fetes per tu mateix… però bé, vas bastant bé, eh? Com autora del blog més miscel·lànic de la catosfera he de reconèixer que progresses adequadament) :-DDD
i si no em motiva la cuina ni les manualitats?
Llavors et falten elements “miscel·lànics”… és la trista realitat…
Pensa que a “cuina” hi entra també la preparació d’entrepans… i que manualitats poden ser de molts tipus, no cal que sigui cosir, ni fer brodats… pot ser una petita instal·lació elèctrica, quelcom de fusteria…
Ànim!!!
saps què? si ser miscel·lànic vol dir manualitats i cuina, crec que ja no m’interessa ser-ho…
A mi no m’interessen els posts d’entrepans. ;-)
Hi ha entrepans deliciosos… Has provat alguna vegada entrepà de plàtan? No és cap broma. La meva profe d’anglès diu que en menjava moltíssims i una vegada ens en va portar a classe :-DD
Doncs no. I tampoc no em sona gaire convincent, la fruta prefereixo menjar-la sense barreges amb no-frutes.
De veritat ja no t’interessa? :-DDDD
Molt bé (uffff… acabo d’eliminar un rival fortíssim… bona tàctica…)
Que tu no em consideris miescel·lànic no vol dir que l’altra gent no m’hi consideri…
Jo no podría pas parlar d’un llibre fins haver llegit la darrera fulla.
Ara bé, el millor moment, sempre, és quan li trec la portada, la deixo al calaix, llegeixo primer la introducció i llavors s’obre un món nou per mi.
Adoro començar llibres…
El que més m’ha agradat és el 10/10. Visca l’autoconfiança i l’autobombo!
Hi ha molts llibres en aquesta secció, però la majoria (des de que segueixo el bloc) és de ciència ficció i segur que a tothom no li interessa aquest gènere.
entenc perfectament que la gent no té tan bon gust amb els llibres com jo…
[…] 1528 Posts de llibres […]