Arxivar per 2013-06-17

cinco-cerditos-agatha-christie_MLA-O-93431575_13

Els cinc porquets – Agatha Christie

Cinc porquets? Què es això? La versió extessa dels tres porquets? Dos porcs més? El de la casa de ferro i la casa de formigó armat? Doncs no! Es tracta d’un llibre d’Agatha Christie. La meva afició per l’Agatha Christie es bastant recent, de fet tot just la vaig descobrir a finals de l’any passat, però em va enganxar tan amb l’Orient Express que vaig decidir continuar amb un altre del seus famosos llibres.
Com que en Monsieur Poirot es tan crack que resoldre qualsevol assassinat es bufar i fer ampolles, aquest cop el repte serà resoldre un assassinat que es va perpetrar fa 17 anys quan tot rastre de les proves fa temps que ha desaparegut i els implicats no recorden amb exatitut els fets. L’argument gira al voltant d’un artista assassinat amb verí a la seva última cervesa. Els sospitsos son la seva jove amant, la seva germana petita de la seva dona, el seu millor amic, el germà gran del millor amic i la institutriu de la germana petita de la seva dona. En el judici celebrat ara fa 17 anys, el jurat va culpar a la dona de l’artista i ara ja es morta, però la seva filla, que en aquella època tenia 5 anys no està gens convençuda sobre els fets i vol saber la veritat i per això recorre al millor investigador, en Gill Grissom, perdó, l’Hercule Poirot.
Cada capítol correspon a una entrevista entre Poirot i algú implicat en el cas, ja sigui l’advocat defensor, el fiscal, el jutge com els possibles sospitosos. Des del primer moment el llibre ja enganxa ja que immediatament s’expliquen els fets i et fa pensar qui podrá ser l’assassí o assassina, perquè ja se sap que això del verí sempre ha estat més cosa de dones (això pot ser una pista o no jijiji). Aquest llibre, igual que el de l’Orient Express es molt important estar atent en tot moment per intentar anticipar-te al llibre e intentar esbrinar qui es el culpable i encara s’ha d’estar més concentrat al principi ja que es quan es presenten tots els personatges de cop i la relació que hi ha entre ells.
Quan portava un 40% del llibre llegit vaig crear-me una hipòtesis que em va semblar bastant vàlida i que vaig mantenir durant força temps, tot i que potser semblava massa senzilla per tractar-se d’un llibre de l’Agatha Christie, evidentment no la vaig encertar pas, tot i que fins al punt final del llibre la teoria encaixava molt bé, de fet es coincideix amb la última teoria que descarta en messier Poirot. Si haig de destacar algun aspecte negatiu del llibre es la repetició. Com que hi ha 5 sospitosos i els cinc expliquen la versió dels fets des del seu punt de vista, es lògic que tot i que hi ha parts noves en cada relat i cada un té les seves simpaties i les seves antipaties i per tan treu les seves pròpies conclusions, el cas es que fets en si no deixen de ser el mateixos.
Si el comparo amb l’Orient express, el altre únic llibre que m’he llegit de l’autora, trobem que aquest es menys espectacular, la quantitat de personatges es redueix, de fet, es que en l’Orient Express n’hi havien molts! Pel que fa al final, a l’Orient Express es realment sorprenent i espectacular, o com a mínim a mi em va sorpendre i el vaig trobar espectacular. En els cinc porquets el final es més “normal”, vull dir que es un final decent, amb una bona deducció final, que un cop llegida dius: Doncs si, mira, es cert, tal i com ho explica tot encaixa perfectament i te sentit. Et deixa satisfet, fins hi tot amb la idea de que si ho hagués pensat més, potser fins hi tot ho hagués pogut deduir jo mateix, però en el meu cas tenia massa creguda la meva teoria i com que tot encaixava perfectament fins al moment final no vaig pensar en teories alternatives, i un cop arribat al moment final pel poc que et queda ja no tens temps de pensar més teories i acabes de llegir les poques pàgines que et queden perquè vols saber ja la solució.
Nota:7/10