En lo únic que ha millorat la sèrie es en la quanitat de paraulotes que deixa anar la germana
Sabeu quan una sèrie comença bé, continua bé, però la van allargant tantes temporades que encara que t’agradi (unes temporades més que d’altres) al final vols que s’acabi ja? Doncs Dexter es l’exemple perfecte. Bé, House també encaixaria molt bé en aquesta descripció, però mentre que de House ja n’he parlat varies vegades en aquest bloc, de Dexter encara no li he dedicat mai un post sencer, i mira que es una de les meves series preferides, o més ben dit, va començant sent una de les meves series preferides, però actualment es troba en decadència absoluta. Però no avancem esdeveniments i comencem pel principi.
La primera temporada de Dexter es una original i refrescant sèrie on el protagonista es un assassí en sèrie, però es un assassí en sèrie bo, es a dir, que només mata gent dolenta, per tan es tracta d’una bona persona simplement que té la pega que té la necessitat fisiològica de matar per sentir un plaer orgàsmic en l’apunyalament de la gent, la mar de respectable, no? Doncs la sèrie es basa en això, que en Dexter ha d’amagar aquesta doble vida que porta com assassí de nit mentre de dia es un bon agent forense especialista en sang.
La primera i segona temporada son pràcticament igual de bones, fins aquí bé, una bona sèrie per recomanar. La tercera temporada es més fluixeta, però no passa res, se li perdona perquè la quarta temporada torna a ser bona. Per tan, que llenci la primera pedra la sèrie que no hagi tingut una temporada més fluixa (i no si valen les mini-series d’una sola temporada…). El problema es amb la cinquena temporada on en Dexter passa de ser un assassí perfectament metòdic i curós a ser un carnisser sapastre que no para d’actuar descuidadament, fet que s’accentua en el despropòsit que es la sisena temporada. Encara sort que en la setena temporada segurament devien matar als guionistes de la sisena i contractar uns de nous i encara els hi va sortir una temporada acceptable.
De totes maneres es nota que ja no saben que fer amb la sèrie. Però jo tinc la solució: La vuitena ha de ser la última temporada. La temporada on finalment en Dexter mori en una lluita èpica com ara una tiroteig amb bazookas o alguna cosa menys explosiva però més sanguinolenta.
Pons's blog 
Si ja se sap que això que descrius és el comportament normal de qualsevol assassí en sèrie. Cap individú que porta un bon temps matant perfectament metòdicament no es pot resistir al desig de tornar-se un carnisser sapastre que no para d’actuar descuidadament – és que li pugen les hormones al cap i comença a pensar que és l’enviat d’algun Deu a terra, que està perfectament protegit, que és el únic llest en un ramat de tontos i coses d’aquestes.
Cada vegada que veus al carnisser sapastre actuant pensa que el seu personatge no para de riure per dins amb “lo tontos” que són els altres. Ja em diràs si segueixes pensant que a la vuitena temporada el Dexter ha de morir en una lluita èpica o d’una manera més cutre i/o més ridícula.
(I que consti que no parlo dels assassins pagats, eh? Aquells van per feina i ho fan per cobrar.)
aquest es plaer i prou
El que descrius crec que passa en un 100% de les sèries. Bé, 100% potser és exagerat, algunes mantenen el nivell al llarg del temps, però la majoria parteixen d’una bona idea, fins i tot d’una idea brillant, que va perdent perquè l’allarguen i l’estiren tant com poden per aprofitar l’èxit inicial. Evidentment, és complicat de mantenir l’empenta, i quan perd l’originalitat o tot plegat es comença a tornar inversemblant, l’audiència perd l’interès.
De Dexter vaig veure els dos primers capítols i em va semblar que no m’agradaria. No li vaig fer més cas, però els meus amics en parlen meravelles i no em sembla que hagin detectat una davallada del nivell. Potser li hauria de donar alguna oportunitat més, ni que siguin les temporades inicials.
deixa sortir al teu assassí en sèrie que tots portem a dins i gaudeix de Dexter :D
Tu realment en qui confies, en els teus amics o en el Pons?
Per descomptat, confio en els meus amics. Faig cas al Pons en algunes coses, i no sempre l’encerta. No l’encerta pels meus gustos, ja podeu dir que aquests són reprovables tant com vulgueu.
I pel que fa a treure l’assassí… potser no és tan mala idea, ho hauria de fer, però llavors la sèrie la farien de mi i d’en Dexter ja ningú no se’n recordaria.
for (i = 0; i <= 4294967295; i++)
printf("Els teus gustos són reprovables!");
Prova ficar això en un programa ;-)
I pel que fa a treure l'assassí: millor no dic res que quedaria massa lleig i a aquest bloc realment no es fa dir coses lletges pel respecte que tots li portem al Pons.
Torno a no saber res de la sèrie de la que parles (no n’he vist ni mig capítol) i tot i així, el post em fa riure!!
vius en un altre mon, un mon sense bones sèries pel que sembla…
Té un polvo o 2
Si el vols veure en escenes més gays sempre pots mirar A dos metres sota terra, i també es molt bona sèrie tot i ser un estil totalment diferent a Dexter.
Cert! La vaig veure al seu dia!!
Jo també tinc una relació d’amor-odi amb aquesta sèrie… A estones m’agrada molt, a estones (últimament) m’avorreix o em fa emprenyar. Això sí, és una sèrie com no n’hi ha cap. Ara ja l’acaben, que és el millor que poden fer. A veure com l’acaben.
espero que se’l carreguin, es el millor que podrien fer
Hi hauria d’haver alguna llei que prohibís continuar sèries que encadenin dues temporades dolentes.
secundo aquesta llei!
[…] que vaig començar a mirar Dexter, però fins al dia d’avui no havia pensat en dedicar-li un altre post: Desídia. Vaig veure aquesta paraula en algun lloc i em va agradar, i tenia ganes de fer-la […]
[…] El Líder de la minoria es Geoff Pierson que el coneixereu per ser el pare d’en Dexter. […]
[…] Dexter: Les temporades u i dos de Dexter van ser molt bones, la tercera va fallar una mica, però tots li […]
[…] Morgan [Dexter]: Està en aquesta llista perquè és segurament l’assassí en sèrie més famós de les […]