El despertar dels herois – Robert Jordan (576 pàgines)
Continuo amb la saga de la roda del temps. Com bé recordareu primer em vaig llegir el primer anomenat l’ull del mon i després em vaig llegir la preqüela anomenada Nova Primavera. Doncs ara ha tocat el despertar dels herois.
El despertar dels herois continua allà on l’ull del mon va deixar la història. Recopilant una mica, l’inici de la roda del temps segueix la típica estructura de les novel·les de fantasia que diu que hi ha d’haver un pobre llenyador/pastor/granger que viu en el poble més tranquil, aïllat i més allunyat de l’acció de totes les terres conegudes que viurà la seva avorrida vida fins que algú amb poders li dirà que d’ell depèn el destí de tot el mon ja que sense ell les forces del mal s’apoderaran de tot i evidentment això no es bo.
En la roda del temps, tot i ser una novel·la de fantasia al 100% no hi ha escalades de poders màgics absurdes, com a mínim ara al principi, el que es troben tan sols son objectes posats totalment com deus ex machina per tal que la història avanci just per on vol l’autor. I son elements màgics, si, sempre amb l’excusa que són elements d’una altra època llunyana on el mon era més màgic, per si quedaven dubtes, aquesta època passada fantàstica es diu la Època de la Llegenda. En aquest segon llibre, com a mínim la història no solament gira al voltant d’un únic personatge o grup de personatges, sinó que hi ha varis grupets de personatges que van fent la seva per la seva banda i així el llibre va canviant d’escenari. En el primer llibre només hi havia un “dolent” i tenia poca gràcia, però en aquests hi ha diversos personatges “dolents” i això fa que sigui més entretingut, a part dels personatges que en principi semblen neutres però estic segur que son dolents.
En resum, que si us agrada la fantasia, la Roda del temps us agradarà, ara bé, si no us agrada, doncs la Roda del temps no us agradarà, així de fàcil i senzill. Com a mínim contant els 3 llibres que he llegit, ja veurem més endavant, no patiu que us penso mantenir informats.
Com passa en el primer llibre, en els últims capítols es on trobem el moment èpic i tota la lluita amb un munt d’efectes especials. No vull dir que duran el llibre no passin coses, que si que en passen, però sembla que els personatges facin poc més que donar voltes perdent els temps fins que arriba el moment de posar-se tots a on els correspon per afrontar el moment final. La confrontació final tot i ser un moment èpic, no m’ha motivat gaire tal i com ho ha explicat l’autor, de fet, m’agrada més quan es discuteixen les conseqüències de tot el que ha passat a causa daixò i provocarà que passi més tard que no pas el fet mateix que ho ha encadenat tot.
Rellegint el que he escrit sembla que no estic deixant el llibre gaire bé, quan no es aquesta la impressió que voldria transmetre. Es un llibre entretingut i està prou ben narrat que em dona motius més que suficient per continuar llegint la saga, cosa que segurament faré a principis de l’any vinent.
Nota: 6/10
Una ressenya amb 3 mínims i cap maxim, deu ser per això que el llibre no ha guanyat més de 6 punts de deu. Segurament és molt dolent i no valdria el meu temps.
Que si m’agrada la fantasia? Segur! Llegiria qualsevol conte que comencés amb “Un bon dia la gran AhSe…”. Però no em llegeixo llibres de pastorets/llenyadors/grangers sense els quals les forces del mal s’apoderaran de tot perquè no tinc gaire temps i un llibre sobre com fer compiladors és mil vegades més interessant. I tampoc em crec les escuses que diuen que e l’epoca de la llegenda el món era més màgic i els compiladors s’escrivien sols, què va!
Ja sé que al món hi ha gent molt més amable i preocupada per la sort dels pastorets i tal, però jo no! A mi els pastorets i les seves avorrides vides a un poble més tranquil, aïllat i allunyat de l’acció de totes les terres conegudes no m’importen, estic segura que no tenen cap problema allí i que saben gestionar-se tot sols. Ho reconec i ho escric perquè consti.
Pel que fa als personatges dolents i neutre-dolents del llibre: tampoc no m’importen gaire. Si són dolents això vol dir que no m’agradaria arribar a conèixer-los, llavors per què perdre temps llegint sobre ells? Segur que no seria una lectura de bon rotllo, no? Fora.
Per cert, l’antepenúltima frase del post no s’enten. Es podria tornar a redactar?
Gràcies.
El llibre no es dolent, però es cert que tampoc val el teu temps.
Bé, de moment no ha aconseguit interessar-me, i ja són massa pàgines perquè em diguis que a partir del quart comença la millor part, cosa que sol passar. Ara que, a mesura que em vagi acabant les sagues que he començat aquest any (per sort la dels jocs de la fam ja me l’he tret de sobre), potser me n’hauré de buscar de noves.
Fas ben fet en ignorar (de moment) la roda del temps, estic provant amb una altra saga, la dels cavallers bastards, però de moment tampoc la recomano, estic poc recomanador últimament xD
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Gentleman_Bastard_Sequence
Pon’s blog, aconsellant quins llibres no llegir des del 2006 ^^
Hauries de dir quantes pàgines té, és una dada important per a mi.
Si observes la nota 6 de 10 a l’escala Pons t’adonaràs que el número de pàgines d’aquest llibre ja no és una dada important per a tu.
Si el vols per a elevar una mica el monitor de l’ordinador, sí.
Uns rotllos de paper de water et serviran millor per això i et surtiran més barats també.
(Suposo que alternatives de plàstic no t’agradarien per no ser gaire bio-degradables.)
Pels lectors més mandrosos gairebé sempre poso un enllaç del llibre a la wikipedia on sempre a mà dreta et diu el nombre de pàgines que té. En aquest cas 600.
Sense ànim d’ofendre, però tot això és literatura d’estiu, oi? Per a passar llargues hores a la platja.
simplement per passar llargues hores allà on sigui
AMb 16 anys l’hagés devorat en una tarda. Ara ja em fa més mandra la fantasia èpica i em limito a sagues ja conegudes!
aquesta es força coneguda ;)
no compartim lectures…..però si t’agrada llegir endavant ! contra gustos….
sis-centes pàgines? horror!
És que a mi aquest tipus de lectura no m’atrau… les pàgines per això, no em fan por. Et diré més, si un llibre m’agrada i m’enganxa, em fa una ràbia quan s’acaba… i sovint penso que podria tenir mooooltes més pàgines!
Recomanes algun llibre de poesia que el Pons podria llegir? :-D
Això és el que té llegir nissagues, que una vegada comences sembla que l’has d’acabar encara que acabi tenint 10 llibres.
i qui diu 10, diu 20 xD
[…] El despertar dels herois – Robert Jordan 6/10 […]
[…] el primer llibre anomenat L’ull del mon, oi? I també recordeu el segon llibre anomenat El despertar dels herois, no? I fins hi tot recordeu la preqüela anomenada Nova primavera, si? Segur que si, tots tres van […]
[…] El despertar de los heroes […]