Acabo de començar una altra sèrie nova. Una altra? si una altra. Suposo que us sonarà, es diu The Walking Dead. I si teniu nocions mínimes d’anglès suposo que deduireu de què va el tema. En el post d’avui em limitaré a comentar el capítol pilot, el qual m’ha deixat una bona i una mala impressió tot a la vegada. Què dieu? Us apunteu amb el professor Pons a fer un breu anàlisis sobre el primer capítol de la sèrie? Som-hi!
Per una banda el tema no es original, ja que pel·lícules de zombis n’hi ha a patades. El que no n’hi ha tan son sèries sobre zombis, suposo que es pel fet de que les inevitables despeses en maquillatge i escenes d’acció fan pujar el pressupost. Per tan, en aquest aspecte ja em sembla bé que hi hagi una sèrie de zombis, sempre i quan la trama sigui interessant.
El punt més negatiu de la sèrie es el mateix que passa amb la gran majoria de pelis de zombis, resulta que quan comença la plaga ja està totalment propagada i l’espectador no ha vist res de com passava tot això. Doncs resulta que a mi m’agrada saber com passa tot això! Jo vull saber com comença des de la primera infecció fins que es converteix en epidèmia global. Vull conèixer com s’expandeix pels països, com reacciona cada govern, quines estratègies segueix l’exèrcit i finalment com tots els plans fallen i es desborda la marabunta de morts vivents. Però això no ens ho ensenyen mai. Altre cop, li fotrem la culpa al tema del pressupost. Però no se, encara que fossin uns talls informatius amb notícies esbiaixades sobre els fets ja em farien mitjanament feliç. Casos així només els he vist llibres, en Guerra Mundial Z (qualsevol semblança amb la pel·lícula desapareix més enllà del títol) i el genial principi de Apocalipsis Z. En el cas de Walking Dead, la història comença amb el protagonista que es desperta de la inconsciència en un hospital. Podria haver un principi més típic per una història en un mon apocalíptic? Jo crec que no. Però els tòpics no s’acaben aquí. Qui es el primer que es troba el nostre protagonista? Efectivament, un negre amb el seu fill. Sempre, sempre, sempre, el primer que et trobes ha de ser d’una minoria ètnica, no falla, i sempre, sempre, sempre, ha d’estar acompanyat del seu fill, sinó com farien les típiques escenes entendridores entre pare i fill?
El punts forts del capítol comencen en la segona meitat d’aquest. Tot i que les imatges d’una gran ciutat totalment desolada sense cap rastre de vida també son un recurs molt típic, en aquest cas, estan tan ben aconseguides que realment impressionen, i s’ha de reconèixer que el detall del cavall posant el protagonista en plan cowboy té la seva gràcia. Per tan la gran ciutat desolada mola. A més a més en la ciutat hi ha material de l’exercit, i si fos una producció de baix pressupost no passaria d’un jeep o com a màxim un semi-oruga blindat, però aquí ens trobem amb un tanc amb tota regla, no soc expert, però jo diria que es tot un M1 Abrahms. I com tothom coincideix un tanc mola, per tan, punt a favor de la sèrie. Tot i que no hagués estat de més encendre el tanc i aixafar uns quants morts vivents, espero veure-ho en el proper capítol.
Quan dic que el protagonista va en plan cowboy no es una metàfora
En resum, The Walking Dead té un inici força prometedor. Però hi ha una cosa que em fa mala espina, i son els dos nens que ja han aparegut. Per mi, ja son dos nens més dels que haurien d’aparèixer en qualsevol sèrie. Es nota el meu fort esperit paternal, oi? Però digueu-me una bona sèrie on hi hagi nens. The Soprano’s? The Wire? Band of Brothers? Roma? No! Es la HBO, la HBO mai posaria nens a una sèrie, mai! Breaking Bad, CSI Las Vegas, House, veieu? No hi ha nens per enlloc. En l’únic tipus de sèrie on son tolerables els nens seria en una comèdia, com es el cas de Modern Family.
Per cert, si ja teníeu vista a la dona del protagonista i no recordeu de què, això es que prèviament ja havíeu vist Prison Break, resulta que la Sarah Wayne Callies era la novia/doctora del Michael Scofield. Què serà que sempre fa de parella del protagonista? Per què es maca? Pot ser…
Pons's blog 